Living

Viure la vida

cartell/imbd.com

Oliver Hermanus dirigeix aquest remake del film Viure (Ikiru) (生きる) d’ Akira Kurosawa, que a la vegada es va inspirar en “La mort d’Ivan Ilitx” de Lev Tolstoi. Una narració que et convida a viure la vida plenament. La pel·lícula se situa en els anys cinquanta a la Gran Bretanya. El protagonista és el senyor Williams, un funcionari britànic que rep la notícia que li queden pocs mesos de vida. Això farà que comenci a gaudir de la vida i deixi de tenir una mentalitat de funcionari, en el mal sentit de la paraula, tant en la feina com en la seva vida personal. Una molt bona pel·lícula, que va de menys a més, amb un gran final i que compta amb la brutal interpretació de Bill Nighy.

Continua llegint

As bestas

Bèsties racistes

cartell/imbd.com

Rodrigo Sorogoyen dirigeix aquesta pel·lícula que mostra els conflictes que pateix un pagès francès que es va instal·lar amb la seva dona en un petit poble de Galícia. Allà hi trobarà dos veïns que li faran la vida impossible. El film té dues parts clarament diferenciades: una primera que mostra com el xoc entre aquests veïns i els francesos esdevindrà cada cop més violent i la segona on se’n mostren les conseqüències. La narració és una excusa per tractar temes com la despoblació rural i les dificultats actuals de la vida de pagès, però, sobretot el racisme. Un bon film que va de menys a més, fins a endinsar-te en un món fosc, ple d’enveges i hipocresies.

Continua llegint

Un año, una noche

Un atemptat, dos records i dos traumes

cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta porta al cinema el llibre “Paz, amor y death metal” de Ramón González. Aquest llibre explica des del punt de vista d’un supervivent les conseqüències del trauma d’un atemptat terrorista, en aquest cas l’atemptat del 2015 contra la sala de concerts Bataclan de París. A més a més, incideix en la figura dels “records inventats”. Això es dona, sobretot, en gent que ha viscut traumes i que té en la memòria moments completament diferents dels dels seus companys damnificats. Aquest és el cas d’en Ramón González i la seva parella Cèline en el film (Mariana en la vida real). Dues persones que, a més a més, van viure de manera oposada el temps posterior a l’atemptat: Ramón conscient del seu trauma i obsessionat a recordar cada detall d’aquell dia, i Cèline/Mariana sense contar-ho a la seva família i autonegant-se la condició de víctima. La narració, però, també conté grans reflexions sobre com aquests esdeveniments traumàtics poden arribar a canviar tota una societat. Un molt bon film, amb alguna escena innecessària, que en petits detalls és capaç de mostrar un gran drama individual i col·lectiu.

Continua llegint

…Dos en la carretera (Two for the Road) (1967)

cartell/imbd.com

Avui, dia 17 d’octubre de 2022, podreu veure a La2 a les 22:04 aquesta pel·lícula de Stanley Donen. Va estar nominada a l’Oscar al Millor Guió Original.

La narració explica com el matrimoni format per Joanna (Audrey Hepburn) i el seu marit Mark (Albert Finney) intenten fer reviure el seu amor amb un viatge de Londres a la Riviera francesa després de dotze anys de matrimoni. Durant aquest viatge rememoraran diversos moments de la seva relació com el dia que es van conèixer en un ferri, el seu primer viatge amb ella embarassada o els que van fer amb les seves filles, entre d’altres.

El director va afirmar en una entrevista que el que li va encantar del guió és que trencava amb el tòpic del “i van viure feliços per sempre”, si no que s’acostava a la realitat. Una realitat que implica les complicacions que porten els anys amb els secrets, les infidelitats i l’arribada dels fills, entre d’altres. Un film que s’allunya dels films romàntics habituals per descriure una relació i totes les seves etapes.

Director: Stanley Donen

Guionista: Frederic Raphael

Repartiment: Audrey Hepburn, Albert Finney, Eleanor Bron, William Daniels, Nadia Gray, Claude Dauphin, Georges Descrières, Jacqueline Bisset, Judy Cornwell, Irène Hilda, Dominique Joos, Olga Georges-Picot, Patricia Viterbo

Blonde

Norma i la misogínia de Hollywood

cartell/imbd.com

Andrew Dominik adapta la novel·la homònima de Joyce Carol Oates, que narra la curta vida de l’actriu i icona del cinema Norma Jeane, coneguda com a Marilyn Monroe. Per començar, la seva infantesa amb la seva mare que patia greus problemes mentals i sense saber qui era el seu pare. Posteriorment, la seva complicada vida com a actriu ja famosa, amb els seus tres matrimonis i les seves múltiples relacions sentimentals. La narració retrata perfectament la misogínia de Hollywood i com les actrius, en molts casos, eren tractades com a simples objectes (sexuals). A més a més, mostra com Los Angeles estava plena de gent que practicava tota classe d’abusos. Una pel·lícula que no acaba d’aprofitar el bon material original que té i es perd amb un excessiu metratge per cercar la morbositat. D’altra banda, no mesura prou la importància dels diferents episodis de la vida de Marilyn. En tot cas, cal destacar la interpretació d’Ana de Armas.

Continua llegint

Buena suerte, Leo Grande (Good Luck to You, Leo Grande)

Quan el sexe no té edat

cartell/imb.com

Sophie Hyde dirigeix aquesta comèdia sexual. La protagonista és Nancy Stokes, una professora jubilada, que contracta els serveis del jove gigoló “Leo Grande” amb l’objectiu de tenir el seu primer orgasme. Nancy és una vídua amb un fill i una filla. La narració és una excusa per tractar diverses temàtiques, però sobretot les diferents maneres d’entendre el sexe, segons cada generació. També ens mostra com actualment hi ha una gran quantitat de dones que tenen al voltant de cinquanta anys a qui els costa més gaudir-lo a causa de l’educació religiosa i patriarcal que van rebre. Una bona i senzilla comèdia que, entre riures, aporta moltes reflexions interessants, més enllà del titular fàcil del primer nu d’Emma Thompson.

Continua llegint

Elvis

Elvis i el coronel Parker

cartell/imbd.com

Baz Luhrmann dirigeix aquest biopic de la vida d’Elvis Presley. Per fer-ho, es basa en la relació que va tenir el cantant amb el seu mànager, el coronel Parker. De fet, el narrador és Parker que ens explica la vida de l’Elvis a partir de quan es van conèixer i es va convertir en el seu representant i li va impulsar la carrera. A partir d’aquí, anem coneixent detalls de la vida d’Elvis i també la del coronel. La narració ens parla de la falsedat d’algunes persones, i també del paper que sovint han de representar els famosos en contra de la seva autèntica voluntat. A més a més, obre el debat de fins a quin punt els artistes són producte de la seva època o construeixen una nova cultura, i quina ha de ser la seva implicació en la societat i en els canvis socials. Hem de tenir en compte que Elvis va viure la lluita pels drets socials i contra la discriminació racial dels anys seixanta. Un bon film que va de menys a més i que va agafant força a mesura que la figura d’Elvis sobrepassa la del coronel Parker.

Continua llegint

…El crepúsculo de los dioses (Sunset Blvd.) (Sunset Boulevard) (1950)

elcrescupulodelosdioses_
cartell/imbd.com

Avui, dia 3 d’agost de 2022, podreu veure a Paramount a les 22:30 aquesta pel·lícula de Billy Wilder. El nom original del film, Sunset Boulevard fa referència al bulevard de Los Ángeles que va des de West Hollywood fins a Berverly Hills, una avinguda on viuen i vivien les grans estrelles de Hollywood.

El narrador de la pel·lícula és Joe Gillis (William Holden), un guionista, que busca triomfar a Hollywood, però que pateix una precària situació econòmica. En la primera escena ens explica que ha mort assassinat en una de les mansions de Sunset Boulevard, concretament a la casa de Norma Desmond (Gloria Swanson). Norma és una actriu que amb l’arribada del cinema sonor ha perdut el seu espai, tot i que era una estrella del cinema mut. Norma viu amb el seu estrany majordom, Max von Mayerling (Erich von Stroheim) i es passa el dia tornant a mirar les seves pel·lícules.

El director va explicar en una entrevista que la narració servia per presentar tres personatges molt diferents i fer un estudi sobre el seu comportament: “L’estrella del cinema mut, l’escriptor a l’atur i el personatge d’Erich von Stroheim (Max, el majordom) són molt interessants.” Tot un clàssic del cinema que fa una fotografia sobre les misèries de Hollywood i també serveix fer un retrat del moment del canvi del cinema mut al cinema sonor i tot el que això va representar. Un fet que la pel·lícula se simbolitza amb la trobada de Norman, amb les altres estrelles del cinema mut, com Buster Keaton, Anna Q. Nilsson i H. B. Warner. Una mítica escena igual que l’escena final amb Norma baixant les escales de la seva mansió. En definitiva, tot un clàssic del cinema que retrata amb crueltat el món de Hollywood.

Director: Billy Wilder

Guionistes: Charles Brackett, Billy Wilder, D.M. Marshman Jr.

Repartiment: William Holden, Gloria Swanson, Erich von Stroheim, Nancy Olson, Lloyd Gough, Jack Webb, Fred Clark, Cecil B. DeMille, Buster Keaton, Anna Q. Nilsson, Hedda Hopper, H.B. Warner, Franklyn Farnum, Julia Faye, Ruth Clifford

Benediction

Els traumes d’un poeta

cartell/imbd.com

Terence Davies dirigeix aquest biopic del poeta anglès Siegfried Sassoon. La vida d’aquest poeta va estar marcada per diversos fets: la seva participació en la Primera Guerra Mundial i el fet de negar-se a tornar al front de batalla després de la mort del seu germà, convertint-se en objector de consciència i la seva conversió al catolicisme al final de la seva vida. Va tenir diverses històries d’amor homosexual, però finalment es va casar amb una dona i van tenir un fill. Tots aquests fets estan entrellaçats de manera natural, barrejant diversos moments de la vida de l’artista, amb imatges, algunes d’arxiu, muntades amb un estil realment poètic. Un molt bon film que fa honor a l’art de Siegfried Seasson, tot i que peca per narrar, amb excés de detalls, alguns moments de la seva vida.

Continua llegint

…Dolor y gloria (2019)

cartell/imbd.com

Avui, dia 9 de juliol de 2022, podreu veure a La1 a les 22:05 aquesta pel·lícula de Pedro Almodóvar. Va estar nominada als Oscars a Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa i a Millor Actor per Antonio Banderas.

El film és considerat una autobiografia d’Almodóvar. El seu alter ego és Salvador Mallo (Antonio Banderas). Un director de cinema en crisi que recorda la seva infantesa (de jove interpretat per Asier Flores) a Paterna a València quan vivia amb la seva mare Jacinta (Pénelope Cruz) i el seu pare Venancio (Raúl Arévalo). També el seu primer gran amor, el seu veí Eduardo (César Vicente) que li ensenya a llegir i a escriure. En paral·lel, el veiem avui dia quan està a punt d’assistir a la reestrena de la seva pel·lícula Sabor. Per això, hi convida l’estrella d’aquella pel·lícula amb qui es va barallar fa temps, Alberto Crespo (Asier Etxeandia).

El director, però, va matisar en una entrevista que no només es basa en experiències personals pròpies: “És una suma d’experiències i el personatge d’Antonio Banderas, igual que els d’Asier Etxeandia i Leonardo Sbaraglia, reprodueixen situacions que han tingut relació amb mi, però que no porten darrere nom i cognoms. Són una mica personatges Frankenstein, éssers creats a partir d’uns altres i el resultat d’haver agafat d’aquí i d’allà; coses que m’han ocorregut, que he sentit o que hi era present quan van passar.” Un film que retrata perfectament, tanmateix, la vida d’aquest director i també tota una època i una manera de fer en una pel·lícula que serveix per entendre la filmografia del director en què es troben tots els seus temes més recurrents.

Director: Pedro Almodóvar

Guionista: Pedro Almodóvar

Repartiment: Antonio Banderas, Asier Etxeandia, Penélope Cruz, Leonardo Sbaraglia, Julieta Serrano, Nora Navas, Asier Flores, César Vicente, Raúl Arévalo, Neus Alborch, Cecilia Roth, Pedro Casablanc, Susi Sánchez, Eva Martín, Julián López, Rosalía, Francisca Horcajo