Molly Manning Walker debuta com a directora en llargmetratge, en aquest film sobre el sexe, el consentiment sexual i les relacions sexuals dels adolescents. Les protagonistes són Tara, Em, i Skye. Aquestes tres adolescents angleses van de vacances a un ressort a Malia, a l’illa grega de Creta. Tara és verge i vol deixar de ser-ho durant aquests dies, en els quals anirà de festa en festa. La narració tracta del sexe i sobre com el viuen els nois i les noies més joves. Però, parla sobretot del consentiment sexual en el món hipersexualitzat de la joventut actual. Un molt bon film, al qual li costa entrar a parlar directament d’alguns temes, però que reflecteix molt bé el món en què viuen els adolescents actualment.
Yorgos Lanthimos adapta al cinema la novel·la homònima d’Alasdair Gray. Una novel·la que es basa en el mite de Frankenstein i la creació de vida humana a través d’experiments científics. La protagonista de la història és Bella, creada pel cirurgià Godwin Baxter. Bella té el cos d’una dona adulta, però el cervell d’un bebè. Un dia, Godwin decideix casar-la amb el seu company metge, Max McCandless. Bella, però, s’escapa de casa abans del casament i emprèn un viatge pel món amb l’advocat Duncan Wedderburn, qui havia redactat el contracte matrimonial. Un viatge en què descobrirà la bellesa de les ciutats que visita i la seva pròpia sexualitat, però també com és de cruel la societat (especialment amb les dones). A més a més, el guió es debat sobre si és possible canviar el món i com es pot canviar, i si la societat és bona o malvada per naturalesa. Una pel·lícula completa i complexa, que cau en el defecte de tenir escenes una mica sòrdides, típiques d’aquest director, en què destaca la brillant interpretació d’Emma Stone.
Elena Martín dirigeix aquest film sobre la sexualitat femenina, centrant-te’l en el desig sexual. La protagonista de la pel·lícula és Mila, una noia de trenta-cinc anys, que té problemes amb les relacions sexuals amb la seva parella, en Marcel. Això fa que la mateixa Mila cerqui l’origen d’aquests problemes en el seu passat: els seus traumes d’infància i adolescència. Una magnífica obra audiovisual sobre la sexualitat femenina, però sobretot sobre com el cos i la ment, a vegades, es bloquegen sense motiu aparent. Tot i això, el guió deixa massa preguntes sense resposta sobre la vida de la protagonista.
El film se situa durant les primàries republicanes del 2016. Gretchen Carlson (Nicole Kidman), presentadora del famós programa “Fox and Friends” es troba a la convenció republicana per triar candidat a les eleccions. Allà va fer una pregunta a Donald Trump sobre els seus tuits masclistes. Això va provocar que el públic conservador la critiqués i, fins i tot, l’insultés per les xarxes socials. Roger Ailes (John Lithgow) el seu cap no tan sols no li va donar el suport suficient, sinó que la va relegar a presentar un programa amb menys audiència. Després d’això, Gretchen va decidir denunciar Roger per l’assetjament sexual que havia patit en el passat i amb sospites fundades que encara ho continuava fent amb altres treballadores. Això, va fer destapar el tracte denigrant de Roger, entre d’altres, cap a Megan Kelly (Charlize Theron) i Kayla Pospisil (Margot Robbie, en aquest cas un personatge fictici).
Avui, dia 27 de novembre de 2022, podreu veure a Paramount a les 22:12 aquesta pel·lícula de Sam Mendes. Va ser l’òpera prima d’aquest director i el film va guanyar 5 Oscars.
El protagonista de la pel·lícula és Lester Burnham (Kevin Spacey), un home en plena crisi del quaranta. Lester està casat amb Carolyn (Annette Bening) i té una filla, Jane (Thora Birch). Un dia Lester s’enamorarà de la millor amiga de Jane, Angela Hayes (Mena Suvari)…
El director va explicar en una entrevista que el film es va voler rodar des de la perspectiva de veí voyeur de la família protagonista, Ricky (Wes Bentley): “Ricky és la consciència de la pel·lícula, la seva ànima. Al principi, creus que és un voyeur, però t’adones que en Ricky està utilitzant la seva càmera per arribar i tocar la gent, no només per gravar… és la seva manera d’arribar-hi.”. Un film que conté escenes mítiques com la de Lester somiant veure l’amiga de la seva filla despullada i que compta amb la magnífica banda sonora de Thomas Newman. Algunes veus assenyalen últimament que el film no deixa de ser una projecció dels abusos sexuals que va ser acusat l’actor protagonista, Kevin Spacey.
Director: Sam Mendes
Guionista: Alan Ball
Repartiment: Kevin Spacey, Annette Bening, Thora Birch, Allison Janney, Peter Gallagher, Mena Suvari, Wes Bentley, Chris Cooper, Scott Bakula, Sam Robards, Barry Del Sherman
Sophie Hyde dirigeix aquesta comèdia sexual. La protagonista és Nancy Stokes, una professora jubilada, que contracta els serveis del jove gigoló “Leo Grande” amb l’objectiu de tenir el seu primer orgasme. Nancy és una vídua amb un fill i una filla. La narració és una excusa per tractar diverses temàtiques, però sobretot les diferents maneres d’entendre el sexe, segons cada generació. També ens mostra com actualment hi ha una gran quantitat de dones que tenen al voltant de cinquanta anys a qui els costa més gaudir-lo a causa de l’educació religiosa i patriarcal que van rebre. Una bona i senzilla comèdia que, entre riures, aporta moltes reflexions interessants, més enllà del titular fàcil del primer nu d’Emma Thompson.
Avui, dia 4 d’abril de 2022, podreu veure a La2 a les 22:00, aquesta pel·lícula d’Elia Kazan. Es basa en l’obra de teatre homònima de Tennessee Williams. Va guanyar 4 Oscars.
Els protagonistes de la pel·lícula viuen en un apartament en mal estat. Són d’una família aristocràtica vinguda a menys. Stella DuBois (Kim Hunter) viu amb el seu marit el polonès Stanley Kowalski (Marlon Brando). Un dia la seva tranquil·litat s’acaba quan arriba al domicili familiar, la germana de Stella, Blanca (Vivien Leigh). Blanca està enamorada del seu cunyat, tot i tractar-se d’una persona violenta. Tot canviarà des del moment en què Stanley viola Blanca i aquesta comença a patir –greus problemes psicològics.
El director noruec Joachim Trier fa tot un retrat generacional dels milennials (gent actualment al voltant dels trenta anys). L’excusa: La vida de la Julie, una jove amb una vida caòtica tant en el terreny professional com personal. La narració reflecteix molt bé la vida d’aquesta generació i la seva manera d’entendre el món: la seva visió de la vida social, familiar, el sexe i els tabús sexuals. Un magnífic film, dividit en capítols, que, en alguns moments, pot fer perdre l’espectador.
El film comença amb la mort del multimilionari magnat del sector de la comunicació i expolític, Charles Foster Kane (Orson Welles). En el seu llit de mort, a la seva finca Xanadu, pronuncia una última paraula “Rosebud”. A partir d’aquí, comença una investigació periodística per descobrir el significat d’aquesta paraula. La narració ens explicarà la vida de Kane a través de flashbacks d’amics, coneguts, parelles i exdones del magnat…
Una pel·lícula que és considerada per molts la millor de la història del cinema. Podeu llegir la meva crítica aquí.
Director: Orson Welles
Guionistes: Herman J. Mankiewicz, Orson Welles
Repartiment: Orson Welles, Joseph Cotten, Everett Sloane, George Coulouris, Dorothy Comingore, Ray Collins, Agnes Moorehead, Paul Stewart, Ruth Warrick, Erskine Sanford, William Alland, Alan Ladd, Arthur O’Connell, Fortunio Bonanova
L’acció se situa l’hivern de 1931 quan està a punt de proclamar-se la Segona República Espanyola després del fracàs de la Insurrecció de Jaca contra la monarquia. El protagonista és el jove militar Fernando (Jorge Sanz) que decideix desertar. Durant la fugida, l’acull l’artista Manolo (Fernando Fernán Gómez). Coneixerà, s’enamorarà i tindrà relacions sexuals amb les quatre filles de l’artista: Clara (Miriam Díaz-Aroca), una vídua; Violeta (Ariadna Gil), una lesbiana a qui l’atrau Fernando quan es vesteix de dona pels balls de disfresses i Rocío (Maribel Verdú), una dona que vol casar-se amb un membre de la casa reial. Finalment, hi ha Luz (Penélope Cruz), que se sent enveja cap a les seves germanes i que també està enamorada de Fernando.
El director va explicar en una entrevista perquè va voler situa el film l’any 1931: “No volíem parlar de cap moment històric, volíem explicar una història divertida i busquem el moment històric més apropiat per a aquest guió (…) Abans d’escriure la història final, pensàvem que havia d’ocórrer el 1917 a Espanya, mentre que a Rússia es desencadenava la revolució. La idea era que la història transcorregués en un lloc allunyat mentre hi havia una revolució en un altre lloc del planeta (…) Va ser Azcona el que va proposar apropar-lo més a la nostra història, va dir de situar-la a la Segona República. “. Una de les millors comèdies de la història del cinema espanyol ple de diàlegs intel·ligents i que compta amb unes magnífiques interpretacions.
Director: Fernando Trueba
Guionistes: Rafael Azcona, Fernando Trueba, José Luis García Sánchez
Repartiment: Fernando Fernán Gómez, Jorge Sanz, Penélope Cruz, Ariadna Gil, Maribel Verdú, Miriam Díaz-Aroca, Mary Carmen Ramírez, Gabino Diego, Michel Galabru, Agustín González, Chus Lampreave, Jesús Bonilla, María Galiana, Joan Potau, Manuel Huete, Juan José Otegui, Félix Cubero, João Salaviza, Luís Zagalo
citizenjoel 