El franctirador (El francotirador) (American Sniper)

Anatomia d’un instant

cartell/collider.com

Clint Eastwood retrata la vida del franctirador més letal de la història dels Estats Units: Chris Kyle. Tot i això, el director aprofita el film per qüestionar-se les guerres i el patriotisme americà que les envolta. Un film de primers plans que vol mostrar com els militars també poden acabar essent unes víctimes més del seu ofici, encara que sobrevisquin a les guerres. Uns morts en vida que necessiten l’ajuda i el suport d’una societat que sovint els veu com uns herois inqüestionables. El film té grans escenes de guerra i una fotografia excepcional, però es troba en una gran paradoxa: es tracta d’un film bèl·lic que brilla més en les escenes que passen en moments de pau (aparent).

Cincuenta sombras de Grey (Fifty Shades of Grey)

La tolerància hipòcrita

cartell/imbd.com

Sam Taylor-Johnson dirigeix la versió cinematogràfica del best-seller “Fifty Shades of Grey” d’E.L. James. El film explica la relació entre l’empresari multimilionari, Christian Grey, i l’estudiant de Filologia Anglesa, Anastasia Steele. Una relació que es veurà condicionada pels gustos sexuals de Christian i per la seva manera d’entendre el món de la parella. El film sembla voler defensar que tothom entén el sexe de manera diferent, però a l’hora de la veritat desprèn un aire de tolerància hipòcrita i no transmet tot l’erotisme i sensualitat del llibre.

The interview

Com assassinar un dictador

cartell/collider.com

Aquesta comèdia codirigida i coescrita per Evan Goldberg i Seth Rogen (que també interpreta un dels protagonistes) ens explica la història d’un periodista, presentador d’un programa sensacionalista, especialitzat amb entrevistes sonades, i el seu productor. Quan s’assabenten que el dictador nord-coreà Kim Jong-un és seguidor del seu programa, decidiran entrevistar-lo i ho aconseguiran. Quan la CIA té notícies de què es produirà l’entrevista, els encarregarà matar el dictador asiàtic. El guió no és creïble, ja que en un país tan hermètic com Corea del Nord mai no es permetria una entrevista amb el seu líder feta per un periodista d’un país enemic. Cinematogràficament parlant, el film té un nivell molt baix, tot i el seu intent d’homenatjar diverses pel·lícules del cinema contemporani. A més a més, té la voluntat de fer una caricatura de tota una sèrie de produccions dels anys de la Guerra Freda, en què els espies del KGB i els serveis de seguretat russos es presentaven com a ximples i ignorants.

Foxcatcher

Buscant el pecat original

cartell/collider.com

Bennett Miller dirigeix aquesta pel·lícula sobre el cas Du Pont. Un multimilionari americà que va decidir fundar el centre Foxcatcher de lluita lliure per preparar els esportistes de cara als Jocs Olímpics de 1988. Per fer-ho va convertir la mansió de la seva família, la granja Foxcatcher, en un centre d’entrenament. John du Pont, amb comportaments estranys i amb problemes mentals, va matar un dels seus lluitadors i entrenadors estrella, Dave Schultz. Un film obscur que busca l’origen del mal en uns protagonistes perduts, a la recerca del lloc que creuen que socialment els correspondria.

Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho? (Qu’est-ce qu’on a fait au Bon Dieu?)

La burgesia benpensant i antiracista (?)

cartell/impawards.com

Philippe de Chauveron és el director i coguionista d’aquest film sobre la multiculturalitat i, suposadament, contra els prejudicis racials. El film ens explica la història del matrimoni entre Claude Verneuil i Marie. Les seves tres filles es casen amb un jueu, un musulmà i un xinès. Ara el matrimoni espera que, almenys, la seva filla petita, Laure, es casi amb un francès. La pel·lícula conté alguns gags fàcils i el seu suposat antiracisme acaba caient en la imatge arquetípica sobre totes les religions i races. En cap moment, se surt d’allò que anomenem políticament correcte. Tot i això, té alguns gags bons, quan s’allunya dels tòpics sobre immigració i família.

Into the Woods

Mai no estem sols

cartell/broadwayworld.com

Rob Marshall porta al cinema aquest musical amb la lletra de James Lapine i la música de Stephen Sondheim, produït per Disney. Aquesta història es basa en la trobada en un bosc de diversos personatges de contes com La Caputxeta Vermella, Jack i la mongetera màgica, Repunxó i la Ventafocs. Tots busquen veure complerts els seus desitjos en el bosc. Ben aviat, descobriran que no tot és tan idíl·lic com sembla i que la vida, sovint, és complicada. Un film que ens convida a reflexionar sobre els valors i l’educació que transmetem a les noves generacions. Tot amb un cert pessimisme existencial i una mirada resignada respecte al funcionament de l’ascensor social, que ens anima a valorar el suport que els altres ens poden donar en un moment determinat.