El escándalo (Bombshell)

El masclisme poderós

bombshellimbd
cartell/imbd.com

Jay Roach porta a la pantalla gran l’escàndol d’assetjament sexual que va acabar amb la presidència de Roger Ailes de la cadena Fox News, quan es va demostrar que donava feina i ascendia periodistes a canvi de favors sexuals. Fox News és un canal de televisió ultraconservador dels Estats Units que barreja el periodisme groc i rosa. El cas es va destapar gràcies a les periodistes que es van atrevir a enfrontar-se al magnat judicialment, començant per Gretchen Carlson. Una història que mostra tota una manera d’entendre la vida i el poder. A més a més, observem la relació  sovint massa estreta entre el poder i el periodisme. També com en el complicat món de la comunicació, a vegades, s’entra en contradicció amb la pròpia moral, ètica o conviccions ideològiques.  Un film que no acaba de treure tot el rendiment a la història ni l’aprofundeix prou, tot i això és una pel·lícula entretinguda i que serveix per denunciar les pràctiques dels Roger Ailes del món.

Jay Roach és un director conegut per pel·lícules com la saga d’Austin Powers, però últimament també Trumbo  (Trumbo: La lista negra de Hollywood) (2015). Ara porta al cinema, l’escàndol que va acabar amb la presidència de Roger Ailes a la cadena de televisió Fox News, en una pel·lícula que va rebre 3 nominacions als Oscars i va guanyar el de Millor Maquillatge. El director va explicar per què va decidir narrar la història de Roger Ailes:” Sempre m’ha interessat Fox News pel seu lloc al món i la seva influència en la cultura (…) Aquesta institució dissenyada per Roger Ailes: aquest home paranoic, egocèntric, que necessita fidelitat total i se sent amb dret a intimidar les persones, i fins i tot a exigir favors sexuals (…) I també m’interessa com s’encavalca la política amb la cosa personal, fins i tot només la misogínia per si sola.” De fet, el film ens ensenya també un mapa de les relacions de poder en tots els àmbits i, especialment, en el món laboral. 

El film se situa durant les primàries republicanes del 2016. Gretchen Carlson (Nicole Kidman), presentadora del famós programa “Fox and Friends” es troba a la convenció republicana per triar candidat a les eleccions. Allà va fer una pregunta a Donald Trump sobre els seus tuits masclistes. Això va provocar que el públic conservador la critiqués i, fins i tot, l’insultés per les xarxes socials. Roger Ailes (John Lithgow) el seu cap no tan sols no li va donar el suport suficient, sinó que  la va  relegar a presentar un programa amb menys audiència. Després d’això, Gretchen va decidir denunciar Roger per l’assetjament sexual que havia patit en el passat i amb sospites fundades que encara ho continuava fent amb altres treballadores. Això, va fer destapar el tracte denigrant de Roger, entre d’altres, cap a Megan Kelly (Charlize Theron)  i  Kayla Pospisil (Margot Robbie, en aquest cas un personatge fictici).

La banda sonora de Theodore Shapiro dóna el ritme adequat a la narració. A més a més, aconsegueix donar harmonia al film.

Les interpretacions són un dels  aspectes més destacats de la pel·lícula. Una gran Charlize Teron interpreta a Mega Kelly. També cal assenyalar Margot Robbie que sap fer evolucionar el seu personatge en paral·lel a la narració i el bon nivell  de Nicole Kidman com a Gretchen Carlson. En canvi, la interpretació de John Lithgow com a Rober Ailes pateix un problema greu: perd qualsevol comparació amb la de Russell Crowe en la minisèrie de televisió La voz más alta (The Louder Voice) (2019).

El director va explicar en una entrevista com va decidir enfocar la història: “Realment crec que l’assetjament sexual és un tema completament no partidista i que és un dels motius pels quals vaig fer la pel·lícula, i una de les coses que vaig dir a Charlize (Teron) de seguida és que tinc molts membres de la família que veuen Fox News, que probablement no sintonitzaven amb el que es definiria com una ‘història d’apoderament femení’ (…) Per què és menys important que passés a Fox, si es  tracta de maltractament a les dones?”. L’error del film és no acabar de mostrar el cas en tota la seva complexitat. A més a més, té la mala sort que la mateixa història va ser explicada a la minisèrie de televisió La voz más alta (The Louder Voice) (2019). En conclusió, un bon i entretingut film que serveix per denunciar la relació massa propera, a vegades, entre els amos dels mitjans de comunicació i el poder, però sobretot  el masclisme i els assetjaments sexuals com a eines de dominació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.