Oppenheimer

Un científic amb ànima i amb contradiccions

cartell/imbd.com

Christopher Nolan dirigeix aquest film sobre la figura de J. Robert Oppenheimer, físic i director del Projecte Manhattan, que va culminar amb la creació de la bomba atòmica. El film narra la vida del científic a través de flashbacks. Es divideix en dos “judicis”: el primer el que va patir el mateix científic per treure-li l’acreditació de seguretat i impedir-li treballar més pel Govern dels Estats Units, durant el Maccarthisme, a causa de les seves simpaties amb el comunisme; el segon el que hi va haver en el Senat contra Lewis Strauss, un alt membre de la Comissió de l’Energia Atòmica dels Estats Units, que va explicar l’arribada d’Oppenheimer a aquesta organització i les seves discrepàncies. La narració subratlla la inevitable relació entre la ciència, la política i la filosofia. Una relació, en algun moment, negada per gent de les tres branques. Una molt bona pel·lícula amb una primera part més científica i un metratge massa llarg, però que compta amb un final magnífic.

… L’escàndol (Bombshell) (2019)

cartell/imbd.com

Avui, dia 22 de març de 2023, podreu veure a TV3 a les 22:10 aquesta pel·lícula de Jay Roach. Va guanyar l’Oscar al Millor Maquillatge i també van estar nominades Charlize Theron com a Millor Actriu i Margot Robbie com a Millor Actriu Secundària.

El film se situa durant les primàries republicanes del 2016. Gretchen Carlson (Nicole Kidman), presentadora del famós programa “Fox and Friends” es troba a la convenció republicana per triar candidat a les eleccions. Allà va fer una pregunta a Donald Trump sobre els seus tuits masclistes. Això va provocar que el públic conservador la critiqués i, fins i tot, l’insultés per les xarxes socials. Roger Ailes (John Lithgow) el seu cap no tan sols no li va donar el suport suficient, sinó que la va relegar a presentar un programa amb menys audiència. Després d’això, Gretchen va decidir denunciar Roger per l’assetjament sexual que havia patit en el passat i amb sospites fundades que encara ho continuava fent amb altres treballadores. Això, va fer destapar el tracte denigrant de Roger, entre d’altres, cap a Megan Kelly (Charlize Theron) i Kayla Pospisil (Margot Robbie, en aquest cas un personatge fictici).

Podeu llegir la meva crítica aquí

Director: Jay Roach

Guionista: Charles Randolph

Repartiment: Charlize Theron, Margot Robbie, Nicole Kidman, John Lithgow, Allison Janney, Kate McKinnon, Malcolm McDowell, Mark Duplass, Alice Eve

El triangle de la tristesa (El triángulo de la tristeza) (Triangle of Sadness)

El iot del capitalisme

cartell/imbd.com

Ruben Östlund dirigeix aquesta sàtira sobre el capitalisme. Els protagonistes de la pel·lícula són el jove model Carl i la seva parella, la influencer Yaya. Tots dos aniran de viatge en un iot exclusiu amb gent de classe alta. Tot canviarà de sobte quan el vaixell pateix un accident i els supervivents van a parar a una illa deserta. El film es divideix en tres capítols: Carl i Yaya, El iot i L’illa. La narració és una crítica descarada al capitalisme. El guió remarca les diferències entre i dins de cada classe social. A més a més, també tracta temes com les relacions de parella i, fins i tot, el masclisme i el feminisme. Un magnífic film que té alguns defectes: una durada excessiva amb escenes innecessàries i llargues, i d’altres massa escatològiques.

Sin novedad en el frente (All Quiet on the Western Front) (Im Westen nichts Neues)

Història de tres guerres

cartell/imbd.com

Edward Berger dirigeix aquesta pel·lícula sobre la Primera Guerra Mundial, des de la perspectiva alemanya. Ho fa basant-se en el llibre homònim d’Erich Maria Remarque. El film comença l’any 1917 i acaba el novembre de 1918, amb l’armistici. La història és narrada des de tres punts de vista: el principal, la vida dels soldats en el front de batalla; l’altre, el dels alts comandaments militars que volien continuar la guerra fins a guanyar-la tant sí com no, i, finalment el dels polítics alemanys que sí que volien la pau i la negociaven amb els francesos. La narració denuncia, sobretot, la barbaritat que significa una guerra: amb gent, sobretot jove, morint perquè els polítics són incapaços de resoldre els seus conflictes. Una molt bona pel·lícula que en algun moment es recrea massa en les escenes de combat, però que reflecteix molt bé el context històric.

The Batman

Un Batman fosc per temps obscurs

cartell/imbd.com

Matt Reeves dirigeix aquesta nova versió de Batman. L’acció comença a Gotham, ciutat on se situa l’acció, quan és assassinat l’alcalde i a l’escena del crim es troben dos missatges: un on s’acusa el polític de corrupció i al mateix lloc, un altre per a Batman. A partir d’aquí, el superheroi haurà de detenir l’assassí, i descobrir la manera d’acabar amb l’amiguisme i els suborns de les classes dirigents. Una narració molt pessimista sobre la condició humana que ens parla de les desigualtats socials i com aquestes influeixen en el destí de les persones. Un bon film amb reflexions interessants sobre la condició humana, que va de menys a més i que manté l’atenció de l’espectador fins a arribar a un final massa sobtat.

No mires arriba (Don’t Look Up)

Cap on mirem?

cartell/imbd.com

Adam McKay dirigeix aquesta pel·lícula sobre un cometa que s’acosta al planeta Terra i està previst que el seu impacte el destrueixi en sis mesos i catorze dies, segons els científics. Aquest fet el descobreix Kate Dibiasky, astrònoma i estudiant de doctorat de la Universitat de Michigan, sota la direcció del Doctor Randall Mandy. Tots dos intentaran avisar de la catàstrofe que s’acosta. El seu primer intent serà reunir-se amb la presidenta dels Estats Units, Janie Orlean, que no farà cas del seu avís. Després, utilitzaran els mitjans de comunicació tradicionals i les xarxes socials per fer arribar el seu missatge al gran públic. Això, primer els convertirà en víctimes d’aquests mitjans perquè els caricaturitzen. Posteriorment, es crearà un debat social sobre si l’amenaça és real o no, o si el material que conté el cometa, fins i tot podria reportar beneficis econòmics. La narració retrata molt bé la societat actual, on els temes seriosos, sovint, es tracten amb superficialitat i el poder polític només es mou a través de dos interessos: l’electoral, a curt termini i l’econòmic, a mig/llarg. Un bon film que, en certes escenes i amb alguns personatges, cau massa en la caricatura fàcil, però que compta amb un magnífic final.

Being the Ricardos

Lucille Ball en temps de maccarthisme

cartell/imbd.com

Aaron Sorkin dirigeix aquesta pel·lícula que narra una setmana en la vida del matrimoni entre l’actriu Lucille Ball i l’actor Desi Arnaz. Tots dos protagonitzaven la sèrie de televisió I Love Lucy. La seva vida personal, aparentment feliç, quedarà afectada per la publicació de dues notícies: una que acusa Lucy de comunista i l’altra que afirma que Desi té una amant. El film ens descriu la societat americana de finals dels anys cinquanta i principis del seixanta, una societat masclista i en plena caça de bruixes cap als suposats comunistes de Hollywood. Tanmateix, és un retrat fidel del món de les sèries de televisió per dins. La pel·lícula, en format de fals documental, és molt irregular en el seu desenvolupament, tot i tenir algunes grans escenes. Destaca per les dues interpretacions protagonistes, Javier Bardem com a Desi, però sobretot la de Nicole Kidman com a Lucy.

… El amanecer del Planeta de los Simios (Dawn of the Planet of the Apes) (2014)

cartell/collider.com

Avui, dia 27 de novembre del 2021, podreu  veure a Cuatro a les 22:15 aquesta pel·lícula de Matt Reeves. És una  preqüela de La guerra del Planeta de los Simios (War for the Planet of the Apes) (2017).

El  film comença quan  els simis i els humans vivien separats i  amb un gran desconeixement  els uns dels altres. Un dia, però es retroben. Els humans  representats per Malcolm (Jason Clarke) van arribar a una entesa amb César (Andy Serkis) per poder coexistir pacíficament. L’acord ràpidament va perillar per les ganes de guerra de les faccions radicals d’un bàndol i l’altre. La dels simis encapçalada per Koba  (Toby Kebbell) i la dels humans per Dreyfus (Gary Oldman).  A partir d’aquí el film ens mostra les discrepàncies internes de cada bàndol i també com els simis comencen a fer política, imitant el pitjor dels humans.

Per aprofundir més podeu llegir  la meva crítica.

Director: Matt Reeves

Guionistes: Rick Jaffa, Amanda Silver, Mark Bomback

Repartiment: Jason Clarke, Gary Oldman, Andy Serkis, Keri Russell, Toby Kebbell, Kodi Smit-McPhee, Enrique Murciano, Kirk Acevedo, Judy Greer, Terry Notary

… Ciudadano Kane (Citizen Kane)

cartell/imbd.com

Avui, dia 12 de novembre de 2021, podreu veure a Trece a les 22:15 aquesta pel·lícula d’Orson Welles. Aquest film es basa en la història de William Randolph Heart, un famós magnat de la premsa i polític de l’època en què es va realitzar la pel·lícula.

El film comença amb la mort del multimilionari magnat del sector de la comunicació i expolític, Charles Foster Kane (Orson Welles). En el seu llit de mort, a la seva finca Xanadu, pronuncia una última paraula “Rosebud”. A partir d’aquí, comença una investigació periodística per descobrir el significat d’aquesta paraula. La narració ens explicarà la vida de Kane a través de flashbacks d’amics, coneguts, parelles i exdones del magnat…

Una pel·lícula que és considerada per molts la millor de la història del cinema. Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Orson Welles

Guionistes: Herman J. Mankiewicz, Orson Welles

Repartiment: Orson Welles, Joseph Cotten, Everett Sloane, George Coulouris, Dorothy Comingore, Ray Collins, Agnes Moorehead, Paul Stewart, Ruth Warrick, Erskine Sanford, William Alland, Alan Ladd, Arthur O’Connell, Fortunio Bonanova

La crónica francesa (del Liberty, Kansas Evening Sun) (The French Dispatch (of the Liberty Kansas Evening Sun))

Del periodisme al cinema

cartell/imbd.com

Wes Anderson dirigeix aquesta pel·lícula sobre periodisme. En realitat, però, el periodisme és un McGuffin per parlar de diversos temes socials, des de l’art fins a la política. La narració fictícia es basa en les experiències d’uns periodistes del diari Crònica Francesa, un diari editat a la ciutat francesa d’Ennui-sur-Blasé durant el segle XX i fundada pel periodista nord-americà Arthur Howitzer Jr. Un film dividit en quatre cròniques que, com totes les històries corals, consta de moments més interessants que d’altres. Una pel·lícula que compta amb la inconfusible firma acolorida de Wes Anderson.