Wes Anderson dirigeix aquesta pel·lícula sobre periodisme. En realitat, però, el periodisme és un McGuffin per parlar de diversos temes socials, des de l’art fins a la política. La narració fictícia es basa en les experiències d’uns periodistes del diari Crònica Francesa, un diari editat a la ciutat francesa d’Ennui-sur-Blasé durant el segle XX i fundada pel periodista nord-americà Arthur Howitzer Jr. Un film dividit en quatre cròniques que, com totes les històries corals, consta de moments més interessants que d’altres. Una pel·lícula que compta amb la inconfusible firma acolorida de Wes Anderson.
Leigh Whannell dirigeix una nova versió del clàssic de H.G. Wells. La protagonista de la pel·lícula és Cecilia que aconsegueix escapar de la seva parella, Adrian, un maltractador. Durant un temps, Cecilia viu aparentment tranquil·la, sobretot quan li comuniquen que Adrian ha mort. De cop i volta, però, començarà a tenir l’estranya sensació que Adrian és viu i la persegueix. Una narració que no aprofita el seu gran atractiu: la metàfora de la violència invisible per parlar de la violència de gènere.Una pel·lícula, amb bons moments, que no transmetre tota la por esperable, amb escenes molt previsibles.
La narració comença quan Forrest Tucker (Robert Redford) acabava de cometre un atracament. Durant la fugida, rep l’ajuda de Jewel (Sissy Spacek), amb qui va iniciar una relació molt especial. Forrest va continuar la seva activitat delictiva amb els seus excompanys de presó Teddy (Danny Glover) i Waller (Tom Waits). Hi va haver un atracament que ho va canviar tot. Mentre el policia John Hunt (Casey Affleck) estava per assumptes personals en un banc, es va produir un atracament de Forrest i la seva banda sense que John ni cap client se n’adonessin. A partir d’aquest moment, John Hunt es va proposar capturar Forrest.
Repartiment: Robert Redford, Sissy Spacek, Casey Affleck, Danny Glover, Tika Sumpter, Elisabeth Moss, Tom Waits, Isiah Whitlock Jr., Robert Longstreet, Keith Carradine, Jordan Trovillion, John David Washington, Augustine Frizzell, Barlow Jacobs, Gene Jones, Leah Roberts, Kevin McClatchy, Patrick Newall, Todd Terry, James Siderits, Christine Dye, Toby Halbrooks
Jordan Peele escriu i dirigeix aquesta pel·lícula de por. La narració se situa el 1986 quan la nena Adelaide Wilson es perd en la platja de Santa Cruz, Califòrnia, als Estats Units en una atracció de miralls i quan la troben, és incapaç de parlar. De gran tornarà de vacances a aquesta platja amb la seva família. Allà viuran un malson amb uns seus dobles que els persegueixen i els volen matar. La història té un significat metafòric sobre com els monstres de la nostra societat són aquí i hi són com nosaltres per més que ens neguem a veure-ho. El film, però, té un guió que es fa repetitiu i li manca la subtilesa i la sorpresa final acaba sent molt previsible.
David Lowery porta a la pantalla gran la vida de Forrest Tucker, un atracador de bancs que va començar la seva activitat criminal en els anys trenta i la va acabar l’any 2000. La narració se centra en els atracaments que va dur a terme quan tenia seixanta-un anys i com un jove policia el va intentar capturar. Segons afirma Robert Redford, aquest és el seu últim film com a actor, en una pel·lícula que protagonitza, produeix i en molts moments sembla influir sobre la direcció. De fet, en molts moments, les imatges i els gestos del personatge principal semblen referències a la seva àmplia filmografia. L’obra amb una lleugeresa i senzillesa aparents transmet la poesia i la nostàlgia dels moments passats, sense deixar d’explicar una gran història humana com la del protagonista, amb una gran tendresa i sensibilitat.
Ruben Östlund escriu i dirigeix aquesta pel·lícula sobre la confiança, tant vers l’altre com respecte a un mateix, en la societat actual. El pretext: una exposició, “The Square”, en un museu d’art contemporani que vol fomentar valors com l’altruisme i l’humanisme. Uns valors que, com s’observa durant la narració, es contradiuen amb els del director del museu, Christian, el protagonista de la pel·lícula. Un film que despulla la societat actual, on tot acaba sent aparent, fins i tot l’art i l’humanisme, i on mana, sobretot la hipocresia. Tampoc no s’estalvia crítiques contra un periodisme del titular fàcil i les xarxes socials que sovint no arriben al fons de la qüestió dels temes tractats.
citizenjoel 