…L’escàndol (Bombshell) (2019)

cartell/imbd.com

Avui, dia 22 de març de 2023, podreu veure a TV3 a les 22:10 aquesta pel·lícula de Jay Roach. Va guanyar l’Oscar al Millor Maquillatge i també van estar nominades Charlize Theron com a Millor Actriu i Margot Robbie com a Millor Actriu Secundària.

El film se situa durant les primàries republicanes del 2016. Gretchen Carlson (Nicole Kidman), presentadora del famós programa “Fox and Friends” es troba a la convenció republicana per triar candidat a les eleccions. Allà va fer una pregunta a Donald Trump sobre els seus tuits masclistes. Això va provocar que el públic conservador la critiqués i, fins i tot, l’insultés per les xarxes socials. Roger Ailes (John Lithgow) el seu cap no tan sols no li va donar el suport suficient, sinó que la va relegar a presentar un programa amb menys audiència. Després d’això, Gretchen va decidir denunciar Roger per l’assetjament sexual que havia patit en el passat i amb sospites fundades que encara ho continuava fent amb altres treballadores. Això, va fer destapar el tracte denigrant de Roger, entre d’altres, cap a Megan Kelly (Charlize Theron) i Kayla Pospisil (Margot Robbie, en aquest cas un personatge fictici).

Podeu llegir la meva crítica aquí

Tot a la vegada a tot arreu (Todo a la vez en todas partes)(Everything Everywhere All at Once)

Quan el multivers (i les xarxes socials) impedeixen una reflexió serena

cartell/imbd.com

Daniel Kwan i Daniel Scheinert dirigeixen aquesta pel·lícula situada en el multivers i amb una forta crítica social. La protagonista del film és Evelyn Wang, una immigrant xinesa que viu als Estats Units i que regenta una bugaderia. La seva filla Joy Wang és lesbiana, tot i que li costa molt explicar-ho a la seva família, especialment al seu avi. Un dia, la vida tranquil·la de l’Evelyn canviarà de sobte, quan en una reunió a Hisenda apareix una versió del seu marit des d’una realitat paral·lela i li diu que només ella podrà salvar l’univers, si derrota la malvada Jobu Tupaki (que resulta ser una versió de la seva filla en una altra realitat paral·lela)… La narració tracta temes tan diversos com la família, el conflicte generacional, la immigració o el racisme. Una molt bona pel·lícula, excessivament llarga, però que perd part dels seus missatges interessants enmig de tants viatges a universos paral·lels.

El triángulo de la tristeza (Triangle of Sadness)

El iot del capitalisme

cartell/imbd.com

Ruben Östlund dirigeix aquesta sàtira sobre el capitalisme. Els protagonistes de la pel·lícula són el jove model Carl i la seva parella, la influencer Yaya. Tots dos aniran de viatge en un iot exclusiu amb gent de classe alta. Tot canviarà de sobte quan el vaixell pateix un accident i els supervivents van a parar a una illa deserta. El film es divideix en tres capítols: Carl i Yaya, El iot i L’illa. La narració és una crítica descarada al capitalisme. El guió remarca les diferències entre i dins de cada classe social. A més a més, també tracta temes com les relacions de parella i, fins i tot, el masclisme i el feminisme. Un magnífic film que té alguns defectes: una durada excessiva amb escenes innecessàries i llargues, i d’altres massa escatològiques.

La peor persona del mundo (The Worst Person in the World) (Verdens verste menneske)

La pitjor generació de la història

cartell/imbd.com

El director noruec Joachim Trier fa tot un retrat generacional dels milennials (gent actualment al voltant dels trenta anys). L’excusa: La vida de la Julie, una jove amb una vida caòtica tant en el terreny professional com personal. La narració reflecteix molt bé la vida d’aquesta generació i la seva manera d’entendre el món: la seva visió de la vida social, familiar, el sexe i els tabús sexuals. Un magnífic film, dividit en capítols, que, en alguns moments, pot fer perdre l’espectador.

Adam

Sororitat marroquina

cartell/imbd.com

Maryam Touzani dirigeix aquest film sobre Samia, una dona embarassada soltera i sense feina, que va a parar a casa de la fornera Abla i la seva filla Warda, a Casablanca, al Marroc. Aquesta trobada marcarà les dues dones i els servirà per trobar-se, ja que les dues, d’una manera o una altra, estan marcades per la pressió social de ser dones soles enmig d’una societat patriarcal. Una història que, de manera senzilla, ens descriu la situació de les dones al Marroc, i és un bon exemple de sororitat i solidaritat femenina. Un molt bon film, amb un començament una mica lent, que ens va introduint en la història, a poc a poc, i també en els conflictes interns que pateixen tant Abla com Samia.

…Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988)

cartell/imbd.com

Avui, dia 18 de setembre de 2020, podreu veure a La2 a les 22:15 aquesta pel·lícula de Pedro Almodóvar. Va optar a l‘Oscar a Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa.

Els protagonistes del film són Ivan (Fernando Guillén) i Pepa (Carmen Maura), dos actors de doblatge i parella sentimental. Un dia Ivan trenca la relació, justament quan Pepa descobreix que està embarassada. Pepa busca Ivan per donar-li la notícia i comença una història d’embolics sentimentals i familiars.

El director va explicar en una entrevista quin tipus de film volia fer: “una comèdia agradable, d’aquest tipus, en la qual, d’altra banda, conté una cosa molt general: la solitud d’aquestes dones. L‘univers femení està molt limitat pel verd de la terrassa i el fons de la ciutat. Són noies desgraciades parlant aquí dels seus homes d’una manera molt senzilla, molt natural amb molta energia, amb molt de sentit de l’humor i amb bona disposició. Alhora, però, hi ha un regust, lleugerament patètic, que roman després de veure la pel·lícula, com li correspon a aquest gènere de comèdia“. Una comèdia molt feminista que transmet una gran sensibilitat a la veritat dels sentiments dels i de les protagonistes. Una pel·lícula que va resultar un èxit i va suposar la internacionalització de la fama de Pedro Almodóvar.

Director: Pedro Almodóvar

Guionista: Pedro Almodóvar

Repartiment: Carmen Maura, Antonio Banderas, Julieta Serrano, Rossy de Palma, María Barranco, Chus Lampreave, Guillermo Montesinos, Fernando Guillén, Kiti Manver, Loles León, Àngel d’Andrés López, Francisca Caballero, Agustín Almodóvar, José Antonio Navarro, Imanol Uribe

Papicha, sueños de libertad

Moda valenta

cartell/imbd.com

La directora Mounia Meddour ens explica la lluita per la llibertat de les dones d’Algèria en els anys noranta durant la Guerra Civil Algeriana. Ho fa a través de la perspectiva de Nedjma ‘Papicha’, una jove universitària estudiant de francès, que somia en ser dissenyadora de moda. De moment, es dedica a fer haiks, una peça tradicional algeriana i somia en fer la seva pròpia desfilada de moda… Però, es troba en un context on cada cop es permet fer menys coses a les dones i se’ls exigeix que es quedin a casa i portin el nicab. El film és una gran reivindicació de la llibertat enfront de qualsevol tirania, sobretot religiosa. A la vegada, tanmateix, mostra com hi ha diverses maneres de viure i entendre qualsevol religió, i que l’extremisme treu el pitjor de cadascú. Un bon film que en molts moments li falta força. Malgrat això, es converteix en tota una crida a la llibertat individual i col·lectiva i que descriu molt bé el context  en el qual se situa.

…Jo, Tonya (I, Tonya) (2017)

cartell/imbd.com

Avui, dia 5 de juny de 2020, podreu veure a TV3 a les 22:46 aquesta pel·lícula de Craig Gillespie. Explica la vida de la patinadora artística Tonya Harding en un film que va valer l’Oscar a Allison Janney per la seva actuació com a mare de Tonya.

El film està fet en forma de fals documental i narra la vida de Tonya (Margot Robbie) a través de diverses persones del seu entorn més proper i també d’algun periodista. La narració va des dels començaments de Tonya en el món del patinatge marcats per la seva exigent i maltractadora mare LaVona Golden (Allison Janney), la seva relació amb la seva parella i posterior marit, Jeff Gillooly (Sebastian Stan). Detalla sobretot, la seva rivalitat amb la patinadora artística Nancy Kerrigan (Caitlin Carver).

El director va declarar en una entrevista què li agradava d’aquesta pel·lícula: “t’estem donant la seva versió d’allò que va passar. Tots en tenen diferents versions. Em va encantar tenir aquesta oportunitat (…) Comencem narrant la història amb prou claredat, però quan entres a la segona meitat de la narració, fem perdre deliberadament a l’espectador la versió de qui escolta. (…) Volia veure si podíem entrar en aquesta àrea més grisa en la qual hom s’involucra en la història i no necessita seguir-la… Finalment, l’espectador pot preguntar-se: ‘¿Quina és la veritat i què va succeir realment?‘”. Un film que brilla a l’hora de combinar gèneres i on sobresurten de Margott Robbie com a Tonya i la premi actuació d’Allison Janney com a LaVona Golden, la mare de Tonya.

Director: Craig Gillespie

Guionista: Steven Rogers

Repartiment: Margot Robbie, Sebastian Stan, Allison Janney, Caitlin Carver, Julianne Nicholson, Bojana Novakovic, Mckenna Grace, Paul Walter Hauser, Bobby Cannavale, Renah Gallagher, Amy Fox, Ricky Russert, Jeffery Arseneau, Bobby Akers, Suehyla El-Attar, Kaleigh Brooke Clark, Catherine Dyer, Joshua Mikel, Jason Davis

El escándalo (Bombshell)

El masclisme poderós

cartell/imbd.com

Jay Roach porta a la pantalla gran l’escàndol d’assetjament sexual que va acabar amb la presidència de Roger Ailes de la cadena Fox News, quan es va demostrar que donava feina i ascendia periodistes a canvi de favors sexuals. Fox News és un canal de televisió ultraconservador dels Estats Units que barreja el periodisme groc i rosa. El cas es va destapar gràcies a les periodistes que es van atrevir a enfrontar-se al magnat judicialment, començant per Gretchen Carlson. Una història que mostra tota una manera d’entendre la vida i el poder. A més a més, observem la relació  sovint massa estreta entre el poder i el periodisme. També com en el complicat món de la comunicació, a vegades, s’entra en contradicció amb la pròpia moral, ètica o conviccions ideològiques.  Un film que no acaba de treure tot el rendiment a la història ni l’aprofundeix prou, tot i això, és una pel·lícula entretinguda i que serveix per denunciar les pràctiques dels Roger Ailes del món.

Mujercitas (Little Women)

Petites grans dones

cartell/imbd.com

Greta Gerwig escriu i dirigeix aquesta adaptació de la novel·la de Louisa May Alcott. La història se situa entre els anys 1861 i 1865 als Estats Units en plena Guerra Civil Americana i explica la vida de les germanes March: Josephine, Amy, Beth i Margaret. Unes dones que viuen en un món molt conservador i somien a empoderar-se i, totes en major o menor mesura, volen esdevenir grans artistes. El film se centra sobretot en Josephine que vol convertir-se en una escriptora famosa. Una història plena de feminisme i sororitat amb el missatge que qualsevol persona pot esdevenir artista, independentment de les seves circumstàncies. Una obra que, a més a més, reivindica la importància de l’ensenyament. Un molt bon film, a vegades complicat de seguir per les diverses línies temporals i de localització, que s’allunya una mica de la novel·la original.