Rodrigo Sorogoyen dirigeix aquesta pel·lícula que mostra els conflictes que pateix un pagès francès que es va instal·lar amb la seva dona en un petit poble de Galícia. Allà hi trobarà dos veïns que li faran la vida impossible. El film té dues parts clarament diferenciades: una primera que mostra com el xoc entre aquests veïns i els francesos esdevindrà cada cop més violent i la segona on se’n mostren les conseqüències. La narració és una excusa per tractar temes com la despoblació rural i les dificultats actuals de la vida de pagès, però, sobretot el racisme. Un bon film que va de menys a més, fins a endinsar-te en un món fosc, ple d’enveges i hipocresies.
Avui, dia 22 de gener de 2022, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Spike Lee. Es basa en el llibre autobiogràfic de Ron Stallworth, “Black Klansman”. Va guanyar l’Oscar al Millor Guió Adaptat.
L’acció se situa l’any 1972 quan Ron Stallworth (John David Washington) és contractat per ser el primer oficial de policia afroamericà de la ciutat de Colorado Springs. Allà s’adona del poder real que té a la ciutat el Ku Klux Klan. Decidit a desarticular l’organització, s’hi posa en contacte per fer una trobada i envia el seu company jueu Flip Zimmerman (Adam Driver) que aconsegueix reunir-se amb David Duke (Topher Grace). Duke és un dels membres clau en la refundació del clan. Ron i Flip lluitaran per intentar desarmar la cèl·lula local dels neonazis…
El director va explicar en una entrevista perquè és el reflex d’una època i alhora és contemporània: “És una cosa que el meu coguionista, Kevin Willmott i jo, van decidir que volíem fer d’entrada. Volíem fer d’això una pel·lícula d’època. Una pel·lícula d’època que encara és contemporània. Així que vam fer el nostre guió… i va funcionar… – Charlottesville (violència de supremacistes blancs contra afroamericans i antiracistes) això no hi era… Charlottesville va passar mentre encara estàvem en preproducció.” De fet, l’escena del final del film és prou explícita a l’hora de lligar el moment en què passa l’acció amb l’actual. Una molt bona pel·lícula que combina l’humor negre amb reflexions molt serioses sobre totes les formes de racisme envers els diversos col·lectius que es troben en una societat.
Director: Spike Lee
Guionistes: Spike Lee, Kevin Willmott, David Rabinowitz, Charlie Wachtel
Repartiment: John David Washington, Adam Driver, Topher Grace, Laura Harrier, Ryan Eggold, Corey Hawkins, Robert John Burke, Michael Buscemi, Paul Walter Hauser, Craig muMs Grant, Michael J. Burg, Chris Banks, Tom Stratford, Jasper Pääkkönen, Ashlie Atkinson, Ken Garito, Alec Baldwin, Tejon Wright, Isiah Whitlock Jr., Harry Belafonte, Gina Belafonte, Arthur J. Nascarella, Frederick Weller, Brian Tarantina, Faron Salisbury, Damaris Lewis
Wes Anderson dirigeix aquesta pel·lícula sobre periodisme. En realitat, però, el periodisme és un McGuffin per parlar de diversos temes socials, des de l’art fins a la política. La narració fictícia es basa en les experiències d’uns periodistes del diari Crònica Francesa, un diari editat a la ciutat francesa d’Ennui-sur-Blasé durant el segle XX i fundada pel periodista nord-americà Arthur Howitzer Jr. Un film dividit en quatre cròniques que, com totes les històries corals, consta de moments més interessants que d’altres. Una pel·lícula que compta amb la inconfusible firma acolorida de Wes Anderson.
La narració se situa a la República Democràtica d’Alemanya comunista l’any 1984. El protagonista és Gerd Wiesler (Ulrich Mühe), capità dels serveis secrets, la Satsi. Un dia rep una missió que li canviarà la vida: espiar la parella formada pel prestigiós escriptor Georg Dreyman (Sebastian Koch) i l’actriu Christa-Maria Sieland (Martina Gedeck).
El director va explicar en una entrevista com se li va ocórrer idea del guió: “Va ser durant hivern 1997, durant el meu primer any a l’escola de cinema de Munic, estava estirat a terra escoltant música. Vaig començar a pensar en com Lenin: va dir una vegada al seu millor amic que no podia escoltar la seva sonata de piano favorita tantes vegades com li agradaria, perquè el feia posar nerviós i perquè la música li feia més difícil colpejar despietadament els caps de la gent. (…) De sobte, em va arribar una imatge: un home amb auriculars, en un àtic ombrívol i depriment, escoltant secretament els seus enemics“. Un gran thriller, profund i ple de grans reflexions, en una de les millors pel·lícules del cinema alemany modern i que descriu un tema tan d’actualitat amb les xarxes socials actuals com és la falta de privacitat.
Director: Florian Henckel von Donnersmarck
Guionista: Florian Henckel von Donnersmarck
Repartiment: Ulrich Mühe, Martina Gedeck, Sebastian Koch, Ulrich Tukur, Thomas Thieme, Hans-Uwe Bauer, Volkmar Kleinert, Matthias Brenner, Charly Hübner, Herbert Knaup, Marie Gruber, Bastian Trost, Thomas Arnold, Martin Brambach, Paul Faßnacht, Werner Daehn, Paul Maximilian Schüller, Susanna Kraus, Hubertus Hartmann, Volker Michalowski, Ludwig Blochberger, Hinnerk Schönemann, Michael Gerber, Hildegard Schroedter, Inga Birkenfeld, Gitta Schweighöfer, Fabian von Klitzing, Kai Ivo Baulitz
El film comença quan els detectius de Los Angeles Will Dormer (Al Pacino) i Hap Eckhart (Martin Donovan) són enviats a un petit poble d’Alaska a investigar la mort de la noia de disset anys, Kay Connell (Crystal Lowe). Eckhart és testimoni d’un judici en un dels casos anteriors de Dormer, Eckhart hi va declarar en contra. Quan es troben a l’escena del crim, creuen veure el sospitós. Durant el tiroteig, Dormer mata per accident a Eckhart. Això el farà entrar en una espiral de culpabilitat que li provocarà insomni, també provocat pel sol de mitjanit de la zona on es troba… El principal sospitós del crim serà l’escriptor Walter Finch (Robin Williams).
El director va explicar en una entrevista com volia fer l’estructura i la narració del film: “Volia fer una pel·lícula on la nit i el dia es confonguessin. A mesura que segueixes el protagonista, la seva distorsió perceptiva s’incrementa, i comences a preguntar-te si estàs veient tot el que passa i quant de temps ha passat. (…) En aquesta pel·lícula volia que l’estructura fos transparent, de manera que la gent tingués un accés més directe al material temàtic que estàvem tractant de posar a dins de la simple història.” Una pel·lícula inquietant que es converteix en tot un estudi psicològic del personatge principal i que va servir per impulsar encara més la carrera del director Chirstopher Nolan.
Director: Christopher Nolan
Guionista: Hillary Seitz
Repartiment: Al Pacino, Robin Williams, Hilary Swank, Maura Tierney, Martin Donovan, Nicky Katt, Paul Dooley, Jonathan Jackson, Katharine Isabelle, Crystal Lowe, Jay Brazeau, Oliver ‘Ole’ Zemen, Larry Holden, Lorne Cardinal, James Hutson, Paula Shaw, Tasha Simms, Malcolm Boddington, Kerry Sandomirsky, Chris Gauthier, Ian Tracey, Kate Robbins, Emily Perkins, Dean Wray
La pel·lícula se situa en un futur, on hi haurà replicants, uns robots semblants als humans. Aquestes màquines tenen una característica diferencial: mostren sentiments i es rebel·len contra els humans. I el més important, es pregunten sobre el seu origen i la seva identitat. Un grup de replicants protagonitza diversos atemptats. A partir d’aquí, apareixen els blade runner, els policies especialitzats a capturar-los, encapçalats per Rick Deckard (Harrison Ford).
Repartiment: Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young, Daryl Hannah, Edward James Olmos, Joanna Cassidy, Brion James, Joe Turkel, M. Emmet Walsh, William Sanderson, James Hong, Morgan Paull, Hy Pyke
La pel·lícula comença quan al doctor Richard Kimble (Harrison Ford) l’acusen de l’assassinat de la seva dona a Hellen (Sela Ward). Durant el transport amb autobús cap a la presó, aquest pateix un greu accident. Richard, commocionat, fuig del lloc dels fets i s’escapa. A partir d’aquí, el perseguirà el comissari Samuel Gerard (Tommy Lee Jones). Richard decidirà aprofitar la fugida per intentar demostrar la seva innocència…
El director va explicar en una entrevista perquè creu que la pel·lícula encara funciona avui en dia: “És un thriller, és un drama, és un misteri. Hi ha molts altres elements en marxa i bàsicament està impulsada pel personatge principal. Com a espectador t’importa el Dr. Kimble perquè creus que està realment perseguit i hi ha gent molt dolenta que vol que sembli culpable“. Una molt bona adaptació de la sèrie original que compta amb la magnífica interpretació de Tommy Lee Jones com a comissari, que li va valdre un Oscar, i un guió on destaca la construcció dels personatges.
Director: Andrew Davis
Guionistes: David Twohy, Jeb Stuart
Repartiment: Harrison Ford, Tommy Lee Jones, Jeroen Krabbé, Joe Pantoliano, Julianne Moore, Sela Ward, Andreas Katsulas, Daniel Roebuck, Tom Wood, L. Scott Caldwell, Ron Dean, David Darlow, Joseph F. Kosala, Eddie Bo Smith Jr, Nick Searcy
Aquest any en farà 100 que es va estrenar un film molt important en la història del cinema: El gabinet del Doctor Caligari (Das Kabinett des Dr. Caligari). Més enllà del seu valor cinèfil, cal destacar què va significar artísticament la pel·lícula.
Martin Scorsese porta al cinema la vida del sicari de la màfia Frank Sheeran. El film n’explica tota la seva vida centrant-se, sobretot, en la seva relació amb el misteriosament desaparegut sindicalista “Jimmy” Hoffa, enemic de J.F. Kennedy i, sobretot, del seu germà Robert, qui va ser Fiscal General dels Estats Units. La història és un cruel retrat del poder als Estats Units, on la màfia (i les grans empreses) tenien (o tenen?) més poder que qualsevol polític. A més a més, també ens mostra la part personal de Frank Sheeran i com la seva “feina” va acabar afectant la relació amb la seva família. Una obra mestra del cinema, amb massa especulacions sobre allò que va passar realment. Un film amb uns primers minuts més fluixos, però que aconsegueix aguantar un ritme trepidant durant les més de tres hores de la narració.
La pel·lícula se situa en un futur, on hi haurà replicants, uns robots semblants als humans. Aquestes màquines tenen una característica diferencial: mostren sentiments i es rebel·len contra els humans. I el més important, es pregunten sobre el seu origen i la seva identitat. Un grup de replicants protagonitza diversos atemptats. A partir d’aquí, apareixen els blade runner, els policies especialitzats a capturar-los, encapçalats per Rick Deckard (Harrison Ford).
Repartiment: Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young, Daryl Hannah, Edward James Olmos, Joanna Cassidy, Brion James, Joe Turkel, M. Emmet Walsh, William Sanderson, James Hong, Morgan Paull, Hy Pyke
citizenjoel 