Jurassic World: Dominion

El final d’una era juràssica

cartell/imbd.com

Colin Trevorrow dirigeix aquesta nova entrega de la franquícia de Jurassic Park. La narració d’aquest film parteix de la premissa que els dinosaures són presents a tot el planeta. L’empresa Biosyn fundada per Lewis Dogson està investigant el genoma dels dinosaures. Des que fa anys es va dur a terme la primera clonació d’aquests animals, ara, per primer cop, s’ha realitzat amb un ésser humà, Maisie Lockwood. Aquesta nena viu amb Claire, mànager del parc clausurat de Jurassic World, i Owen Grady, antic treballador del parc. Un dia Biosyn fa segrestar la noia per utilitzar-la amb finalitats científiques. Paral·lelament, la doctora Ellie Sattler descobreix una estranya plaga de llagostes que acaba amb tots els camps de cereals, excepte els cultivats amb productes de Biosyn. Per això, contacta amb el seu antic company d’aventures de Jurassic Park, el doctor Alan Grant… La narració reflexiona sobre la relació entre la natura i els humans, i els límits de la ciència. El film tot i tenir bones idees, no les executa bé del tot i acaba caient en repetir l’esquema clàssic de la franquícia, sense aportar-hi gairebé res de nou.

Continua llegint

…La invención de Hugo (Hugo) (2011)

cartelll/imbd.com

Avui, dia 4 de juny 2022, podreu veure a Paramount a les 21:55 aquesta pel·lícula de Martin Scorsese. Es basa en el llibre “The Invention of Hugo Cabret” de Brian Selznick. Va guanyar 5 Oscars.

La narració se situa a París l’any 1931. El protagonista és Hugo Cabret (Asa Butterfield. Amb el seu pare (Jude Law) intenten arreglar un autòmat. Un dia el seu pare mort de sobte i ha d’anar a viure amb el seu oncle Claude (Ray Winstone). Claude es dedica a reparar els rellotges de l’estació de París-Montparnasse. Un dia Claude desapareix i Hugo intenta robar en una botiga de joguines. És descobert pel seu propietari, George (Ben Kingsley). Finalment, Hugo treballarà en aquesta botiga, on també hi ha la fillastra de George, Isabelle (Chloë Grace Moretz). Quan aconsegueix arreglar l’autòmat, Hugo i Isabelle descobreixen que projecta pel·lícules, la primera, Viatge a la Lluna (Le Voyage dans la Lune) (1902) de Georges Méliès. A partir d’aquí, Hugo i Isabelle viuran una sèrie d’aventures amb el cinema com a protagonista.

El director va definir en una entrevista la fantasia de la pel·lícula: No és realment una pel·lícula de fantasia. No és un tipus de fantasia com Chronicles of Narnia (Les Cròniques de Nàrnia), Harry Potter o El senyor dels anells (Lord of the Rings) (…) Definiria aquest tipus de fantasia com a viscerals. Es pretén percebre esdeveniments o persones com a molt, molt reals (…)En canvi, en aquesta pel·lícula la fantasia és molt real, però està al teu cap i al teu cor. Té a veure amb els mecanismes, ja siguin els rellotges, els interiors, les locomotores, els trens, l’autòmat, amb el funcionament interior d’aquests objectes”. Aquest film, però, per sobre de tot és una gran declaració d’amor al cinema, un homenatge al cinema (mut), al seu naixement i als creadors del setè art.

Director: Martin Scorsese

Guionista:  John Logan

Repartiment: Asa Butterfield, Chloë Grace Moretz, Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Helen McCrory, Michael Stuhlbarg, Jude Law, Emily Mortimer, Ray Winstone, Christopher Lee, Richard Griffiths, Frances de la Tour, Martin Scorsese, Francesca Scorsese

El arma del engaño (Operation Mincemeat)

L’altra guerra

cartell/imbd.com

John Madden dirigeix aquesta pel·lícula que mostra l’Operació Carn Picada dels serveis secrets britànics durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta operació consistia a enviar un cadàver a les costes espanyoles amb identificació i documentació falsa. Per fer-ho, els espies es van haver d’inventar tota una vida i trobar un cadàver que resultés creïble. L’objectiu: que els nazis es pensessin que els aliats entrarien per les costes gregues, i no a través de Sicília. De fet, la narració tracta de les històries que s’expliquen i com aquestes influeixen en la realitat. També, com les guerres, més enllà de les armes, es guanyen a través de la intel·ligència i la imaginació. Un molt bon film que es perd en les trames secundàries, ja que se’ls dóna massa rellevància.

Continua llegint

Doctor Strange en el Multiverso de la Locura (Doctor Strange in the Multiverse of Madness)

La bogeria dels universos paral·lels

cartell/imbd.com

Sam Raimi dirigeix aquesta nova pel·lícula sobre el personatge de còmic de Marvel, el mag Doctor Strange. La narració comença quan el Doctor Strange coneix América Chavez, una noia que afirma que prové d’un univers paral·lel i que té el poder de moure’s a través del multivers dels universos paral·lels. A més a més, és perseguida pel Dimoni. Per combatre’l, Strange es posa en contacte amb Wanda Maximoff i descobreix que s’ha tornat malvada, ja que el seu únic objectiu és anar a viure a una realitat on els seus fills encara siguin vius. La narració és una gran reflexió sobre el destí, i també sobre la manera de gestionar el dol, sigui el de perdre un amic o, sobretot, de sobreviure als fills. A més a més, també ens convida a pensar fins a quin punt les accions perverses són justificables o no en nom d’un bé superior com pot ser salvar la humanitat. Un bon film que, enmig d’una excessiva presència de les imatges de les batalles, desaprofita les reflexions interessants que conté sobre la vida.

Continua llegint

Alcarràs

L’última collita

cartell/imbd.com

Carla Simón dirigeix aquesta pel·lícula sobre la vida al camp i la seva particular lluita per sobreviure. Per fer-ho, ens mostra la família Solé que es dedica al cultiu del presseguer. Aquesta família està a punt de perdre les seves terres després de vuitanta anys, mentre la casa del costat ja han decidit deixar l’ofici i dedicar-se a instal·lar-hi plaques solars. En aquest punt, tots els membres es reuneixen per passar l’últim estiu junts per dur a terme l’última collita. La narració evidencia els problemes de la pagesia actual, sense idealitzar-la en cap moment, exhibint-ne les coses bones, però també alguns punts foscos. A més a més, reflecteix les diverses visions del món (de la pagesia) que tenen les diferents generacions. Una magnífica pel·lícula que va de menys a més i que és tota una obra d’art audiovisual.

Continua llegint

CODA : Los sonidos del silencio

El SOS dels pescadors i dels sords

cartell/imbd.com

Siân Heder dirigeix aquesta pel·lícula que és un remake de la pel·lícula francesa La familia Bélier (La Famille Bélier) (2014). La protagonista és la jove Ruby Rossi, filla oient de pares sords i l’única de la família amb capacitat de sentir. Una família que té un vaixell, amb el qual es dediquen al negoci de la pesca. Ruby comença l’optativa de coral a l’institut. El seu professor li descobreix un gran potencial i, per això, l’anima a anar una de les millors escoles de música dels Estats Units. Ruby tindrà el debat intern sobre si quedar-se a ajudar els seus pares i el seu germà a continuar el negoci familiar o intentar complir el seu somni de ser cantant. La narració conté un missatge de socors de dos col·lectius sovint oblidats: el dels pescadors i el dels sords. En ambdós casos tenen unes necessitats que la societat normalment ignora. A més a més, també reflexiona sobre què significa comunicar-se amb els altres, i les diferents maneres que hom té de fer saber els seus sentiments. Una molt bona pel·lícula, sobretot audiovisualment parlant, amb un guió previsible.

Continua llegint

…Un tranvía llamado Deseo (A Streetcar Named Desire) (1951)

cartell/imbd.com

Avui, dia 4 d’abril de 2022, podreu veure a La2 a les 22:00, aquesta pel·lícula d’Elia Kazan. Es basa en l’obra de teatre homònima de Tennessee Williams. Va guanyar 4 Oscars.

Els protagonistes de la pel·lícula viuen en un apartament en mal estat. Són d’una família aristocràtica vinguda a menys. Stella DuBois (Kim Hunter) viu amb el seu marit el polonès Stanley Kowalski (Marlon Brando). Un dia la seva tranquil·litat s’acaba quan arriba al domicili familiar, la germana d’Stella, Blanca (Vivien Leigh). Blanca està enamorada del seu cunyat, tot i tractar-se d’una persona violenta. Tot canviarà des del moment en què Stanley viola Blanca i aquesta comença a patir –greus problemes psicològics.

Un film que va ser víctima també de la censura del Codi Hays: Es van eliminar unes quantes escenes. Posteriorment, es van poder veure incorporades a la narració quan el Codi Hays va quedar sense efectes. Es tracta d’una de les millors pel·lícules de la història, en què sobresurten interpretacions com les de Marlon Brando o Vivien Leight.

Director: Elia Kazan

Guionista: Tennessee Williams

Repartiment: Vivien Leigh, Marlon Brando, Kim Hunter, Karl Malden, Rudy Bond, Nick Dennis, Peg Hillias, Richard Garrick, Ann Dere

La peor persona del mundo (The Worst Person in the World) (Verdens verste menneske)

La pitjor generació de la història

cartell/imbd.com

El director noruec Joachim Trier fa tot un retrat generacional dels milennials (gent actualment al voltant dels trenta anys). L’excusa: La vida de la Julie, una jove amb una vida caòtica tant en el terreny professional com personal. La narració reflecteix molt bé la vida d’aquesta generació i la seva manera d’entendre el món: la seva visió de la vida social, familiar, el sexe i els tabús sexuals. Un magnífic film, dividit en capítols, que, en alguns moments, pot fer perdre l’espectador.

Continua llegint

The Batman

Un Batman fosc per temps obscurs

cartell/imbd.com

Matt Reeves dirigeix aquesta nova versió de Batman. L’acció comença a Gotham, ciutat on se situa l’acció, quan és assassinat l’alcalde i a l’escena del crim es troben dos missatges: un on s’acusa el polític de corrupció i al mateix lloc, un altre per a Batman. A partir d’aquí, el superheroi haurà de detenir l’assassí, i descobrir la manera d’acabar amb l’amiguisme i els suborns de les classes dirigents. Una narració molt pessimista sobre la condició humana que ens parla de les desigualtats socials i com aquestes influeixen en el destí de les persones. Un bon film amb reflexions interessants sobre la condició humana, que va de menys a més i que manté l’atenció de l’espectador fins a arribar a un final massa sobtat.

Continua llegint

Licorice Pizza

Declaració d’amor (al cinema i a la publicitat)

cartell/imbd.com

Paul Thomas Anderson dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en la vida real del seu amic, el productor Gary Goetzman. La pel·lícula se situa en els anys vuitanta i comença quan Gary, un jove de quinze anys, coneix la jove fotògrafa Alana. A partir d’aquí, Alana descobreix que és un actor que treballa a l’empresa de publicitat i relacions públiques de la seva mare. El noi intentarà seduir la noia, que el veurà sempre com un nen. Gary permetrà a Alana posar-se en contacte amb el món de la publicitat, i sobretot el de Hollywood… Un bon film que no aconsegueix arribar a emocionar, però que dibuixa molt bé els Estats Units dels anys vuitanta.

Continua llegint