Mary Shelley

La creadora  i el seu monstre 

marysheelleyimbd.jpg

cartell/imbd.com

La directora saudita Haifaa Al-Mansour dirigeix aquesta pel·lícula que tracta sobre les circumstàncies que van portar Mary Shelley a escriure el clàssic de terror i ciència-ficció “Frankenstein or The Modern Prometheus” a l’edat de 18 anys,  a principis del segle XIX.  Mary era filla de l’escriptora feminista Mary Wollstonecraft, que va morir poc després de néixer ella,  i el filòsof llibertari William Godwin, que es va tornar a casar per segona vegada.  El film comença quan Mary tenia 16 anys i  va decidir començar una nova vida amb la seva germanastra Claire Clairmont i el poeta idealista Percy Bysshe Shelley. Percy era un home casat que Mary havia conegut en una estada a Escòcia. El pares de Mary no aprovaven la relació,  per això, Mary va decidir fugir amb el seu enamorat. La pel·lícula posa diversos creadors davant el seu monstre particular: l’escriptor davant la seva novel·la;   els teòrics d’idees progressistes o liberals  davant la seva pràctica; i fins i tot la societat davant el monstre de les  ideologies que crea quan les posa a la pràctica  i ,per descomptat, els pares i les mares davant els seus fills i les seves filles. Una obra que representa, en molts sentits, el “Frankenstein” de  la mateixa  autora del film i que té la virtut que la narració et va ficant dins l’ambient de la novel·la: obscurantisme, por, sentiment de culpa, però també  l’alegria de l’autor en veure néixer la seva creació.

Continua llegint

Anuncis

Ocean’s 8

Ocean’s Women

cartelloceans8imbd.jpg

cartell/imbd.com

Gary Ross dirigeix aquesta entrega de la saga Ocean’s amb versió femenina.  En aquesta ocasió,  un equip de vuit dones liderades per  Debbie Ocean, germana de Danny Ocean, i que acaba de sortir de la presó, pretén robar el Toussant, un collar valorat en 150 milions de dolars, utilizant el sopar de gala que cada any organiza el MET (Museu d’Art Contemporani) de Nova York. El pla consisteix a fer que la principal actriu  convidada de la festa, Daphne Kluge, el porti durant el sopar i, en plena gala,  fer el canvi per un de fals i robar-lo.  Un bon film que serveix per passar l’estona i que està a l’altura de les millors versions amb protagonistes masculins.

Continua llegint

El orden divino (Die göttliche Ordnung)

Sufragistes

elordendivinoimbd.jpg

cartelll/imbd.com

Petra Biondina Volpe dirigeix aquesta pel·lícula sobre el referèndum que va permetre el vot de les dones a Suïssa el 1971. Per fer-ho ens situa en un poble petit i ultraconservador i se centra en la campanya de Nora Ruckstuh i les seves companyes a favor del “sí”. Una campanya que els va comportar molts problemes personals, ja que aleshores es relacionava feminisme amb lesbianisme, prostitució i pecat.  Un moment, però, que també va coincidir amb la descoberta de la pròpia sexualitat per part de moltes dones, com les protagonistes del film. La pel·lícula reflecteix molt bé l’ambient de l’època i, amb tocs d’humor, tracta tots els temes i subtemes que envolten el feminisme.

Continua llegint

En tiempo de luz menguante (In Zeiten des abnehmenden Lichts)

El final de la Història

entiemposdeluzmengaunte

cartelll/imbd.com

Matti Geschonneck dirigeix aquesta pel·lícula sobre el final d’una època, d’un cicle i d’una dictadura. L’excusa: Wilhelm Powileit, un militant comunista que celebra els 90 anys en el Berlín Oriental l’any 1989 quan falta poc perquè caigui el Mur de Berlín. Però, el film no mostra només això, sinó també una societat en decadència que es va convertint de manera gradual en més  individualista.Un film que, subtilment i metafòrica ens mostra una societat desconcertada que mira amb incertesa el futur, sense la il·lusió de seguir lluitant per uns ideals, un món canviant.  O dit d’una altra manera, en un moment que molts autors van definir com “el final de la Història”.

Continua llegint

Solo: Una história de Star Wars (Solo: A Star Wars Story)

Només hi ha un Han Solo

soloimbd

cartell/imbd.com

Ron Howard dirigeix aquest spin-off de Star Wars centrat en la vida de Han Solo. La pel·lícula mostra com Han Solo va passar de ser un nen orfe obligat a cometre robatoris i furts en el planeta Corellia a ser un dels més importants pilots contrabandistes de la galàxia. La narració té una part interessant: la transformació del personatge en contrabandista, tot i que, a vegades, el caràcter d’aquest Han Solo es contradiu amb el de l’original. Un bon western galàctic que tracta temes com l’esclavitud i la delinqüència amb uns certs excessos èpics.

Continua llegint

Lucky

Tempus fugit 

luckyimbd.jpg

cartell/imbd.com

L’actor John Carroll Lynch fa una reflexió sobre la vellesa i el pas del temps en la seva òpera prima com a director. El protagonista és un vell veterà de la Segona Guerra Mundial que es fa dir Lucky, en ple procés d’acceptació de la mort en una vall propera a Mèxic.  La narració també acaba parlant sobre l’amistat i la solitud, amb gairebé cap diàleg superflu. Precisament, aquest és l’últim film que va protagonitzar Harry Dean Stanton abans del seu traspàs. Una petita gran obra feta de manera artesanal i amb extrema delicadesa que també mostra un tipus de món i un model de persones que estan desapareixent.

Continua llegint

Los Vengadores:Infinity War (Avengers: Infinity War)

L’eterna història dels superherois

infinitywaravengers.jpg

cartell/imbd.com

Els germans Anthony i Joe Russo dirigeixen aquesta pel·lícula que reuneix molts dels herois de la factoria Marvel. Aquest cop, Els Venjadors hauran d’intentar impedir que el malvat Thanos aconsegueixi les gemmes per controlar l’univers: Ànima, Temps, Ment, Espai, Realitat, Poder, Ego i Ritme.  Un film que sap combinar tots els herois de Marvel utilitzant el llenguatge de cada còmic original: des de la màgia del Doctor Strange a la informalitat dels Guardians de la Galàxia o Iron Man. Una suma que en cap moment de la pel·lícula es nota massa artificial en una narració, que tot i això, es perd en un nombre excessiu de batalles. A més a més, les històries humanes sobre el poder, l’ambició, la família i les conseqüències de les colonitzacions són un dels punts més interessants. Una bona pel·lícula, amb grans dosis d’humor i girs de guió sorprenents, que serveix com a síntesi de l’univers Marvel.

Continua llegint