Buena suerte, Leo Grande (Good Luck to You, Leo Grande)

Quan el sexe no té edat

cartell/imb.com

Sophie Hyde dirigeix aquesta comèdia sexual. La protagonista és Nancy Stokes, una professora jubilada, que contracta els serveis del jove gigoló “Leo Grande” amb l’objectiu de tenir el seu primer orgasme. Nancy és una vídua amb un fill i una filla. La narració és una excusa per tractar diverses temàtiques, però sobretot les diferents maneres d’entendre el sexe, segons cada generació. També ens mostra com actualment hi ha una gran quantitat de dones que tenen al voltant de cinquanta anys a qui els costa més gaudir-lo a causa de l’educació religiosa i patriarcal que van rebre. Una bona i senzilla comèdia que, entre riures, aporta moltes reflexions interessants, més enllà del titular fàcil del primer nu d’Emma Thompson.

Continua llegint

Elvis

Elvis i el coronel Parker

cartell/imbd.com

Baz Luhrmann dirigeix aquest biopic de la vida d’Elvis Presley. Per fer-ho, es basa en la relació que va tenir el cantant amb el seu mànager, el coronel Parker. De fet, el narrador és Parker que ens explica la vida de l’Elvis a partir de quan es van conèixer i es va convertir en el seu representant i li va impulsar la carrera. A partir d’aquí, anem coneixent detalls de la vida d’Elvis i també la del coronel. La narració ens parla de la falsedat d’algunes persones, i també del paper que sovint han de representar els famosos en contra de la seva autèntica voluntat. A més a més, obre el debat de fins a quin punt els artistes són producte de la seva època o construeixen una nova cultura, i quina ha de ser la seva implicació en la societat i en els canvis socials. Hem de tenir en compte que Elvis va viure la lluita pels drets socials i contra la discriminació racial dels anys seixanta. Un bon film que va de menys a més i que va agafant força a mesura que la figura d’Elvis sobrepassa la del coronel Parker.

Continua llegint

…El crepúsculo de los dioses (Sunset Blvd.) (Sunset Boulevard) (1950)

elcrescupulodelosdioses_
cartell/imbd.com

Avui, dia 3 d’agost de 2022, podreu veure a Paramount a les 22:30 aquesta pel·lícula de Billy Wilder. El nom original del film, Sunset Boulevard fa referència al bulevard de Los Ángeles que va des de West Hollywood fins a Berverly Hills, una avinguda on viuen i vivien les grans estrelles de Hollywood.

El narrador de la pel·lícula és Joe Gillis (William Holden), un guionista, que busca triomfar a Hollywood, però que pateix una precària situació econòmica. En la primera escena ens explica que ha mort assassinat en una de les mansions de Sunset Boulevard, concretament a la casa de Norma Desmond (Gloria Swanson). Norma és una actriu que amb l’arribada del cinema sonor ha perdut el seu espai, tot i que era una estrella del cinema mut. Norma viu amb el seu estrany majordom, Max von Mayerling (Erich von Stroheim) i es passa el dia tornant a mirar les seves pel·lícules.

El director va explicar en una entrevista que la narració servia per presentar tres personatges molt diferents i fer un estudi sobre el seu comportament: “L’estrella del cinema mut, l’escriptor a l’atur i el personatge d’Erich von Stroheim (Max, el majordom) són molt interessants.” Tot un clàssic del cinema que fa una fotografia sobre les misèries de Hollywood i també serveix fer un retrat del moment del canvi del cinema mut al cinema sonor i tot el que això va representar. Un fet que la pel·lícula se simbolitza amb la trobada de Norman, amb les altres estrelles del cinema mut, com Buster Keaton, Anna Q. Nilsson i H. B. Warner. Una mítica escena igual que l’escena final amb Norma baixant les escales de la seva mansió. En definitiva, tot un clàssic del cinema que retrata amb crueltat el món de Hollywood.

Director: Billy Wilder

Guionistes: Charles Brackett, Billy Wilder, D.M. Marshman Jr.

Repartiment: William Holden, Gloria Swanson, Erich von Stroheim, Nancy Olson, Lloyd Gough, Jack Webb, Fred Clark, Cecil B. DeMille, Buster Keaton, Anna Q. Nilsson, Hedda Hopper, H.B. Warner, Franklyn Farnum, Julia Faye, Ruth Clifford

Benediction

Els traumes d’un poeta

cartell/imbd.com

Terence Davies dirigeix aquest biopic del poeta anglès Siegfried Sassoon. La vida d’aquest poeta va estar marcada per diversos fets: la seva participació en la Primera Guerra Mundial i el fet de negar-se a tornar al front de batalla després de la mort del seu germà, convertint-se en objector de consciència i la seva conversió al catolicisme al final de la seva vida. Va tenir diverses històries d’amor homosexual, però finalment es va casar amb una dona i van tenir un fill. Tots aquests fets estan entrellaçats de manera natural, barrejant diversos moments de la vida de l’artista, amb imatges, algunes d’arxiu, muntades amb un estil realment poètic. Un molt bon film que fa honor a l’art de Siegfried Seasson, tot i que peca per narrar, amb excés de detalls, alguns moments de la seva vida.

Continua llegint

…Dolor y gloria (2019)

cartell/imbd.com

Avui, dia 9 de juliol de 2022, podreu veure a La1 a les 22:05 aquesta pel·lícula de Pedro Almodóvar. Va estar nominada als Oscars a Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa i a Millor Actor per Antonio Banderas.

El film és considerat una autobiografia d’Almodóvar. El seu alter ego és Salvador Mallo (Antonio Banderas). Un director de cinema en crisi que recorda la seva infantesa (de jove interpretat per Asier Flores) a Paterna a València quan vivia amb la seva mare Jacinta (Pénelope Cruz) i el seu pare Venancio (Raúl Arévalo). També el seu primer gran amor, el seu veí Eduardo (César Vicente) que li ensenya a llegir i a escriure. En paral·lel, el veiem avui dia quan està a punt d’assistir a la reestrena de la seva pel·lícula Sabor. Per això, hi convida l’estrella d’aquella pel·lícula amb qui es va barallar fa temps, Alberto Crespo (Asier Etxeandia).

El director, però, va matisar en una entrevista que no només es basa en experiències personals pròpies: “És una suma d’experiències i el personatge d’Antonio Banderas, igual que els d’Asier Etxeandia i Leonardo Sbaraglia, reprodueixen situacions que han tingut relació amb mi, però que no porten darrere nom i cognoms. Són una mica personatges Frankenstein, éssers creats a partir d’uns altres i el resultat d’haver agafat d’aquí i d’allà; coses que m’han ocorregut, que he sentit o que hi era present quan van passar.” Un film que retrata perfectament, tanmateix, la vida d’aquest director i també tota una època i una manera de fer en una pel·lícula que serveix per entendre la filmografia del director en què es troben tots els seus temes més recurrents.

Director: Pedro Almodóvar

Guionista: Pedro Almodóvar

Repartiment: Antonio Banderas, Asier Etxeandia, Penélope Cruz, Leonardo Sbaraglia, Julieta Serrano, Nora Navas, Asier Flores, César Vicente, Raúl Arévalo, Neus Alborch, Cecilia Roth, Pedro Casablanc, Susi Sánchez, Eva Martín, Julián López, Rosalía, Francisca Horcajo

Jurassic World: Dominion

El final d’una era juràssica

cartell/imbd.com

Colin Trevorrow dirigeix aquesta nova entrega de la franquícia de Jurassic Park. La narració d’aquest film parteix de la premissa que els dinosaures són presents a tot el planeta. L’empresa Biosyn fundada per Lewis Dogson està investigant el genoma dels dinosaures. Des que fa anys es va dur a terme la primera clonació d’aquests animals, ara, per primer cop, s’ha realitzat amb un ésser humà, Maisie Lockwood. Aquesta nena viu amb Claire, mànager del parc clausurat de Jurassic World, i Owen Grady, antic treballador del parc. Un dia Biosyn fa segrestar la noia per utilitzar-la amb finalitats científiques. Paral·lelament, la doctora Ellie Sattler descobreix una estranya plaga de llagostes que acaba amb tots els camps de cereals, excepte els cultivats amb productes de Biosyn. Per això, contacta amb el seu antic company d’aventures de Jurassic Park, el doctor Alan Grant… La narració reflexiona sobre la relació entre la natura i els humans, i els límits de la ciència. El film tot i tenir bones idees, no les executa bé del tot i acaba caient en repetir l’esquema clàssic de la franquícia, sense aportar-hi gairebé res de nou.

Continua llegint

…La invención de Hugo (Hugo) (2011)

cartell/imbd.com

Avui, dia 4 de juny 2022, podreu veure a Paramount a les 21:55 aquesta pel·lícula de Martin Scorsese. Es basa en el llibre “The Invention of Hugo Cabret” de Brian Selznick. Va guanyar 5 Oscars.

La narració se situa a París l’any 1931. El protagonista és Hugo Cabret (Asa Butterfield. Amb el seu pare (Jude Law) intenten arreglar un autòmat. Un dia el seu pare mort de sobte i ha d’anar a viure amb el seu oncle Claude (Ray Winstone). Claude es dedica a reparar els rellotges de l’estació de París-Montparnasse. Un dia Claude desapareix i Hugo intenta robar en una botiga de joguines. És descobert pel seu propietari, George (Ben Kingsley). Finalment, Hugo treballarà en aquesta botiga, on també hi ha la fillastra de George, Isabelle (Chloë Grace Moretz). Quan aconsegueix arreglar l’autòmat, Hugo i Isabelle descobreixen que projecta pel·lícules, la primera, Viatge a la Lluna (Le Voyage dans la Lune) (1902) de Georges Méliès. A partir d’aquí, Hugo i Isabelle viuran una sèrie d’aventures amb el cinema com a protagonista.

El director va definir en una entrevista la fantasia de la pel·lícula: “No és realment una pel·lícula de fantasia. No és un tipus de fantasia com Les Cròniques de Nàrnia (Chronicles of Narnia), Harry Potter o El senyor dels anells (Lord of the Rings) (…) Definiria aquest tipus de fantasia com a viscerals. Es pretén percebre esdeveniments o persones com a molt, molt reals (…)En canvi, en aquesta pel·lícula la fantasia és molt real, però està al teu cap i al teu cor. Té a veure amb els mecanismes, ja siguin els rellotges, els interiors, les locomotores, els trens, l’autòmat, amb el funcionament interior d’aquests objectes”. Aquest film, però, per sobre de tot és una gran declaració d’amor al cinema, un homenatge al cinema (mut), al seu naixement i als creadors del setè art.

Director: Martin Scorsese

Guionista:  John Logan

Repartiment: Asa Butterfield, Chloë Grace Moretz, Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Helen McCrory, Michael Stuhlbarg, Jude Law, Emily Mortimer, Ray Winstone, Christopher Lee, Richard Griffiths, Frances de la Tour, Martin Scorsese, Francesca Scorsese

El arma del engaño (Operation Mincemeat)

L’altra guerra

cartell/imbd.com

John Madden dirigeix aquesta pel·lícula que mostra l’Operació Carn Picada dels serveis secrets britànics durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta operació consistia a enviar un cadàver a les costes espanyoles amb identificació i documentació falsa. Per fer-ho, els espies es van haver d’inventar tota una vida i trobar un cadàver que resultés creïble. L’objectiu: que els nazis es pensessin que els aliats entrarien per les costes gregues, i no a través de Sicília. De fet, la narració tracta de les històries que s’expliquen i com aquestes influeixen en la realitat. També, com les guerres, més enllà de les armes, es guanyen a través de la intel·ligència i la imaginació. Un molt bon film que es perd en les trames secundàries, ja que se’ls dóna massa rellevància.

Continua llegint

Doctor Strange en el Multiverso de la Locura (Doctor Strange in the Multiverse of Madness)

La bogeria dels universos paral·lels

cartell/imbd.com

Sam Raimi dirigeix aquesta nova pel·lícula sobre el personatge de còmic de Marvel, el mag Doctor Strange. La narració comença quan el Doctor Strange coneix América Chavez, una noia que afirma que prové d’un univers paral·lel i que té el poder de moure’s a través del multivers dels universos paral·lels. A més a més, és perseguida pel Dimoni. Per combatre’l, Strange es posa en contacte amb Wanda Maximoff i descobreix que s’ha tornat malvada, ja que el seu únic objectiu és anar a viure a una realitat on els seus fills encara siguin vius. La narració és una gran reflexió sobre el destí, i també sobre la manera de gestionar el dol, sigui el de perdre un amic o, sobretot, de sobreviure als fills. A més a més, també ens convida a pensar fins a quin punt les accions perverses són justificables o no en nom d’un bé superior com pot ser salvar la humanitat. Un bon film que, enmig d’una excessiva presència de les imatges de les batalles, desaprofita les reflexions interessants que conté sobre la vida.

Continua llegint

Alcarràs

L’última collita

cartell/imbd.com

Carla Simón dirigeix aquesta pel·lícula sobre la vida al camp i la seva particular lluita per sobreviure. Per fer-ho, ens mostra la família Solé que es dedica al cultiu del presseguer. Aquesta família està a punt de perdre les seves terres després de vuitanta anys, mentre la casa del costat ja han decidit deixar l’ofici i dedicar-se a instal·lar-hi plaques solars. En aquest punt, tots els membres es reuneixen per passar l’últim estiu junts per dur a terme l’última collita. La narració evidencia els problemes de la pagesia actual, sense idealitzar-la en cap moment, exhibint-ne les coses bones, però també alguns punts foscos. A més a més, reflecteix les diverses visions del món (de la pagesia) que tenen les diferents generacions. Una magnífica pel·lícula que va de menys a més i que és tota una obra d’art audiovisual.

Continua llegint