El jutge (The Judge)

El (pre) judici

cartell/fatmovieguy.com

David Dobkin ens parla sobre com jutgem les persones: moltes vegades sense tenir en compte les circumstàncies que les envolten i que sovint ignorem. També ens vol fer reflexionar sobre com la pèrdua d’un membre clau d’una família pot posar sobre la taula la fràgil unitat entre els parents vius.  Per explicar-ho, es basa en la història d’un advocat que torna a casa després de la mort de la seva mare. Com si aquesta pèrdua no fos suficient, el seu pare que és jutge i pateix principis de demència, és acusat d’assassinat. El film aconsegueix atrapar l’espectador en la trama, tot i que té moments, on es deixa portar massa per un sentimentalisme fàcil i altres on s’allarga massa.

Perdida (Gone Girl)

Sobre la imatge  i la realitat

cartell/buzzfeed.com

Aquesta pel·lícula de David Fincher reflexiona sobre la imatge que projectem tant en la societat que ens envolta com en els mitjans de comunicació si som  persones noticiables i sobre un cert periodisme groc que, sobreanaliza cada petit gest. També ens vol fer pensar en el món de la parella i com la rutina i la crisi econòmica hi acaben influint  El punt de partida de la pel·lícula és la desaparició d’Amy Dunne el mateix dia la celebració del cinquè aniversari de casament.  La investigació policial  apuntarà cap al fet que el seu marit, Nick Dunne, podria haver-la assassinat. El film conté homenatges cinèfils evidents, sobretot a Hitchcock. Audiovisualment, resulta un film impecable i aconsegueix que et submergeixis en la història. La pel·lícula, però, es fa  llarga i algunes idees es repeteixen massa.

La buena mentira (The Good Lie)

Instint de supervivència

cartell/comingsoon.net

Philippe Falardeau ens parla d'”els nens perduts del Sudan”. Per fer-ho es basa en la història real d’uns germans sudanesos que arriben als Estats Units el 2001 després de fugir de la Guerra Civil del Sudan dels anys vuitanta. Però, tenen un problema: un cop arriben a Amèrica, els envien a Kansas, on  són separats de la seva germana, que és acollida en una altra ciutat. El film perd una bona oportunitat de fer prestar més atenció a la problemàtica dels refugiats sudanesos enmig d’una excessiva desdramatització, un paternalisme mal entès i un  xoc cultural ple de tòpics.

La entrega (The Drop)

Quan el passat és massa present

cartell/moviesmactalk.com

Aquest film de Michaël R. Roskam ens parla sobre com les nostres accions passades condicionen les nostres accions futures. També de com el lloc on naixem acaba afectant la nostra manera d’entendre i actuar al llarg de la nostra vida. El film, però, no acaba d’aconseguir el clímax necessari perquè aquests missatges impactin més profundament.