Un año, una noche

Un atemptat, dos records i dos traumes

cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta porta al cinema el llibre “Paz, amor y death metal” de Ramón González. Aquest llibre explica des del punt de vista d’un supervivent les conseqüències del trauma d’un atemptat terrorista, en aquest cas l’atemptat del 2015 contra la sala de concerts Bataclan de París. A més a més, incideix en la figura dels “records inventats”. Això es dona, sobretot, en gent que ha viscut traumes i que té en la memòria moments completament diferents dels dels seus companys damnificats. Aquest és el cas d’en Ramón González i la seva parella Cèline en el film (Mariana en la vida real). Dues persones que, a més a més, van viure de manera oposada el temps posterior a l’atemptat: Ramón conscient del seu trauma i obsessionat a recordar cada detall d’aquell dia, i Cèline/Mariana sense contar-ho a la seva família i autonegant-se la condició de víctima. La narració, però, també conté grans reflexions sobre com aquests esdeveniments traumàtics poden arribar a canviar tota una societat. Un molt bon film, amb alguna escena innecessària, que en petits detalls és capaç de mostrar un gran drama individual i col·lectiu.

…Dos en la carretera (Two for the Road) (1967)

cartell/imbd.com

Avui, dia 17 d’octubre de 2022, podreu veure a La2 a les 22:04 aquesta pel·lícula de Stanley Donen. Va estar nominada a l’Oscar al Millor Guió Original.

La narració explica com el matrimoni format per Joanna (Audrey Hepburn) i el seu marit Mark (Albert Finney) intenten fer reviure el seu amor amb un viatge de Londres a la Riviera francesa després de dotze anys de matrimoni. Durant aquest viatge rememoraran diversos moments de la seva relació com el dia que es van conèixer en un ferri, el seu primer viatge amb ella embarassada o els que van fer amb les seves filles, entre d’altres.

El director va afirmar en una entrevista que el que li va encantar del guió és que trencava amb el tòpic del “i van viure feliços per sempre”, si no que s’acostava a la realitat. Una realitat que implica les complicacions que porten els anys amb els secrets, les infidelitats i l’arribada dels fills, entre d’altres. Un film que s’allunya dels films romàntics habituals per descriure una relació i totes les seves etapes.

Director: Stanley Donen

Guionista: Frederic Raphael

Repartiment: Audrey Hepburn, Albert Finney, Eleanor Bron, William Daniels, Nadia Gray, Claude Dauphin, Georges Descrières, Jacqueline Bisset, Judy Cornwell, Irène Hilda, Dominique Joos, Olga Georges-Picot, Patricia Viterbo

Blonde

Norma i la misogínia de Hollywood

cartell/imbd.com

Andrew Dominik adapta la novel·la homònima de Joyce Carol Oates, que narra la curta vida de l’actriu i icona del cinema Norma Jeane, coneguda com a Marilyn Monroe. Per començar, la seva infantesa amb la seva mare que patia greus problemes mentals i sense saber qui era el seu pare. Posteriorment, la seva complicada vida com a actriu ja famosa, amb els seus tres matrimonis i les seves múltiples relacions sentimentals. La narració retrata perfectament la misogínia de Hollywood i com les actrius, en molts casos, eren tractades com a simples objectes (sexuals). A més a més, mostra com Los Angeles estava plena de gent que practicava tota classe d’abusos. Una pel·lícula que no acaba d’aprofitar el bon material original que té i es perd amb un excessiu metratge per cercar la morbositat. D’altra banda, no mesura prou la importància dels diferents episodis de la vida de Marilyn. En tot cas, cal destacar la interpretació d’Ana de Armas.

Crímenes del futuro (Crimes of the Future)(2022)

L’art del dolor

cartell/imbd.com

David Cronenberg dirigeix aquesta pel·lícula de ciència-ficció que se situa en un futur apocalíptic, on una de les formes d’art d’avantguarda és fer espectacles mostrant nous òrgans pel cos humà. El film té el mateix títol que un altre del mateix director del 1970, amb el qual comparteixen algunes temàtiques com mostrar l’obsessió dels humans pels seus propis cossos. Els protagonistes són els artistes Saul Lenter i Caprice. Saul pateix una síndrome que fa que el cos produeixi nous òrgans sense cap funció. Durant els espectacles, Caprice opera a Saul per extirpar-los i mostrar-los als espectadors en directe. Per aquest motiu, són seguits ben de prop per l’Oficina del Registre Nacional d’Òrgans. Un dia Saul rep un encàrrec: un pare li demana que faci, com a espectacle, l’autòpsia del seu fill en directe… La narració tracta diversos temes com què és art i quins són els límits de la ciència. Una bona pel·lícula, truculenta i sàdica en molts moments, que et va portant al seu món, amb un final inesperat.