Nomadland

Nòmades de la vida

cartell/imbd.com

Chloé Zhao adapta al cinema el llibre “Nomadland: Surviving America in the Twenty-First Century” de Jessica Bruder sobre el fenomen dels nòmades als Estats Units. La protagonista de la pel·lícula és Fern, una dona que acaba de perdre el seu marit i la feina que tenia en una planta de guix de Nevada, als Estats Units. Fern, amb una jubilació anticipada insuficient i sense expectatives de trobar una feina estable, decidirà recórrer tot el país a la recerca de feina mentre viu en la seva furgoneta que ha convertit en la seva llar. Això li farà conèixer la vida dels nòmades i passar a formar part d’aquest col·lectiu. La narració et convida a viure la vida, a gaudir del camí i a ser solidari amb totes les persones que et vagis creuant, i a superar tots els tràngols i mals moments. Tot i això té un defecte: no mostra la cara negativa de la vida dels nòmades. La pel·lícula, una road movie vital, és d’una bellesa espectacular i compta amb la brutal interpretació de Frances McDorman.

Continua llegint

Entre nosotras (Two of Us) (Deux)

L’amor no necessita paraules

cartell/imbd.com

Filippo Meneghetti dirigeix aquest film sobre la història d’amor entre dues dones grans, Madeleine, una vídua, i Nina, una soltera. Totes dues són veïnes del mateix replà i amaguen el seu amor davant la societat i la seva família. Tot i això, tenen com a projecte vital anar a viure a Roma juntes. Tot canviarà de sobte, quan Madeleine pateix un ictus. Nina s’haurà d’esforçar per intentar continuar mantenint la relació amb Madeleine, en secret… La narració ens parla de la censura i l’autocensura dels sentiments entre persones de diferent sexe, en un món que presumeix de no tenir prejudicis, però que encara en té molts. A més a més, tracta un tema com les dificultats que presenta la cura de les persones dependents i aborda el debat sobre si és millor que aquestes persones siguin cuidades per professionals o per familiars. En conclusió, una pel·lícula que tracta d’una relació lèsbica en el moment de la vellesa. Un tema que està tractat amb delicadesa i sensibilitat i que sap combinar el missatge social amb la història romàntica. El seu defecte és que alguns punts del guió resulten poc explicats o poc realistes.

Continua llegint

El hombre invisible (The Invisible Man)

La violència invisible

cartell/amazon.es

Leigh Whannell dirigeix una nova versió del clàssic de H.G Wells. La protagonista de la pel·lícula és Cecilia que aconsegueix escapar de la seva parella, Adrian, un maltractador. Durant un temps, Cecilia viu aparentment tranquil·la, sobretot quan li comuniquen que Adrian ha mort. De cop i volta, però, començarà a tenir l’estranya sensació que Adrian és viu i la persegueix. Una narració que no aconsegueix aprofitar el seu gran atractiu: la metàfora de la violència invisible per parlar de la violència de gènere. Una pel·lícula, amb bons moments, que no aconsegueix transmetre tota la por esperable, amb escenes molt previsibles.

Continua llegint

Palm Springs

Dos navegants solitaris atrapats en el temps

cartell/imbd.com

Max Barbakow debuta en el llargmetratge amb aquest film sobre persones atrapades en el temps. Els protagonistes són Nyles i Sarah, que assisteixen al casament d’Abe i Tala, germana de Sarah, el dia 9 de novembre. Nyles descobreix que la seva parella Mysty li és infidel. Nyles i Sara, que se senten incòmodes durant la cerimònia, s’aïllen de la resta de convidats. Un cop acabada la festa, s’escaparan a un desert proper. Mentre intenten fer l’amor, un home els comença a disparar. Durant l’escapada, tots dos es refugiaran dins una cova misteriosa amb una llum intensa a l’interior. A partir d’aquest moment, quedaran atrapats en un bucle temporal, on ja fa temps que hi viu Nyles. El film és una gran reflexió sobre la comoditat i la zona de confort en què ens instal·lem, encara que sigui un infern. També sobre com construïm les nostres relacions, les amoroses i les d’amistat, massa sovint basades en hipocresies. En conclusió, una pel·lícula monòtona que va de menys a més, i que compta amb la magnífica interpretació d’Andy Samberg com a protagonista.

Continua llegint

Wonder Woman 1984

El preu de la felicitat

cartell/imbd.com

La directora Patty Jenkins dirigeix aquesta pel·lícula sobre Wonder Woman -personatge de ficció dels còmics homònims-. La narració se situa en els anys vuitanta, quan l‘alter ego d’aquest personatge, Diana, viu als Estats Units i treballa a l’Smithsonian com a arqueòloga. Un dia arriba Barbara, una nova companya de feina, que sentirà una gran admiració per Diana. L’FBI els porta una pedra per investigar, la Pedra dels Somnis, que concedeix a qui la té tots els seus desitjos. Per una sèrie de circumstàncies, anirà a parar a mans de Maxwell Lord, un ambiciós empresari del negoci del petroli, i Diana, amb els poders de Wonder Woman, l’haurà de recuperar… La narració és una faula sobre el preu d’aconseguir els nostres desitjos i, suposadament, la felicitat, moltes vegades a un preu massa alt. A més a més, ens parla del poder de la veritat en temps de notícies falses i de poders enganyosos. També conté un missatge potent contra tota mena de populismes polítics. El film se situa als anys vuitanta, on convivien la Guerra Freda amb una època de noves creacions artístiques i tecnològiques, fet que reflecteix el film. Una bona pel·lícula, a la qual li sobren algunes escenes repetitives.

Continua llegint

Mank

El geni oblidat

cartell/imbd.com

David Fincher porta a la pantalla gran la vida del guionista Herman Mankiewicz. La pel·lícula se centra en els dies en què va escriure el guió de Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940), per encàrrec d’Orson Welles. Aquest fet li va causar un fort enfrontament amb William Randolph Hearts, sobre el qual sembla que es basa la història de Ciutadà Kane. La narració ens mostra tots els aspectes del cinema, des del vessant més econòmic fins al més creatiu. També ens mostra la pressió a la qual estan sotmesos els guionistes. Una pressió que arriba des dels productors fins als mateixos directors. A més a més, la pel·lícula és una fotografia de l’edat d’or del cinema, dels grans directors en l’època de la Gran Depressió. Sobretot es tracta d’un film sobre el procés de realització d’un producte audiovisual i sobre fins a quin punt un guió imita la realitat o és pura ficció. A més a més, reflecteix els estralls que pot produir l’alcoholisme en una ment brillant. Un magnífic film, en blanc-i-negre, que ensenya els traumes del guionista que va escriure Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940) en una narració pensada per a cinèfils, on destaquen els grans diàlegs sobre cinema i política. El film va de menys a més, fins a acabar amb un gran final.

Continua llegint

Adam

Sororitat marroquina

cartell/imbd-com

Maryam Touzani dirigeix aquest film sobre Samia, una dona embarassada soltera i sense feina, que va a parar a casa de la fornera Abla i la seva filla Warda, a Casablanca, al Marroc. Aquesta trobada marcarà les dues dones i els servirà per trobar-se, ja que les dues, d’una manera o una altra, estan marcades per la pressió social de ser dones soles enmig d’una societat patriarcal. Una història que, de manera senzilla, ens descriu la situació de les dones al Marroc, i és un bon exemple de sororitat i solidaritat femenina. Un molt bon film, amb un començament una mica lent, que ens va introduint en la història, a poc a poc, i també en els conflictes interns que pateixen tant Abla com Samia.

Continua llegint

El juicio a los 7 de Chicago (The Trial of Chicago 7)

Justícia polititzada

cartell/imbd.com

Aaron Sorkin dirigeix aquesta pel·lícula sobre el judici als 7 de Chicago que es va produir entre l’any 1968 i el 1969. Els 7 de Chicago era un grup format per Abbie Hoffman i Jerry Rubin del Partit Internacional per la Joventut; Tom Hayden i Rennie Davis dels Estudiants per una Societat Democràtica; David Dellinger del Comitè Nacional de Mobilització pel final de la Guerra del Vietnam; Lee Weiner i John Froines formalment no adscrits a cap grup. Tots van ser acusats de conspiració per causar estralls durant la protesta contra la Guerra del Vietnam que va tenir lloc a la ciutat de Chicago durant la Convenció del Partit Demòcrata que va elegir Hubert Humphrey com a rival de Nixon. Unes protestes que van acabar amb greus enfrontaments entre la policia i els manifestants. La narració mostra com una justícia excessivament polititzada pot estar disposada a tot per acabar amb la dissidència social. A més a més, és molt interessant veure els debats entre els protagonistes, encara molt vigents, sobre la funció de l’esquerra al món, entre el pragmatisme i l’idealisme, i l’actitud davant d’un judici polític, veure’l com un procés judicial més o afrontar-lo com un element més de la lluita. Una molt bona pel·lícula que, un cop agafa el ritme, el manté constant fins a un final brillant.

Continua llegint

Corpus Christi (Boże Ciało)

La fe dels conversos

cartell/imbd.com

El director polonès Jan Komasa dirigeix aquest film sobre un jove delinqüent que acaba de sortir d’un reformatori i que es fa passar per sacerdot d’un petit poble. La narració comença quan el protagonista surt en llibertat condicional del reformatori per anar a treballar en una serradora d’un poble. Però, a última hora decideix no presentar-s’hi i va a parar a una església. Per una sèrie de confusions, el prenen pel nou sacerdot. Ben aviat, descobrirà que el poble està traumatitzat i marcat per un accident on van morir sis joves. La narració tracta diversos temes, com el verdader significat de la fe, la dissonància entre el missatge religiós i el que predica l’Església catòlica i la hipocresia individual i col·lectiva davant la vida. De fet, tots els personatges són impostors, d’una manera o altra. A més a més, tots els protagonistes cerquen la redempció i la pau. Un molt bon film, en algun moment irregular, que aconsegueix atrapar-te en aquesta història d’impostors i d’impostura.

Continua llegint

Rifkin’s Festival

Festival de cinema


cartell/imbd.com

Woody Allen fa el seu particular homenatge al cinema i als festivals en aquesta pel·lícula situada a Sant Sebastià. Com a excusa ens presenta un protagonista, Mort Rifkin – alter ego de Woody Allen-, professor de cinema i escriptor, que decideix acompanyar la seva dona, Sue, publicista, al Festival de Sant Sebastià. Mort hi coneixerà la doctora Jo Rojas de qui s’enamorarà. La narració és una crítica mordaç al món del cinema i de tot allò que l’envolta, com la falsa intel·lectualitat i les pretensions excessives en nom d’un cert progressisme impostat i ingenu. A més a més, el director novaiorquès aprofita per fer el seu particular homenatge als cineastes europeus com ara Fellini, Bergman o Buñuel. Un film que, sense ser dels millors de Woody Allen, supera les altres obres situades en ciutats europees d’aquest director.

Continua llegint