Big Eyes

Sense la mirada “burtoniana”

cartell/imbd.com

Tim Burton porta a la pantalla gran la vida de la pintora Margaret Keane. Els quadres d’aquesta pintora destacaven per ser retrats amb uns ulls grans. Durant molts anys, el seu marit Walter es va atribuir l’autoria de les seves obres.  La pel·lícula explica aquesta etapa de la vida de Margaret. En aquest film, Tim Burton sembla voler renunciar al seu estil i alhora posar-hi la seva particular firma. Una contradicció que el director no acaba de resoldre.

El Hobbit: La batalla de los cinco ejércitos (The Hobbit: The battle of the Five Armies)

Els civils i la guerra

cartell/screenrant.com

Peter Jackson dirigeix la tercera i última pel·lícula d’El Hòbbit. En aquest film, un cop mort el drac Smaug, començarà una guerra que enfrontarà, finalment, els elfs, els humans i els nans -aquests en un principi també adversaris- contra els orcs, amb el hòbbit Bilbo Bolson de testimoni i protagonista en alguns moments. Uns fets que Tolkien va descriure així perquè Bilbo simbolitza la participació de les persones civils en la Primera Guerra Mundial, teoria que l’escriptor no va arribar a admetre mai del tot. Tot i això, la soledat i la por de Bilbo davant d’una guerra que el desconcerta no estan prou ben reflectides en el film. A més a més,  la pel·lícula ens mostra una guerra convencional i sense efectes especials espectaculars.

Exodus: Déus i Reis (Exodus: Dioses y reyes) (Exodus: Gods and Kings)

Un Moisès guerrer i un Ramsès espiritual

cartell/exodusgodsandkings.com

Ridley Scott dirigeix aquest pèplum que és la seva visió de la història de Moisès. L’acció se situa l’any 1300 aC. Moisès i Ramsès eren els dos fills del faraó, però Moisès va descobrir els seus orígens jueus i va decidir ajudar el seu poble a fugir de l’opressió egípcia. El film ens presenta un Moisès guerrer i un Ramsès espiritual. Això l’allunya molt de la visió clàssica que se’ns presenta a través de l’Antic Testament. A la pel·lícula li falta molta força -tot i els suports digitals- per escenificar els grans moments d’aquest episodi bíblic com les plagues d’Egipte o la separació de les aigües del mar per intervenció de Déu. La comparació amb Els Deu Manaments (The Ten Commandments) (1956) de Cecil B. DeMille resulta inevitable i el film d’Scott en resulta clarament perdedor.

Màgia a la llum de la lluna (Magia a la luz de la luna) (Magic in the Moonlight)

Màgia i racionalitat

cartell/indiewire.com

Woody Allen ha escrit i dirigit aquest film que ens vol fer reflexionar sobre la racionalitat i la irracionalitat. Ho analitza en el marc de la història d’un mag (que representa la racionalitat) que ha de desemmascarar una vident (que representa el món ocult o paranormal). Les seves dues visions del món s’aniran contraposant al llarg de la història. Però, una màgia superior serà la protagonista de la seva relació: la màgia de  l’amor. Un bon film que no està entre les grans obres de Woody Allen que, així i tot, té grans moments i que porta la seva firma inconfusible.

Trash, ladrones de esperanza

Falses esperances 

cartell/collider.com

Aquest film de Stephen Daldry ens vol parlar de la corrupció al Brasil. L’excusa: uns nens, que treballen destriant les escombraries, troben una cartera. En aquesta cartera hi ha la clau per destapar un dels majors escàndols de corrupció del país. Una pel·lícula amb un ritme molt alt, però que se centra massa en les aventures dels nens i mostra poc la crua realitat de les faveles i la corrupció en el país sud-americà.