El iot del capitalisme
Ruben Östlund dirigeix aquesta sàtira sobre el capitalisme. Els protagonistes de la pel·lícula són el jove model Carl i la seva parella, la influencer Yaya. Tots dos aniran de viatge en un iot exclusiu amb gent de classe alta. Tot canviarà de sobte quan el vaixell pateix un accident i els supervivents van a parar a una illa deserta. El film es divideix en tres capítols: Carl i Yaya, El iot i L’illa. La narració és una crítica descarada al capitalisme. El guió remarca les diferències entre i dins de cada classe social. A més a més, també tracta temes com les relacions de parella i, fins i tot, el masclisme i el feminisme. Un magnífic film que té alguns defectes: una durada excessiva amb escenes innecessàries i llargues, i d’altres massa escatològiques.
Ruben Östlund és un director suec que es va donar a conèixer amb The Square (2017). Ara dirigeix aquesta pel·lícula que ja està nominada a 3 Oscars, entre els quals el de Millor Pel·lícula. El títol (Triangle of Sadness) fa referència a una definició de l’expressió facial de les persones tristes o pobres: “l’espai entre les celles on les lluites de la vida es manifesten com a arrugues”. El director va recordar quan i per què va tenir la idea de fer la pel·lícula. “Vaig començar a sentir curiositat per la indústria de la moda. Quan vaig conèixer la meva dona fa vuit anys, vaig descobrir que era fotògrafa de moda. Així que em va parlar molt dels models. (…) Vaig pensar que era interessant mirar els homes que treballen en el món de la bellesa. Hi havia algunes històries sobre els models dels quals em va parlar la meva dona, homes de la classe treballadora. I per la seva bellesa, podien pujar de classe social. Així que el meu punt de partida va ser: vull veure la bellesa com una moneda, i la vull veure en el món de la moda. L’altre punt era: què passa si ens emportem totes les classes socials i acaben en una illa deserta?” De fet, el plantejament de la narració és molt interessant, així com la caricatura del món de la moda.
Els protagonistes del film són el jove model Carl (Harris Dickinson) i la seva parella, la model i influencer, Yaya (Charlbi Dean). Aquesta parella decideix passar les vacances en un iot. El iot està capitanejat per un comunista americà Thomas Smith (Woody Harrelson), amb la cap de personal Clementine (Amanda Walker) i entre els passatgers hi trobem, entre d’altres, un ric capitalista rus Dimitry (Zlatko Buric). Entre els passatgers hi podem trobar des de gent que s’ha fet rica a través de negocis com la venda d’armes, i d’altres a través de negocis més moderns com la mateixa Yaya, model i influencer, o Jarmo (Henrik Dorsin) que s’ha fet milionari amb les aplicacions de mòbil. Alguns de manera legal, altres de manera il·legal i alguns de manera poc moral… Però, entre els treballadors també hi trobem classes socials: una classe mitjana i mitjana-alta que són els que estan més en contacte amb els viatgers, els treballadors que estan a la sala de màquines i el personal de la neteja. La jerarquia social canviarà de sobte quan enmig d’una turmenta, el iot és víctima d’uns pirates i els supervivents han d’anar a viure en una illa deserta.
La fotografia de Fredrik Wenzel ajuda la sàtira del film. La seva llum amaga la cruesa de la realitat social i vital dels protagonistes o de la manera com han obtingut la seva fortuna.
La banda sonora de Mikkel Maltha i Leslie Ming aconsegueix adaptar-se als diferents films que hi ha dins de la mateixa pel·lícula: començant per la història de la relació entre Carl i Yaya, continuant per la comèdia àcida i negra de tot allò que passa en el iot i, finalment, la història dels supervivents del naufragi a l’illa.
Del repartiment, cal subratllar la parella protagonista, Harris Dickinson com a Carl i, sobretot, Charlbi Dean (DEP) com a Yaya. Però, si alguna cosa cal destacar d’aquest film, són els secundaris i les seves grans interpretacions, especialment Woody Harrelson com el capità comunista del iot Thomas Smith i de Zlatko Buric com a Dimitry, els quals són protagonistes d’un dels millors diàlegs del film. Finalment, cal assenyalar Dolly de Leon com a Abigail, un personatge amb una evolució sorprenent.
El director va justificar en una entrevista perquè va voler fer un personatge clarament comunista i marxista com el del capità del iot, Thomas Smith, com a homenatge a la seva mare: “En realitat (la meva mare) es feia dir comunista, i es va convertir en l’ala esquerra durant el moviment dels seixanta… A casa meva sempre hem mantingut forts debats polítics. Vaig conèixer l’obra de Karl Marx des de molt jove, i vaig tenir una imatge al cap quan escrivia el guió: pensava que seria divertit tenir un capità marxista al vaixell“. De fet, aquest capità és un dels personatges més interessants i que protagonitza una de les escenes més bones del film, el sopar del Capità. Aquest sopar acaba amb un gran diàleg ple de reflexions, a través de frases cèlebres sobre el marxisme, el comunisme i el capitalisme. Però, la narració tracta especialment el tema de les classes socials, i fins i tot, les diferències dins del mateix estrat social i com això no deixa de ser indestriable del patriarcat, el masclisme i el feminisme. Tampoc, però, no podem oblidar que una de les grans qüestions del film és sobre com es construeixen les relacions de parella. En conclusió, una molt bona pel·lícula a la qual li sobra molt de metratge i algunes escenes escatològiques, amb un final que deixa la porta oberta a una continuació.
citizenjoel 