Jonathan Glazer dirigeix aquesta pel·lícula que és una adaptació del llibre homònim de Martin Armis. El protagonista del film és Rudolf Höss, primer comandant nazi del camp de concentració i extermini d’Auschwitz. Viu amb la seva família al costat del camp de concentració. Els personatges principals gaudeixen de la seva vida i la majoria ignoren o volen ignorar l’horror que passa al seu costat. Tot i això, la narració aconsegueix que l’espectador senti l’horror i el dolor causat per l’Holocaust. Una molt bona obra audiovisual, que en algun moment es fa repetitiva, però que brilla en transmetre els sentiments i les emocions que vol expressar.
Christopher Nolan dirigeix aquest film sobre la figura de J. Robert Oppenheimer, físic i director del Projecte Manhattan, que va culminar amb la creació de la bomba atòmica. El film narra la vida del científic a través de flashbacks. Es divideix en dos “judicis”: el primer el que va patir el mateix científic per treure-li l’acreditació de seguretat i impedir-li treballar més pel Govern dels Estats Units, durant el Maccarthisme, a causa de les seves simpaties amb el comunisme; el segon el que hi va haver en el Senat contra Lewis Strauss, un alt membre de la Comissió de l’Energia Atòmica dels Estats Units, que va explicar l’arribada d’Oppenheimer a aquesta organització i les seves discrepàncies. La narració subratlla la inevitable relació entre la ciència, la política i la filosofia. Una relació, en algun moment, negada per gent de les tres branques. Una molt bona pel·lícula amb una primera part més científica i un metratge massa llarg, però que compta amb un final magnífic.
Edward Berger dirigeix aquesta pel·lícula sobre la Primera Guerra Mundial, des de la perspectiva alemanya. Ho fa basant-se en el llibre homònim d’Erich Maria Remarque. El film comença l’any 1917 i acaba el novembre de 1918, amb l’armistici. La història és narrada des de tres punts de vista: el principal, la vida dels soldats en el front de batalla; l’altre, el dels alts comandaments militars que volien continuar la guerra fins a guanyar-la tant sí com no, i, finalment el dels polítics alemanys que sí que volien la pau i la negociaven amb els francesos. La narració denuncia, sobretot, la barbaritat que significa una guerra: amb gent, sobretot jove, morint perquèels polítics són incapaços de resoldre els seus conflictes. Una molt bona pel·lícula que en algun moment es recrea massa en les escenes de combat, però que reflecteix molt bé el context històric.
Terence Davies dirigeix aquest biopic del poeta anglès Siegfried Sassoon. La vida d’aquest poeta va estar marcada per diversos fets: la seva participació en la Primera Guerra Mundial i el fet de negar-se a tornar al front de batalla després de la mort del seu germà, convertint-se en objector de consciència i la seva conversió al catolicisme al final de la seva vida. Va tenir diverses històries d’amor homosexual, però finalment es va casar amb una dona i van tenir un fill. Tots aquests fets estan entrellaçats de manera natural, barrejant diversos moments de la vida de l’artista, amb imatges, algunes d’arxiu, muntades amb un estil realment poètic. Un molt bon film que fa honor a l’art de Siegfried Seasson, tot i que peca per narrar, amb excés de detalls, alguns moments de la seva vida.
Joseph Kosinski dirigeix aquesta pel·lícula, que és una seqüela de Top Gun (1986) de Tony Scott (DEP). Aquest film comença quan el protagonista de l’anterior film, Pete “Maverick” Mitchell és expulsat de la Marina i l’envien de nou a l’escola de pilots, aquest cop com a instructor. Aquest moviment es produeix gràcies al seu excompany i amic, l’almirall Tom “Iceman” Kazansky. Com a instructor, haurà de formar els millors pilots sorgits de l’escola de la Marina i preparar-los per a una missió suïcida: destruir una planta d’enriquiment d’urani. Un dels seus alumnes serà Lt. Bradley “Rooster” Bradshaw. Bradley és fill de Nick “Goose” Bradshaw. Nick era el millor amic de Pete, però va morir per culpa d’aquest mentre feia unes maniobres perilloses… Una narració que, a diferència de la primera part, intenta evitar donar un missatge excessivament militarista, a la vegada, que no obvia que els jocs de guerra provoquen morts. Un molt bon producte audiovisual, tanmateix, amb un final incoherent amb el missatge que transmet la resta del film.
La pel·lícula explica l’evacuació de Dunkerque a través de la platja amb soldats com ara en Tommy (Fionn Whitehead), que intentaven sobreviure-hi mentre esperaven que els rescatessin a través del mar. Dunkerque es va fer famosa per la manera com Churchill va decidir salvar els soldats: evacuant-los amb els vaixells de la Royal Navy. També, però, amb l’ajuda de petites barques civils que es podien acostar a la platja sense cridar tant l’atenció com la de Mr Dawson (Mark Rylance) i els seus fills Peter (Tom Glynn-Carney) i George (Barry Keoghan) que tenien la missió de recollir-los; i amb el suport des de l’aire, amb aviadors com Collin (Jack Lowden) i Farrier (Tom Hardy) que protegien els soldats i tot l’equip de salvament, de l’artilleria nazi.
Repartiment: Fionn Whitehead, Mark Rylance, Kenneth Branagh, Tom Hardy, Cillian Murphy, Barry Keoghan, Harry Styles, Jack Lowden, Aneurin Barnard, James D’Arcy, Tom Glynn-Carney, Bradley Hall, Damien Bonnard, Jochum ten Haaf, Michel Biel, James Bloor, Luke Thompson, Billy Howle, Mikey Collins, Bobby Lockwood, Will Attenborough, Tom Nolan, Matthew Marsh, Adam Long, Miranda Nolan, Jack Cutmore-Scott, Michael Fox, Brian Vernel, Elliott Tittensor, Kevin Guthrie, Harry Richardson, Richard Sanderson, Kim Hartman, Calam Lynch, Charley Palmer Rothwell, John Nolan, Bill Milner, Jack Riddiford, Harry Collett, Eric Richard
John Madden dirigeix aquesta pel·lícula que mostra l’Operació Carn Picada dels serveis secrets britànics durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta operació consistia a enviar un cadàver a les costes espanyoles amb identificació i documentació falsa. Per fer-ho, els espies es van haver d’inventar tota una vida i trobar un cadàver que resultés creïble. L’objectiu: que els nazis es pensessin que els aliats entrarien per les costes gregues, i no a través de Sicília. De fet, la narració tracta de les històries que s’expliquen i com aquestes influeixen en la realitat. També, com les guerres, més enllà de les armes, es guanyen a través de la intel·ligència i la imaginació. Un molt bon film que es perd en les trames secundàries, ja que se’ls dóna massa rellevància.
El film comença quan Pete Mitchell “Maverick”(Tom Cruise) i el seu oficial de radar, Nick “Goose” Bradshaw (Anthony Edwards) són enviats a l’Escola d’Armes de Combat de la Marina, coneguda com a” Top Gun” entre els aviadors. Pete és conegut per ser un aviador arriscat i de moviments bruscos, però brillants. Tanmateix, també haurà de lluitar contra la mala fama del seu pare Duke Mitchell que va ser pilot durant la Guerra del Vietnam, de qui es diu que va desaparèixer a causa del seu mal pilotatge.
El Congrés dels Estats Units la va catalogar el 2015 com a “culturalment, històricament, o estèticament significant“. La pel·lícula és polèmica perquè conté un missatge clarament militarista i gairebé feixista. Hom comenta que aquest va ser el motiu pel qual un dels següents films de Tom Cruise va ser Nacido el cuatro de julio (Born on the Fourth of July) (1989) amb un missatge clarament antimilitarista. Tot i això, les imatges dels avions són magnífiques així com la interpretació d’un jove Tom Cruise.
Director: Tony Scott
Guionistes: Jim Cash, Jack Epps Jr.
Repartiment: Tom Cruise, Kelly McGillis, Tom Skerritt, Anthony Edwards, Val Kilmer, Meg Ryan, Michael Ironside, John Stockwell, Rick Rossovich, Tim Robbins, James Tolkan, Barry Tubb, Clarence Gilyard Jr., Whip Hubley, Adrian Pasdar, Randall Brady, Duke Stroud, Brian Sheehan, Frank Pesce, Pete Pettigrew, Troy Hunter, Linda Rae Jurgens, T.J. Cassidy
Avui, dia 15 de maig de 2022, podreu veure a Trece a les 18:20 aquesta pel·lícula de John Ford. Un film que es va estrenar en plena lluita pels drets civils i polítics.
El film se situa a Arizona. Hi jutgen el sergent negre Rutledge (Woody Strode) d’haver violat i assassinat la jove blanca Cordelia Fosgate (Billie Burke). L’exèrcit el considera culpable, tot i ser un militar exemplar.
Bon part del film es va rodar a Monument Valley a Utah. Un molt bon western narrat a través de flashbacks i que també compta amb dosis d’humor i una escena final molt ben construïda i que ha esdevingut icònica.
Avui, dia 14 de març de 2022, podreu veure a La2 a les 22:00 aquest film de Stanley Kubrick. Es basa en la novel·la homònima de Humphrey Cobb.
La pel·lícula se situa durant la Primera Guerra Mundial. L’acció comença quan el general Boulard (Adolphe Menjou) de l’exèrcit francès ordena un atac cap a una posició on hi ha alemanys al general Mireu (George Macready). L’encarregat de dirigir l’atac al turó d’Ant Hill serà el coronel Dax (Kirk Douglas). Aquest fracassa i el regiment es retira cap a les trinxeres. Els comandaments munten un consell de guerra, on s’acusa tres soldats de covardia per la desfeta durant l’operació militar.
Un film que va estar nominada al BAFTA a Millor Pel·lícula. Una narració amb un clar missatge antibel·licista i a favor de la pau en una de les grans obres mestres de Stanley Kubrick.
Director: Stanley Kubrick
Guionistes: Stanley Kubrick, Calder Willingham, Jim Thompson
Repartiment: Kirk Douglas, George Macready, Adolphe Menjou, Ralph Meeker, Wayne Morris, Joe Turkel, Richard Anderson, Timothy Carey, Peter Capell, Christiane Kubrick, Bert Freed, Emile Meyer
citizenjoel 