Un infern d’estiu
Jaume Collet-Serra dirigeix aquest thriller sobre una noia que ha de sobreviure en una illeta amb el perill de ser atacada per un tauró. L’acció comença quan la noia està de vacances fent surf en una platja misteriosa a Mèxic. De cop, es veu sorpresa per l’animal i s’haurà de refugiar en una illeta i intentar trobar el moment i la manera per tornar a la platja. Al film li falta una dosi més gran d’emoció i en alguns moments la narració és molt previsible.
Continua llegintLa corrupció com a espectacle
Jodie Foster dirigeix aquest film sobre la crisi econòmica. Per fer-ho, ens mostra com un presentador d’un famós programa de televisió que dóna consells borsaris a la gent és segrestat en directe. La causa: en el show va recomanar invertir en accions d’una empresa que finalment va fer fallida i això va portar el segrestador a la ruïna. Una pel·lícula que mostra alguna de les causes i les conseqüències de la crisi econòmica, però també ens parla d’un món molt enganxat a les xarxes socials i poc conscient que sovint frivolitzen qualsevol notícia. Sigui un atracament o un escàndol de corrupció majúscul, tot acaba convertint-se només en un espectacle. Tot i això, el guió d’ Alan DiFiore, Jim Kouf i Jamie Linden és irregular i el film no aconsegueix mantenir el ritme.
Continua llegintKerouac, sexe, drogues i rock’n roll
Richard Linklater dirigeix aquesta obra sobre un noi, Jake, que va arribar a Texas l’any 1980 per jugar de llançador en l’equip de beisbol de la universitat. En els seus primers dies descobrirà l’ambient de contínues festes a la recerca d’amor i/o sexe. Això combinat amb les lectures de Kerouac i, sobretot, amb la música com a companya de viatge vital. Un film que ens convida a gaudir de la vida i a superar els obstacles que se’ns presentin.
Continua llegintEl gran engany
Stephen Frears dirigeix aquest film sobre com el ciclista nord-americà Lance Armstrong es va dopar per guanyar set cops el Tour de França. Paral·lelament, mostra la investigació del periodista David Walsh per descobrir la trampa. Una investigació que va acabar amb el llibre en què es basa la pel·lícula. És un bon retrat, en alguns moments caricaturesc, de l’esport modern i les seves misèries. Però, Armstrong és presentat com un monstre sense matisos i el periodista com un heroi disposat a enfrontar-se a tothom, una visió excessivament maniquea. Fins i tot en algun moment es relativitza la lluita contra el càncer del ciclista nord-americà. A més a més, més enllà d’una ambició desmesurada no es pregunta prou sobre les motivacions del comportament d’Armstrong.
Continua llegint
citizenjoel 