…L’escàndol (Bombshell) (2019)

cartell/imbd.com

Avui, dia 22 de març de 2023, podreu veure a TV3 a les 22:10 aquesta pel·lícula de Jay Roach. Va guanyar l’Oscar al Millor Maquillatge i també van estar nominades Charlize Theron com a Millor Actriu i Margot Robbie com a Millor Actriu Secundària.

El film se situa durant les primàries republicanes del 2016. Gretchen Carlson (Nicole Kidman), presentadora del famós programa “Fox and Friends” es troba a la convenció republicana per triar candidat a les eleccions. Allà va fer una pregunta a Donald Trump sobre els seus tuits masclistes. Això va provocar que el públic conservador la critiqués i, fins i tot, l’insultés per les xarxes socials. Roger Ailes (John Lithgow) el seu cap no tan sols no li va donar el suport suficient, sinó que la va relegar a presentar un programa amb menys audiència. Després d’això, Gretchen va decidir denunciar Roger per l’assetjament sexual que havia patit en el passat i amb sospites fundades que encara ho continuava fent amb altres treballadores. Això, va fer destapar el tracte denigrant de Roger, entre d’altres, cap a Megan Kelly (Charlize Theron) i Kayla Pospisil (Margot Robbie, en aquest cas un personatge fictici).

Podeu llegir la meva crítica aquí

El escándalo (Bombshell)

El masclisme poderós

cartell/imbd.com

Jay Roach porta a la pantalla gran l’escàndol d’assetjament sexual que va acabar amb la presidència de Roger Ailes de la cadena Fox News, quan es va demostrar que donava feina i ascendia periodistes a canvi de favors sexuals. Fox News és un canal de televisió ultraconservador dels Estats Units que barreja el periodisme groc i rosa. El cas es va destapar gràcies a les periodistes que es van atrevir a enfrontar-se al magnat judicialment, començant per Gretchen Carlson. Una història que mostra tota una manera d’entendre la vida i el poder. A més a més, observem la relació  sovint massa estreta entre el poder i el periodisme. També com en el complicat món de la comunicació, a vegades, s’entra en contradicció amb la pròpia moral, ètica o conviccions ideològiques.  Un film que no acaba de treure tot el rendiment a la història ni l’aprofundeix prou, tot i això, és una pel·lícula entretinguda i que serveix per denunciar les pràctiques dels Roger Ailes del món.

…Selma (2014)

cartell/collider.com

Avui, dia 23 de març de 2019 podreu veure a La2 a les 21:55 aquesta pel·lícula d’Ava DuVernay.  El film relata la famosa marxa de Selma a Montgomery, que va acabar amb el Bloody Sunday. Va guanyar l’Oscar a la Millor Cançó per “Glory” i va estar nominada a la Millor Pel·lícula.

La narració se situa el gener de 1965 quan Annie Lee Cooper (Oprah Winfrey) va intentar registrar-se en el cens electoral de Selma (Alabama) per poder votar. El funcionari de torn li va posar tota mena de traves per inscriure-la fins que va poder dir-li que no complia les condicions. El doctor Martin Luther King (David Oyelowo) va decidir  anar-hi per donar suport a la comunitat negra que, a la pràctica, encara no podia exercir el seu dret a vot. Tot això en plenes negociacions amb el president Johnson (Tom Wilkinson) per aconseguir la Llei pels Drets Cívils. Però, Johnson es trobava amb l’oposició del director de l’FBI, J. Edgar Hoover (Dylan Baker) i d’alguns mandataris dels estats del sud com el governador d’Alabama, George Wallace (Tim Roth).

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Ava DuVernay

Guionista: Paul Webb, Ava DuVernay

Repartiment: David Oyelowo, Tom Wilkinson, Carmen Ejogo, Tim Roth, Giovanni Ribisi, Common, Oprah Winfrey, Lorraine Toussaint, André Holland, Alessandro Nivola, Martin Sheen, Cuba Gooding Jr., Dylan Baker, Stephan James, Wendell Pierce, Keith Stanfield, Colman Domingo, Ruben Santiago-Hudson, Stephen Root, Tessa Thompson, Omar Dorsey, Henry G. Sanders, Jeremy Strong

Selma

Més enllà d’imprimir la realitat

cartell/collider.com

Aquest film d’Ava DuVernay serveix per mostrar-nos els fets de Selma de 1965. Una població d’Alabama (els Estats Units) on els negres no podien exercir el dret a vot, tot i ser-los reconegut legalment, a causa d’una Administració que els posava tots els entrebancs possibles. Davant d’aquesta situació, el doctor Martin Luther King va decidir anar-hi per liderar el moviment de protesta. Això va desembocar en la famosa marxa de Selma a Montgomery, que va acabar en la tragèdia del Bloody Sunday. La pel·lícula sap trobar el to just i en cap cas cau en la temptació de la idealització ni del moviment ni de la persona de Martin Luther King. Ens el presenta amb totes les  virtuts i els defectes i des de tots els angles possibles. El film té un problema greu: l’actor protagonista no té prou força, en determinats moments, per interpretar el personatge.

Pacte de Silenci (Pacto de Silencio) (The Company You Keep)

Un passat ben present

cartell/imbd.com

Robert Redford ens parla de la història d’un exgrup d’activistes violents que van lluitar contra la Guerra del Vietnam. Trenta anys després, una de les membres és capturada per l’FBI. Això causarà un gran impacte sobre la resta del grup, quan la majoria ja havien canviat de vida. Aquesta pel·lícula serveix per fer reflexionar sobre la gran influència que va tenir la Guerra del Vietnam a la societat americana, però també sobre el periodisme i els moviments socials. A més a més, ens convida a pensar sobre  com gestionem els petits i grans secrets de la nostra vida.