Ruben Östlund dirigeix aquesta sàtira sobre el capitalisme. Els protagonistes de la pel·lícula són el jove model Carl i la seva parella, la influencer Yaya. Tots dos aniran de viatge en un iot exclusiu amb gent de classe alta. Tot canviarà de sobte quan el vaixell pateix un accident i els supervivents van a parar a una illa deserta. El film es divideix en tres capítols: Carl i Yaya, El iot i L’illa. La narració és una crítica descarada al capitalisme. El guió remarca les diferències entre i dins de cada classe social. A més a més, també tracta temes com les relacions de parella i, fins i tot, el masclisme i el feminisme. Un magnífic film que té alguns defectes: una durada excessiva amb escenes innecessàries i llargues, i d’altres massa escatològiques.
La narració explica una campanya que es va dur a terme durant el franquisme sota el lema «assegui un pobre a taula» durant la nit de Nadal en una petita ciutat. Per fer-ho, l’empresa Ollas Cocinex patrocina una subhasta amb actors i actrius vinguts de Madrid. Mentrestant el protagonista, el pobre Plácido Alonso (Cassen) ha d’aconseguir pagar les lletres del seu vehicle, un motocarro, que recorre la ciutat amb una estrella de Nadal mentre viu en uns lavabos públics.
El director va recordar en un article el procés de creació del guió: “Abans de la versió definitiva amb Azcona, vaig fer un treball amb Colina i Font. Azcona va haver de marxar a Roma per raons de treball i Colina, Font i jo treballem sobretot el que Azcona i jo teníem fet. El mètode de treball era aquí divers que amb Rafael. Amb aquest ens passem la tarda en el Cafè Comercial parlant, pren les seves notes i l’endemà, amb una precisió estupenda, porta tot ordenat en forma de guió. Però va haver-hi demores de producció i aquestes demores van donar temps al fet que Azcona tornés de Roma i fes una revisió total del guió“. També va assenyalar que la censura havia tingut dos títols aquesta pel·lícula abans del definitiu Plácido: Siente un pobre a su mesa i Los bienaventurados, aquest últim directament censurat pel franquisme. A més a més, cal recalcar que es va rodar a Manresa i a casa d’un director català amic personal de Berlanga. En conclusió, una obra mestra de Berlanga que amb tota la ironia i el sarcasme amaga una gran crítica social cap a la burgesia i a la societat franquista de l’època en general.
Director: Luis García Berlanga
Guionistes: Rafael Azcona, Luis García Berlanga, José Luis Colina, José Luis Font
Repartiment: Cassen, José Luis López Vázquez, Elvira Quintilla, Amelia de la Torre, Julia Caba Alba, Amparo Soler Leal, Manuel Alexandre, Mari Carmen Yepes, Agustín González, Luis Ciges, Antonio Ferrandis
Avui, dia 29 d’abril de 2022, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Mario Camus. Es basa en la novel·la homònima de Miguel Delibes.
La pel·lícula se situa a Espanya durant el franquisme, concretament als anys seixanta. Els protagonistes de la pel·lícula són una família de camperols formada per Paco (Alfredo Landa) i Régula (Terele Pávez) i els seus fills que treballen en un mas, administrat pel senyor Don Pedro (Agustín González). Un dia hi arriba el germà de Régula, Azarías (Paco Rabal), que pateix problemes mentals i l’han acomiadat del mas on feia feina. També cal destacar el paper de Juan Diego (DEP), que ahir va morir, en el paper del senyoret Ivan.
El director va explicar en una entrevista perquè li agradava tant que els protagonistes de les seves obres fossin perdedors: “La seva imatge és molt més atractiva que la del triomfador. Té més possibilitats de commoure. El triomfador no genera simpaties, en tot cas, enveges. Amb el perdedor la literatura i el cinema aconsegueixen atreure amb més facilitat al lector i a l’espectador. I la literatura i el cinema tenen una missió educativa indirecta que s’aconsegueix millor amb les aventures dels perdedors.” Un magnífic film en què destaquen les interpretacions d’Alfredo Landa i Paco Rabal i una genial sàtira sobre l’Espanya franquista, que alhora mostra les penúries de les classes socials més baixes en contraposició a les classes més benestants.
Director: Mario Camus
Guionistes: Mario Camus, Antonio Larreta, Manuel Matji
Repartiment: Alfredo Landa, Francisco Rabal, Juan Diego, Terele Pávez, Belén Ballesteros, Juan Sanchez, Ágata Lys, Agustín González, Manuel Zarzo, Mary Carrillo, José Guardiola, Maribel Martín
Avui, dia 13 de novembre de 2020, podreu veure a La2 a les 22:15 aquesta pel·lícula de Luis García Berlanga. Forma part de la trilogia de la família Leguineche juntament amb Patrimonio Nacional (1981) i Nacional III (1982). Per fer-la, es va basar en les caceres del dictador Francisco Franco.
El film se situa el 1972 durant els anys finals de la dictadura franquista. Jaume Canivell (José Sazatornil), un empresari català de porters electrònics per edificis viatja a Madrid amb la seva secretaria i amant Mercè (Mónica Randall) per assistir una cacera que ha pagat a la finca”Los Tejadillos”, però organitzada pels senyors marquesos de Leguineche, sobretot per Don José (Luís Escobar). Un dels assistents a l’acte serà el ministre d’Indústria Álvaro (Antonio Ferrandis). Una cacera on passaran tota mena de coses rares…
El director va subratllar en una entrevista que el film es va rodar l’any 1978 quan hi va haver el canvi de poder entre els falangistes i els tecnòcrates en plena Transició. A més a més, explica que el guió es basa en l’anècdota d’un dia en què el ministre Fraga Iribarne i el dictador Francisco Franco van anar de cacera i, accidentalment, Fraga va disparar a la filla del dictador. Berlanga també va voler reflectir com en aquelles reunions s’hi feien grans negocis i hi assitia tothom qui volia tenir poder. Una pel·lícula que mostra perfectament tant el règim franquista com, sobretot, el seu final.
Director: Luis García Berlanga
Guionistes: Rafael Azcona, Luis García Berlanga
Repartiment: José Sazatornil, Luis Escobar, Antonio Ferrandis, José Luis López Vázquez, Rafael Alonso, Agustín González, Mónica Randall, Laly Soldevila, Félix Rotaeta, Amparo Soler Leal, Luis Ciges, Chus Lampreave, Bárbara Rey, Luis Politti
Avui, dia 1 de setembre de 2020, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Billy Wilder. Va guanyar 5 Oscars.
El film mostra la vida de “Bud” Baxter (Jack Lemmon), un oficinista de Nova York, que treballa en una companyia d’assegurances. Cada dia els veïns senten sorolls estranys en el seu apartament. Jeff D. Sheldrake (Fred MacMurray), el cap de recursos humans, descobreix el que passa: “Bud” pretén ascendir a canvi de l’ús exclusiu del seu apartament per part dels seus superiors. Sheldrake també el començarà a utilitzar a canvi d’unes entrades per un musical de Broadway. Sortint de la feina, es creua amb Fran Kubelik (Shirley MacLaine), a qui convida a veure aquest espectacle.
El director va explicar en una entrevista com li va venir la inspiració per fer la pel·lícula: “Molts anys abans havia vist en una pel·lícula de David Lean, Breu Encontre (Brief Encounter) (1945), una història d’amor entre una dona casada i un home. Per poder tenir les seves trobades amoroses feien servir l’apartament d’un amic de l’home perquè òbviament no es podien deixar veure. Sempre vaig pensar que l’amo de l’apartament era un personatge molt interessant“. Una pel·lícula amb escenes mítiques com la imatge de l’oficina despersonalitzada on treballa el protagonista o el personatge principal escorrent els espaguetis amb una raqueta de tenis.
Director: Billy Wilder
Guionistes: Billy Wilder, I.A.L. Diamond
Repartiment: Jack Lemmon, Shirley MacLaine, Fred MacMurray, Ray Walston, Edie Adams, Jack Kruschen, Joan Shawlee, Hope Holiday, David Lewis, Naomi Stevens, Johnny Seven, Joyce Jameson, Willard Waterman, David White
Avui, dia 19 de juny de 2020, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Mario Camus. Es basa en la novel·la homònima de Miguel Delibes.
La pel·lícula se situa a Espanya durant el franquisme, concretament als anys seixanta. Els protagonistes de la pel·lícula són una família de camperols formada per Paco (Alfredo Landa) i Régula (Terele Pávez) i els seus fills que treballen en un mas, administrat pel senyor Don Pedro (Agustín González). Un dia hi arriba el germà de Régula, Azarías (Paco Rabal), que pateix problemes mentals i l’han acomiadat del mas on feia feina.
El director va explicar en una entrevista perquè li agradava tant que els protagonistes de les seves obres fossin perdedors: “La seva imatge és molt més atractiva que la del triomfador. Té més possibilitats de commoure. El triomfador no genera simpaties, en tot cas, enveges. Amb el perdedor la literatura i el cinema aconsegueixen atreure amb més facilitat al lector i a l’espectador. I la literatura i el cinema tenen una missió educativa indirecta que s’aconsegueix millor amb les aventures dels perdedors.” Un magnífic film en què destaquen les interpretacions d’Alfredo Landa i Paco Rabal i una genial sàtira sobre l’Espanya franquista, que alhora mostra les penúries de les classes socials més baixes en contraposició a les classes més benestants.
Director: Mario Camus
Guionistes: Mario Camus, Antonio Larreta, Manuel Matji
Repartiment: Alfredo Landa, Francisco Rabal, Juan Diego, Terele Pávez, Belén Ballesteros, Juan Sanchez, Ágata Lys, Agustín González, Manuel Zarzo, Mary Carrillo, José Guardiola, Maribel Martín
Bong Joon-Ho coescriu i dirigeix aquesta pel·lícula sud-coreana sobre la lluita de classes. El film ens mostra com una família pobra, els Kim -tots sense feina-, viuen en un petit habitatge semisoterrani (banjiha). Un dia, però, la seva sort canviarà quan al fill Ki-woo li surt una feina: el seu amic Min-hyuk se’n va a estudiar a l’estranger i li encarrega a Ki-woo fer-se càrrec de les classes particulars que li feia a Da-hye, filla d’una família rica, els Park. A més a més, Min-hyuk li regala un Gongsh a Ki-woo, una pedra que porta riquesa a qui la té, segons diu la llegenda. A partir d’aquest moment, Ki-woo pensarà un pla perquè la resta dels seus familiars puguin anar a treballar també a casa dels Park. La història ens mostra com, tot i que els que semblen comportar-se com a paràsits són els Kim, finalment, els autèntics paràsits són els rics (i el sistema) que s’aprofiten del treball i les misèries dels pobres, mentre ells viuen en una bombolla. Tot això amb l’estratificació social com a tema principal, presentada literalment així. Una excel·lent pel·lícula que combina tots els gèneres possibles i quan passa una estona massa monòtona, fa un gir de guió espectacular per acabar de manera sorprenent.
Avui, dia 29 de maig de 2019, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Billy Wilder. Va guanyar 5 Oscars.
El film mostra la vida de “Bud” Baxter (Jack Lemmon), un oficinista de Nova York, que treballa en una companyia d’assegurances. Cada dia els veïns senten sorolls estranys en el seu apartament. Jeff D. Sheldrake (Fred MacMurray), el cap de recursos humans, descobreix el que passa: “Bud” pretén ascendir a canvi de l’ús exclusiu del seu apartament per part dels seus superiors. Sheldrake també el començarà a utilitzar a canvi d’unes entrades per un musical de Broadway. Sortint de la feina, es creua amb Fran Kubelik (Shirley MacLaine), a qui convida a veure aquest espectacle.
El director va explicar en una entrevista com li va venir la inspiració per fer la pel·lícula: “Molts anys abans havia vist en una pel·lícula de David Lean, Breu Encontre (Brief Encounter) (1945), una història d’amor entre una dona casada i un home. Per poder tenir les seves trobades amoroses feien servir l’apartament d’un amic de l’home perquè òbviament no es podien deixar veure. Sempre vaig pensar que l’amo de l’apartament era un personatge molt interessant“. Una pel·lícula amb escenes mítiques com la imatge de l’oficina despersonalitzada on treballa el protagonista o el personatge principal escorrent els espaguetis amb una raqueta de tenis.
Director: Billy Wilder
Guionistes: Billy Wilder, I.A.L. Diamond
Repartiment: Jack Lemmon, Shirley MacLaine, Fred MacMurray, Ray Walston, Edie Adams, Jack Kruschen, Joan Shawlee, Hope Holiday, David Lewis, Naomi Stevens, Johnny Seven, Joyce Jameson, Willard Waterman, David White
Avui, dia 13 d’abril de 2019, podreu veure a TV3 a les 15:37 aquesta pel·lícula de Baz Luhrmann. Aquest film és una nova versió de la novel·la homònima de Francis Scott Fitzgerald.
El film és un fidel retrat de la societat americana durant la Llei Seca. Una societat on manava la hipocresia i la gent benestant anava de festa en festa caient en excessos alcohòlics en locals bohemis. La història és narrada per Nick Carraway (Tobey Maguire), alter ego de Francis Scott Fitzgerald, autor de la novel·la original. Però, també ens parla de com un home, Jay Gatsby (Leonardo DiCaprio), és capaç de tot per aconseguir el gran amor de la seva vida, Daisy Buchanan (Carey Mulligan).
Repartiment: Leonardo DiCaprio, Tobey Maguire, Carey Mulligan, Joel Edgerton, Isla Fisher, Elizabeth Debicki, Jason Clarke, Amitabh Bachchan, Jack Thompson, Adelaide Clemens, Max Cullen, Steve Bisley, Richard Carter, Vince Colosimo, Brendan Maclean, Kate Mulvany, Callan McAuliffe
Avui, dia 20 de desembre de 2018, podreu veure a La1 a les 22:45 aquesta pel·lícula de Steve McQueen. Va guanyar 3 Oscars i va estar nominada a 9.
El film comença mostrant-nos la vida en llibertat de Solomon Northup (Chiwetel Ejiofor) quan era un conegut violinista que va actuar en les millors festes de la classe alta novaiorquesa i en els millors locals de la ciutat. Una vida tranquil·la que de seguida es veuria pertorbada pel destí. Va ser víctima d’una estafa: els senyors Hamilton (Taran Killam) i Brown (Scoot McNairy) el van contractar per fer de músic en el seu circ a Washington… però el van acabar venent a uns traficants d’esclaus. A partir d’aquí, li van canviar la seva identitat: es va convertir en Plat, el seu nom com a esclau. En aquests dotze anys d’esclavitud, va haver d’aprendre a sobreviure en un ambient hostil. La pel·lícula relata la vida de Solomon a casa dels seus amos vivint en condicions infrahumanes, amos aparentment tan diferents com Ford (Benedict Cumberbatch) i Epps (Michael Fassbender).
citizenjoel 