Tot a la vegada a tot arreu (Todo a la vez en todas partes)(Everything Everywhere All at Once)

Quan el multivers (i les xarxes socials) impedeixen una reflexió serena

cartell/imbd.com

Daniel Kwan i Daniel Scheinert dirigeixen aquesta pel·lícula situada en el multivers i amb una forta crítica social. La protagonista del film és Evelyn Wang, una immigrant xinesa que viu als Estats Units i que regenta una bugaderia. La seva filla Joy Wang és lesbiana, tot i que li costa molt explicar-ho a la seva família, especialment al seu avi. Un dia, la vida tranquil·la de l’Evelyn canviarà de sobte, quan en una reunió a Hisenda apareix una versió del seu marit des d’una realitat paral·lela i li diu que només ella podrà salvar l’univers, si derrota la malvada Jobu Tupaki (que resulta ser una versió de la seva filla en una altra realitat paral·lela)… La narració tracta temes tan diversos com la família, el conflicte generacional, la immigració o el racisme. Una molt bona pel·lícula, excessivament llarga, però que perd part dels seus missatges interessants enmig de tants viatges a universos paral·lels.

No mires arriba (Don’t Look Up)

Cap on mirem?

cartell/imbd.com

Adam McKay dirigeix aquesta pel·lícula sobre un cometa que s’acosta al planeta terra i està previst que el seu impacte el destrueixi en sis mesos i catorze dies, segons els científics. Aquest fet el descobreix Kate Dibiasky, astrònoma i estudiant de doctorat de la Universitat de Michigan, sota la direcció del Doctor Randall Mandy. Tots dos intentaran avisar de la catàstrofe que s’acosta. El seu primer intent serà reunir-se amb la presidenta dels Estats Units, Janie Orlean, que no farà cas del seu avís. Després, utilitzaran els mitjans de comunicació tradicionals i les xarxes socials per fer arribar el seu missatge al gran públic. Això, primer els convertirà en víctimes d’aquests mitjans perquè els caricaturitzen. Posteriorment, es crearà un debat social sobre si l’amenaça és real o no, o si el material que conté el cometa, fins i tot podria reportar beneficis econòmics. La narració retrata molt bé la societat actual, on els temes seriosos, sovint, es tracten amb superficialitat i el poder polític només es mou a través de dos interessos: l’electoral, a curt termini i l’econòmic, a mig/llarg. Un bon film que, en certes escenes i amb alguns personatges, cau massa en la caricatura fàcil, però que compta amb un magnífic final.

…Ready Player One (2018)

cartell/imbd.com

Avui, dia 4 de desembre de 2020, podreu veure a La1 a les 22:10 aquest film de Steven Spielberg. Es basa en la novel·la homònima d’Ernest Cline.

La pel·lícula se situa l’any 2045 i és narrada pel protagonista Wade Watts (Tye Sheridan). Wade viu en un barri marginal a Columbus. La seva vida real és molt avorrida i monòtona. Però, com la majoria de la gent, en té una altra de més interessant: la que viu a través del joc de realitat virtual  Oasis en la que es fa dir Parzival. Allà pretén trobar l’ou de pasqua (una mena de missatge ocult en el joc) que li permetria convertir-se en propietari de la companyia que distribueix Oasis. Per això, també necessita conèixer la vida del seu creador,  James Halliday (Mark Rylance). Parzival, tanmateix, haurà de vigilar amb els Sixters, una banda creada per l’empresa de la competència en el mercat dirigida per  Nolan Sorrento (Ben Mendelsohn), que també vol descobrir el tresor i quedar-se amb Oasis.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Steven Spielberg

Guionistes: Ernest Cline, Zak Penn

Repartiment: Tye Sheridan, Olivia Cooke, Ben Mendelsohn, Mark Rylance, Simon Pegg, T.J. Miller, Hannah John-Kamen, Win Morisaki, Philip Zhao, Julia Nickson, Kae Alexander, Lena Waithe, Ralph Ineson, David Barrera, Michael Wildman, Lynne Wilmot, Carter Hastings, Daniel Eghan, Gem Refoufi

Entrevista a Mateu Ciurana

Mateu Ciurana, el comunicador que fa cinema: “Ser director de cinema era una vella vocació“

Mateu Ciurana davant el Centre Cívic i Cultural “La Sitja” de Fornells de la Selva/Joel Medir

Mateu Ciurana és un comunicador que fa cinema. En aquesta entrevista ens repassa la seva llarga trajectòria a la ràdio i aquests sis anys que porta dirigint curtmetratges. Precisament, ara acaba de rodar l’últim, En Venda, del qual n’és actor, director, guionista i productor.

Ready Player One

El joc de viure 

cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta gran pel·lícula que és un homenatge al cinema, sobretot dels anys vuitanta,  als videojocs i a la cultura pop en general.  L’acció se situa l’any  2045 després d’una greu crisi econòmica mundial que canvia totalment l’economia i la manera de viure, ja que  la gent ha deixat de tenir vida social real i l’ha substituït, en gran part, per  un gran joc de  realitat virtual, Oasis.  El seu creador, James Hallyday, abans de morir va deixar un últim repte: el qui sigui capaç de trobar l’ou de pasqua virtual (missatge ocult) que té amagat, es convertirà en l’amo de la seva empresa. El protagonista del film és Wade Wat, que es  posa el nom de Parzival en el joc,  és un dels jugadors que intentarà aconseguir l’ou per treure la seva família de la pobresa.  Un film que reivindica la humanitat enfront de les xarxes socials i Internet en general.  El missatge és clar: la vida real i la  virtual no tenen res a veure i no s’han de confondre. També ens convida a no perdre mai el contacte amb la realitat. Una molt bona obra pensada especialment per cinèfils, que fa un repàs per la història del setè art, fent un repàs exhaustiu per la fantasia i la ciència-ficció més moderna. Però, aquest també és el seu principal defecte, ja que hom no la pot gaudir plenament, si no entén algunes referències  que poden ser desconegudes per a molts espectadors.

…Desconexión (Disconnect) (2012)

cartell/imbd.com

Avui, dia 16 de març de 2018, podreu veure a Antena3 a les 22:10 aquest film de Henry Alex Rubin. Va formar part de la secció oficial, fora de competició, del Festival de Venècia.

La pel·lícula narra els embolics que tenen diverses persones a causa d’Internet i les xarxes socials: la periodista Nina Dunham (Andrea Riseborough), Jason (Colin Ford) i el seu amic Frye (Aviad Bernstein), Rich (Jason Bateman)  i el jove matrimoni format per Derek (Alexander Skarsgård) i Cindy (Paula Patton).

El director va explicar en una entrevista quina és la pregunta que planteja la narració: “la tecnologia fa més senzilla o més complicada la comunicació entre les persones?”. Una pel·lícula que mostra perfectament tots els problemes que poden generar les xarxes socials a causa del mal comportament de les persones.

Director: Henry Alex Rubin

Guionista: Andrew Stern

Repartiment: Jason Bateman, Hope Davis, Frank Grillo, Michael Nyqvist, Paula Patton, Andrea Riseborough, Alexander Skarsgård, Max Thieriot, Colin Ford, Jonah Bobo, Haley Ramm, Norbert Leo Butz, Kasi Lemmons, John Sharian, Aviad Bernstein, Marc Jacobs, Kevin Csolak, Antonella Lentini, Tessa Albertson, Erin Wilhelmi

Money Monster

La corrupció com a espectacle

cartell/imbd.com

Jodie Foster dirigeix aquest film sobre la crisi econòmica. Per fer-ho, ens mostra com un presentador d’un famós programa de televisió que dóna consells borsaris a la gent és segrestat en directe. La causa:  en el show va recomanar invertir en accions d’una empresa que finalment va fer fallida i això va portar el segrestador a la ruïna. Una pel·lícula que mostra alguna de les causes i les conseqüències de la crisi econòmica, però també ens parla d’un món molt enganxat a les xarxes socials i poc conscient que sovint frivolitzen qualsevol notícia. Sigui un atracament o un escàndol de corrupció majúscul, tot acaba convertint-se només en un espectacle. Tot i això, el guió d’ Alan DiFiore, Jim Kouf i Jamie Linden és irregular i el film no aconsegueix mantenir el ritme.

El virus de la por

El virus dels rumors

cartell/cinematruffaut.com

Ventura Pons porta al cinema l’obra de teatre El principi d’Arquimedes de Josep Maria Miró. L’obra i la pel·lícula expliquen la mateixa història: una nena que veu (o li sembla veure) com el seu monitor de natació li fa un petó als llavis a un altre alumne. Quan acaba la classe, la nena ho narra als pares. Ràpidament, el rumor s’expandeix per les xarxes socials, creant tota mena de tensions. El film té un toc postmodern i un final obert que aconsegueix, tot i el seu petit pressupost, ser una petita gran obra sobre un tema molt actual: la rapidesa en què corren les notícies, independentment de la seva veracitat. Tot i això, a la història se li podria treure més joc.

Mientras seamos jóvenes (While we’re young)

A la recerca de la joventut perduda

cartell/imbd.com

Noah Baumbach dirigeix aquest film sobre una parella que passa la crisi dels quaranta i intenta retrobar la joventut perduda. A més a més, el director aprofita l’obra per reflexionar sobre la industrialització del cinema i mostrar una societat que de tant sobreinformada està desinformada. A part de ser una crítica a cert model de documentals que, en alguns casos, s’han convertit en un producte de consum més on no importa enganyar l’espectador si serveix per guanyar diners i fama. Una pel·lícula, amb un cert to autobiogràfic, que es vol emmirallar amb Woody Allen, però que no aconsegueix trobar el to de comèdia del geni novaiorquès. El film destaca bàsicament en el seu valor com a gran reflexió sobre els elements ja esmentats i també sobre el mateix ofici de director.