… El bon patró (El buen patrón) (2021)

cartell/imbd.com

Avui, dia 24 de maig de 2023, podreu veure a TV3 a les 22:10 aquesta pel·lícula de Fernando León de Aranoa. Va guanyar 6 premis Goya, entre els quals el de Millor Pel·lícula.

La pel·lícula comença quan Básculas Blanco rep la notícia que és candidata al premi local a l’Excel·lència Empresarial. El seu director, l’empresari Blanco (Javier Bardem) està obsessionat a aconseguir-lo. Una setmana abans, però, comencen els contratemps… El seu millor amic i treballador, Miralles (Manolo Solo) ha abaixat el seu rendiment a causa dels problemes amb la seva dona Aurora (Mara Guil). Paral·lelament, un dels treballadors acomiadats en l’últim ERE, José (Oscar de la Fuente) comença una acampada davant la fàbrica de l’empresa perquè el readmetin. La contractació d’una nova becària en el departament de màrqueting, Liliana (Almudena Amor) també li provocarà noves dificultats.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director:  Fernando León de Aranoa

Guionista: Fernando León de Aranoa

Repartiment: Javier Bardem, Manolo Solo, Almudena Amor, Óscar de la Fuente, Sonia Almarcha, Fernando Albizu, Tarik Rmili, Rafa Castejón, Celso Bugallo, Francesc Orella, Martín Páez, Dalit Streett Tejeda

El triángulo de la tristeza (Triangle of Sadness)

El iot del capitalisme

cartell/imbd.com

Ruben Östlund dirigeix aquesta sàtira sobre el capitalisme. Els protagonistes de la pel·lícula són el jove model Carl i la seva parella, la influencer Yaya. Tots dos aniran de viatge en un iot exclusiu amb gent de classe alta. Tot canviarà de sobte quan el vaixell pateix un accident i els supervivents van a parar a una illa deserta. El film es divideix en tres capítols: Carl i Yaya, El iot i L’illa. La narració és una crítica descarada al capitalisme. El guió remarca les diferències entre i dins de cada classe social. A més a més, també tracta temes com les relacions de parella i, fins i tot, el masclisme i el feminisme. Un magnífic film que té alguns defectes: una durada excessiva amb escenes innecessàries i llargues, i d’altres massa escatològiques.

Almas en pena de Inisherin (The Banshees of Inisherin)

L’amistat i els seus límits

cartell/imbd.com

Martin McDonagh dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amistat situada en una illa d’Irlanda l’any 1923. Els protagonistes del film són Pádraic Súilleabháin i Colm Doherty, que són dos grans amics. Un dia, de cop i volta, i sense motiu aparent, Colm deixa de parlar amb Pádraic i i li diu que ja no vol ser amic seu. La narració ens parla de l’amistat i els seus límits en societats tancades i catòliques com les què mostra el film. Tots els personatges intenten actuar d’acord amb els estàndards de la religió catòlica. Una molt bona pel·lícula que reflecteix l’ambient claustrofòbic dels pobles petits, i encara més dels que estan situats dins d’una illa. El film va clarament de menys a més a mesura que avança la narració.

La ballena (The Whale)

Una societat malalta

cartell/imbd.com

Darren Aronofsky dirigeix La ballena (The Whale), l’adaptació de l’obra de teatre homònima de Samuel D. Hunter. El protagonista és Charlie, un professor d’anglès divorciat, que està obsessionat en la novel·la “Moby Dick” de Herman Melville, que pateix obesitat mòrbida. La seva cuidadora es diu Liz, amb qui també té una relació amistosa. El film mostra l’última setmana de la seva vida, quan intentarà reconciliar-se amb la seva filla Allie. La narració tracta diversos temes com la solitud, el món de l’ensenyament i les complexes relacions familiars, tot això amb una crítica a la societat americana de fons. Un molt bon film, amb alguna escena massa explícita, que compta amb unes excel·lents interpretacions, sobretot de l’actor protagonista, però també de les dues actrius secundàries.

…Estranys en un tren (Strangers on a Train) (1951)

cartell/imbd.com

Avui, dia 21 de gener de 2023, podreu veure al Canal 33 a les 21:55 aquesta pel·lícula d’Alfred Hitchcock. Es basa en la novel·la homònima de Patricia Highsmith.

El film comença quan Guy Haines (Farley Granger), un jove campió de tenis, coneix en un tren l’advocat Bruno Antony (Robert Walker). Parlen i fan un tracte: Bruno mataria la dona de Guy, Anne Morton (Ruth Roman) a canvi que Guy mati el pare de Bruno, el senyor Anthony (Jonathan Hale)…

El director va recordar en una entrevista perquè aquest film seguia les regles del suspens: “La lògica cinematogràfica és seguir les regles del suspens. Aquí tenim una d’aquestes històries que automàticament porten a pensar: ‘Però per què no ho va explicar tot a la policia?‘ No oblideu que hem establert clarament les raons per les quals no pot anar a la policia.” . Es tracta d’una de les obres mestres del director anglès i una de les millors pel·lícules de suspens de la història.

Director: Alfred Hitchcock

Guionistes: Raymond Chandler, Czenzi Ormonde

Repartiment: Farley Granger, Ruth Roman, Robert Walker, Leo G. Carroll, Patricia Hitchcock, Howard St. John, Laura Elliott, Marion Lorne

Living

Viure la vida

cartell/imbd.com

Oliver Hermanus dirigeix aquest remake del film Viure (Ikiru) (生きる) d’ Akira Kurosawa, que a la vegada es va inspirar en “La mort d’Ivan Ilitx” de Lev Tolstoi. Una narració que et convida a viure la vida plenament. La pel·lícula se situa en els anys cinquanta a la Gran Bretanya. El protagonista és el senyor Williams, un funcionari britànic que rep la notícia que li queden pocs mesos de vida. Això farà que comenci a gaudir de la vida i deixi de tenir una mentalitat de funcionari, en el mal sentit de la paraula, tant en la feina com en la seva vida personal. Una molt bona pel·lícula, que va de menys a més, amb un gran final i que compta amb la brutal interpretació de Bill Nighy.

Sin novedad en el frente (All Quiet on the Western Front) (Im Westen nichts Neues)

Història de tres guerres

cartell/imbd.com

Edward Berger dirigeix aquesta pel·lícula sobre la Primera Guerra Mundial, des de la perspectiva alemanya. Ho fa basant-se en el llibre homònim d’Erich Maria Remarque. El film comença l’any 1917 i acaba el novembre de 1918, amb l’armistici. La història és narrada des de tres punts de vista: el principal, la vida dels soldats en el front de batalla; l’altre, el dels alts comandaments militars que volien continuar la guerra fins a guanyar-la tant sí com no, i, finalment el dels polítics alemanys que sí que volien la pau i la negociaven amb els francesos. La narració denuncia, sobretot, la barbaritat que significa una guerra: amb gent, sobretot jove, morint perquè els polítics són incapaços de resoldre els seus conflictes. Una molt bona pel·lícula que en algun moment es recrea massa en les escenes de combat, però que reflecteix molt bé el context històric.

As bestas

Bèsties racistes

cartell/imbd.com

Rodrigo Sorogoyen dirigeix aquesta pel·lícula que mostra els conflictes que pateix un pagès francès que es va instal·lar amb la seva dona en un petit poble de Galícia. Allà hi trobarà dos veïns que li faran la vida impossible. El film té dues parts clarament diferenciades: una primera que mostra com el xoc entre aquests veïns i els francesos esdevindrà cada cop més violent i la segona on se’n mostren les conseqüències. La narració és una excusa per tractar temes com la despoblació rural i les dificultats actuals de la vida de pagès, però, sobretot el racisme. Un bon film que va de menys a més, fins a endinsar-te en un món fosc, ple d’enveges i hipocresies.

Un año, una noche

Un atemptat, dos records i dos traumes

cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta porta al cinema el llibre “Paz, amor y death metal” de Ramón González. Aquest llibre explica des del punt de vista d’un supervivent les conseqüències del trauma d’un atemptat terrorista, en aquest cas l’atemptat del 2015 contra la sala de concerts Bataclan de París. A més a més, incideix en la figura dels “records inventats”. Això es dona, sobretot, en gent que ha viscut traumes i que té en la memòria moments completament diferents dels dels seus companys damnificats. Aquest és el cas d’en Ramón González i la seva parella Cèline en el film (Mariana en la vida real). Dues persones que, a més a més, van viure de manera oposada el temps posterior a l’atemptat: Ramón conscient del seu trauma i obsessionat a recordar cada detall d’aquell dia, i Cèline/Mariana sense contar-ho a la seva família i autonegant-se la condició de víctima. La narració, però, també conté grans reflexions sobre com aquests esdeveniments traumàtics poden arribar a canviar tota una societat. Un molt bon film, amb alguna escena innecessària, que en petits detalls és capaç de mostrar un gran drama individual i col·lectiu.

Blonde

Norma i la misogínia de Hollywood

cartell/imbd.com

Andrew Dominik adapta la novel·la homònima de Joyce Carol Oates, que narra la curta vida de l’actriu i icona del cinema Norma Jeane, coneguda com a Marilyn Monroe. Per començar, la seva infantesa amb la seva mare que patia greus problemes mentals i sense saber qui era el seu pare. Posteriorment, la seva complicada vida com a actriu ja famosa, amb els seus tres matrimonis i les seves múltiples relacions sentimentals. La narració retrata perfectament la misogínia de Hollywood i com les actrius, en molts casos, eren tractades com a simples objectes (sexuals). A més a més, mostra com Los Angeles estava plena de gent que practicava tota classe d’abusos. Una pel·lícula que no acaba d’aprofitar el bon material original que té i es perd amb un excessiu metratge per cercar la morbositat. D’altra banda, no mesura prou la importància dels diferents episodis de la vida de Marilyn. En tot cas, cal destacar la interpretació d’Ana de Armas.