La propera pell

La màscara freda

cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta i Isa Campo dirigeixen aquest film sobre la identitat i sobre com aquesta configura les nostres relacions. Per fer-ho ens parla de la història d’un noi que viu en un orfenat. Un dia el director del centre l’avisa que potser han trobat la seva família.  La mare, que va perdre el marit en el mateix accident en què va desaparèixer el nen, de seguida confirma que és el seu fill. En canvi, el cunyat es pensa que el noi s’ho ha inventat per fugir de l’orfenat. La pel·lícula ens mostra la necessitat de calor humana que tenim en un món on les relacions són cap cop més distants i on costa més de distingir la màscara de la persona. Tot això, en un film rodat exclusivament en el Pirineu d’Osca, on la neu i el fred acaben tenint un protagonisme també simbòlic.

El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares (Miss Peregrine’s Home For Peculiar Children)

Les fotografies velles de Mr Burton

cartell/imbd.com

Tim Burton porta al cinema el best-seller de Ransom Riggs amb el mateix títol. Aquesta història comença arran de  la mort de l’avi de Jake, el protagonista. Aquest sempre li explicava, a través de fotos velles,  com l’any 1943 quan era soldat durant la Segona Guerra Mundial les circumstàncies el van portar a un orfenat per a nens peculiars. Jake es posarà a  investigar aquest lloc, això el portarà fins al  País de Gal·les de 1943 i a conèixer la casa de Miss Peregrine i els seus habitants. Un film amb la firma inconfusible del director  amb tocs, a vegades, massa fantàstics fins i tot per a Tim Burton.

El porvenir (L’avenir) (Things to come)

Vida i Pensament

cartell/imbd.com

Mia Hansen-Løve dirigeix aquest film sobre una professora de filosofia madura que es troba en un moment clau de la seva vida: el seu marit la  deixa, l’editorial li vol modificar els llibres que té publicats  i la seva mare té signes clars de demència. El film ens parla de com, actualment, el pensament està condicionat per l’eix esquerra-dreta i sovint es mostra incapaç de veure o de voler veure la complexitat dels elements que analitza. El film acaba sent una petita gran obra d’art  sobre la vida i sobre com afrontem el futur quan les coses es torcen.

Capitán Fantástico (Captain Fantastic)

Un capità llibertari

cartell/imbd.com

Matt Ross dirigeix aquest film sobre uns pares que porten un sistema de vida alternatiu:  eduquen  i viuen amb els seus sis fills en el bosc. Tot canviarà quan mor la mare, això portarà als nens a posar-se en contacte amb el món exterior.  El film vol obrir una sèrie de  debats: sobre quin model educatiu és millor, si el què es pot fer a casa o en els centres reglats, què es pot explicar i què no als fills, les diverses formes de religiositat i espiritualitat que hom pot tenir i com reaccionar davant  la mort. Aquests debats no s’analitzen amb la profunditat suficient, i fins i tot en alguns moments es presenta com a negativa l’opció de vida del protagonista. Una bona pel·lícula amb grans moments que cau en un excés de sentimentalisme i bonisme, on destaca l’excel·lent interpretació de Viggo Mortensen, que porta el pes del film.