Sin novedad en el frente (All Quiet on the Western Front) (Im Westen nichts Neues)

Història de tres guerres

cartell/imbd.com

Edward Berger dirigeix aquesta pel·lícula sobre la Primera Guerra Mundial, des de la perspectiva alemanya. Ho fa basant-se en el llibre homònim d’Erich Maria Remarque. El film comença l’any 1917 i acaba el novembre de 1918, amb l’armistici. La història és narrada des de tres punts de vista: el principal, la vida dels soldats en el front de batalla; l’altre, el dels alts comandaments militars que volien continuar la guerra fins a guanyar-la tant sí com no, i, finalment el dels polítics alemanys que sí que volien la pau i la negociaven amb els francesos. La narració denuncia, sobretot, la barbaritat que significa una guerra: amb gent, sobretot jove, morint perquè els polítics són incapaços de resoldre els seus conflictes. Una molt bona pel·lícula que en algun moment es recrea massa en les escenes de combat, però que reflecteix molt bé el context històric.

Continua llegint

As bestas

Bèsties racistes

cartell/imbd.com

Rodrigo Sorogoyen dirigeix aquesta pel·lícula que mostra els conflictes que pateix un pagès francès que es va instal·lar amb la seva dona en un petit poble de Galícia. Allà hi trobarà dos veïns que li faran la vida impossible. El film té dues parts clarament diferenciades: una primera que mostra com el xoc entre aquests veïns i els francesos esdevindrà cada cop més violent i la segona on se’n mostren les conseqüències. La narració és una excusa per tractar temes com la despoblació rural i les dificultats actuals de la vida de pagès, però, sobretot el racisme. Un bon film que va de menys a més, fins a endinsar-te en un món fosc, ple d’enveges i hipocresies.

Continua llegint

Un año, una noche

Un atemptat, dos records i dos traumes

cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta porta al cinema el llibre “Paz, amor y death metal” de Ramón González. Aquest llibre explica des del punt de vista d’un supervivent les conseqüències del trauma d’un atemptat terrorista, en aquest cas l’atemptat del 2015 contra la sala de concerts Bataclan de París. A més a més, incideix en la figura dels “records inventats”. Això es dona, sobretot, en gent que ha viscut traumes i que té en la memòria moments completament diferents dels dels seus companys damnificats. Aquest és el cas d’en Ramón González i la seva parella Cèline en el film (Mariana en la vida real). Dues persones que, a més a més, van viure de manera oposada el temps posterior a l’atemptat: Ramón conscient del seu trauma i obsessionat a recordar cada detall d’aquell dia, i Cèline/Mariana sense contar-ho a la seva família i autonegant-se la condició de víctima. La narració, però, també conté grans reflexions sobre com aquests esdeveniments traumàtics poden arribar a canviar tota una societat. Un molt bon film, amb alguna escena innecessària, que en petits detalls és capaç de mostrar un gran drama individual i col·lectiu.

Continua llegint

Blonde

Norma i la misogínia de Hollywood

cartell/imbd.com

Andrew Dominik adapta la novel·la homònima de Joyce Carol Oates, que narra la curta vida de l’actriu i icona del cinema Norma Jeane, coneguda com a Marilyn Monroe. Per començar, la seva infantesa amb la seva mare que patia greus problemes mentals i sense saber qui era el seu pare. Posteriorment, la seva complicada vida com a actriu ja famosa, amb els seus tres matrimonis i les seves múltiples relacions sentimentals. La narració retrata perfectament la misogínia de Hollywood i com les actrius, en molts casos, eren tractades com a simples objectes (sexuals). A més a més, mostra com Los Angeles estava plena de gent que practicava tota classe d’abusos. Una pel·lícula que no acaba d’aprofitar el bon material original que té i es perd amb un excessiu metratge per cercar la morbositat. D’altra banda, no mesura prou la importància dels diferents episodis de la vida de Marilyn. En tot cas, cal destacar la interpretació d’Ana de Armas.

Continua llegint

Crímenes del futuro (Crimes of the Future)(2022)

L’art del dolor

cartell/imbd.com

David Cronenberg dirigeix aquesta pel·lícula de ciència-ficció que se situa en un futur apocalíptic, on una de les formes d’art d’avantguarda és fer espectacles mostrant nous òrgans pel cos humà. El film té el mateix títol que un altre del mateix director del 1970, amb el qual comparteixen algunes temàtiques com mostrar l’obsessió dels humans pels seus propis cossos. Els protagonistes són els artistes Saul Lenter i Caprice. Saul pateix una síndrome que fa que el cos produeixi nous òrgans sense cap funció. Durant els espectacles, Caprice opera a Saul per extirpar-los i mostrar-los als espectadors en directe. Per aquest motiu, són seguits ben de prop per l’Oficina del Registre Nacional d’Òrgans. Un dia Saul rep un encàrrec: un pare li demana que faci, com a espectacle, l’autòpsia del seu fill en directe… La narració tracta diversos temes com què és art i quins són els límits de la ciència. Una bona pel·lícula, truculenta i sàdica en molts moments, que et va portant al seu món, amb un final inesperat.

Continua llegint

Buena suerte, Leo Grande (Good Luck to You, Leo Grande)

Quan el sexe no té edat

cartell/imb.com

Sophie Hyde dirigeix aquesta comèdia sexual. La protagonista és Nancy Stokes, una professora jubilada, que contracta els serveis del jove gigoló “Leo Grande” amb l’objectiu de tenir el seu primer orgasme. Nancy és una vídua amb un fill i una filla. La narració és una excusa per tractar diverses temàtiques, però sobretot les diferents maneres d’entendre el sexe, segons cada generació. També ens mostra com actualment hi ha una gran quantitat de dones que tenen al voltant de cinquanta anys a qui els costa més gaudir-lo a causa de l’educació religiosa i patriarcal que van rebre. Una bona i senzilla comèdia que, entre riures, aporta moltes reflexions interessants, més enllà del titular fàcil del primer nu d’Emma Thompson.

Continua llegint

Nope

Quan la imatge ho és tot

cartell/imbd.com

Jordan Peele dirigeix aquest film de por que comença quan dos germans, que es dediquen a ensinistrar cavalls pel cinema, descobreixen que el poble on viuen passen coses rares. Per començar, el seu pare mort en circumstàncies estranyes i un dels animals desapareix. Finalment, intenten fer-se famosos gravant una mena d’OVNI que creuen que és el culpable de tots aquests esdeveniments. La narració és una excusa per parlar de l’addicció a les imatges de la societat actual i també una crítica a la utilització dels animals per a la televisió i al cinema, molt sovint sense respectar-los i amb pèssimes condicions per la seva salut. Un molt bon film que va agafant força i interès a mesura que avança la història. També combina el precinema amb el cinema actual i el terror més antic amb el més modern.

Continua llegint

Elvis

Elvis i el coronel Parker

cartell/imbd.com

Baz Luhrmann dirigeix aquest biopic de la vida d’Elvis Presley. Per fer-ho, es basa en la relació que va tenir el cantant amb el seu mànager, el coronel Parker. De fet, el narrador és Parker que ens explica la vida de l’Elvis a partir de quan es van conèixer i es va convertir en el seu representant i li va impulsar la carrera. A partir d’aquí, anem coneixent detalls de la vida d’Elvis i també la del coronel. La narració ens parla de la falsedat d’algunes persones, i també del paper que sovint han de representar els famosos en contra de la seva autèntica voluntat. A més a més, obre el debat de fins a quin punt els artistes són producte de la seva època o construeixen una nova cultura, i quina ha de ser la seva implicació en la societat i en els canvis socials. Hem de tenir en compte que Elvis va viure la lluita pels drets socials i contra la discriminació racial dels anys seixanta. Un bon film que va de menys a més i que va agafant força a mesura que la figura d’Elvis sobrepassa la del coronel Parker.

Continua llegint

Benediction

Els traumes d’un poeta

cartell/imbd.com

Terence Davies dirigeix aquest biopic del poeta anglès Siegfried Sassoon. La vida d’aquest poeta va estar marcada per diversos fets: la seva participació en la Primera Guerra Mundial i el fet de negar-se a tornar al front de batalla després de la mort del seu germà, convertint-se en objector de consciència i la seva conversió al catolicisme al final de la seva vida. Va tenir diverses històries d’amor homosexual, però finalment es va casar amb una dona i van tenir un fill. Tots aquests fets estan entrellaçats de manera natural, barrejant diversos moments de la vida de l’artista, amb imatges, algunes d’arxiu, muntades amb un estil realment poètic. Un molt bon film que fa honor a l’art de Siegfried Seasson, tot i que peca per narrar, amb excés de detalls, alguns moments de la seva vida.

Continua llegint

Jurassic World: Dominion

El final d’una era juràssica

cartell/imbd.com

Colin Trevorrow dirigeix aquesta nova entrega de la franquícia de Jurassic Park. La narració d’aquest film parteix de la premissa que els dinosaures són presents a tot el planeta. L’empresa Biosyn fundada per Lewis Dogson està investigant el genoma dels dinosaures. Des que fa anys es va dur a terme la primera clonació d’aquests animals, ara, per primer cop, s’ha realitzat amb un ésser humà, Maisie Lockwood. Aquesta nena viu amb Claire, mànager del parc clausurat de Jurassic World, i Owen Grady, antic treballador del parc. Un dia Biosyn fa segrestar la noia per utilitzar-la amb finalitats científiques. Paral·lelament, la doctora Ellie Sattler descobreix una estranya plaga de llagostes que acaba amb tots els camps de cereals, excepte els cultivats amb productes de Biosyn. Per això, contacta amb el seu antic company d’aventures de Jurassic Park, el doctor Alan Grant… La narració reflexiona sobre la relació entre la natura i els humans, i els límits de la ciència. El film tot i tenir bones idees, no les executa bé del tot i acaba caient en repetir l’esquema clàssic de la franquícia, sense aportar-hi gairebé res de nou.

Continua llegint