El triángulo de la tristeza (Triangle of Sadness)

El iot del capitalisme

cartell/imbd.com

Ruben Östlund dirigeix aquesta sàtira sobre el capitalisme. Els protagonistes de la pel·lícula són el jove model Carl i la seva parella, la influencer Yaya. Tots dos aniran de viatge en un iot exclusiu amb gent de classe alta. Tot canviarà de sobte quan el vaixell pateix un accident i els supervivents van a parar a una illa deserta. El film es divideix en tres capítols: Carl i Yaya, El iot i L’illa. La narració és una crítica descarada al capitalisme. El guió remarca les diferències entre i dins de cada classe social. A més a més, també tracta temes com les relacions de parella i, fins i tot, el masclisme i el feminisme. Un magnífic film que té alguns defectes: una durada excessiva amb escenes innecessàries i llargues, i d’altres massa escatològiques.

Cruella

El naixement d‘una malvada

cartell/imbd.com

Craig Gillespie dirigeix aquesta pel·lícula sobre Cruella, la dolenta dels “101 dàlmates” (The Hundred and One Dalmatians”. La narració comença amb el naixement de Stellla i explica la seva evolució fins a convertir-se en Cruella Devil. Es quedarà orfe a dotze anys i, sense casa ni família, passarà la seva adolescència fent de lladre pels carrers de Londres, juntament amb dos companys de la seva edat que també s’han de buscar la vida. Stella que sempre havia somiat en ser dissenyadora de moda, aconsegueix una feina de netejadora en una casa de moda de Londres. Per una sèrie de circumstàncies casuals, la famosa dissenyadora, la Baronessa, s’interessarà per un vestit de l’aparador que resultarà ser fet per Stella. Aquest fet marcarà l’inici de la relació entre ella i la Baronessa, que acabarà convertint-se en un enfrontament laboral i personal… Un magnífic film, amb algunes escenes repetitives i massa llargues, on destaquen les magnífiques actuacions d’Emma Stone i d’Emma Thompson.

Papicha, sueños de libertad

Moda valenta

cartell/imbd.com

La directora Mounia Meddour ens explica la lluita per la llibertat de les dones d’Algèria en els anys noranta durant la Guerra Civil Algeriana. Ho fa a través de la perspectiva de Nedjma ‘Papicha’, una jove universitària estudiant de francès, que somia en ser dissenyadora de moda. De moment, es dedica a fer haiks, una peça tradicional algeriana i somia en fer la seva pròpia desfilada de moda… Però, es troba en un context on cada cop es permet fer menys coses a les dones i se’ls exigeix que es quedin a casa i portin el nicab. El film és una gran reivindicació de la llibertat enfront de qualsevol tirania, sobretot religiosa. A la vegada, tanmateix, mostra com hi ha diverses maneres de viure i entendre qualsevol religió, i que l’extremisme treu el pitjor de cadascú. Un bon film que en molts moments li falta força. Malgrat això, es converteix en tota una crida a la llibertat individual i col·lectiva i que descriu molt bé el context  en el qual se situa.