Història de tres guerres
Edward Berger dirigeix aquesta pel·lícula sobre la Primera Guerra Mundial, des de la perspectiva alemanya. Ho fa basant-se en el llibre homònim d’Erich Maria Remarque. El film comença l’any 1917 i acaba el novembre de 1918, amb l’armistici. La història és narrada des de tres punts de vista: el principal, la vida dels soldats en el front de batalla; l’altre, el dels alts comandaments militars que volien continuar la guerra fins a guanyar-la tant sí com no, i, finalment el dels polítics alemanys que sí que volien la pau i la negociaven amb els francesos. La narració denuncia, sobretot, la barbaritat que significa una guerra: amb gent, sobretot jove, morint perquè els polítics són incapaços de resoldre els seus conflictes. Una molt bona pel·lícula que en algun moment es recrea massa en les escenes de combat, però que reflecteix molt bé el context històric.
Edward Berger és un director alemany conegut per pel·lícules com Jack (2014) o la sèrie de televisió Deutschland 83 (2015). Ara dirigeix aquest film que es basa en la novel·la homònima d’Erich Maria Remarque, que va ser portada al cinema l’any 1930 amb el mateix títol. El director va assenyalar les raons que el van portar a dur a terme aquesta nova adaptació al cinema: “És la primera adaptació alemanya del llibre i això va ser una gran raó perquè la fes (..) En la nostra psique nacional no hi ha més que culpabilitat, horror, terror i destrucció.(…)No hi ha herois a la guerra. Cada mort és una mort terrible. Vaig pensar que compartir aquesta perspectiva podria ser interessant també per a altres països, països que podrien veure la guerra d’una manera diferent (..) Sembla que continuem oblidant el que és la guerra. El tema mai no es fa vell.” De fet, algunes reflexions són, per desgràcia, molt vàlides encara avui en dia.
El film comença el 1917 quan Paul Bäumer (Felix Kammerer) de disset anys amb els seus companys d’escola Albert Kropp (Aaron Hilmer), Franz Müller (Moritz Klaus) i Ludwig Behm (Adrian Grünewald) s’uneixen a l’exèrcit alemany per anar a la Primera Guerra Mundial. Un any després veiem un alt comandament militar Matthias Erzberger (Daniel Brühl) intentant arribar a un acord de pau amb els francesos. Paral·lelament, el general Friedrichs (Devid Striesow) vol continuar lluitant…
La fotografia de James Friend excel·leix a diferenciar els diversos escenaris del film: la foscor de les trinxeres, i la llum i la vida tranquil·la en la distància dels polítics i els alts comandaments militars.
La banda sonora de Volker Bertelmann es construeix amb poques notes. Poques notes que semblen les campanes de mort que anuncien el decés pròxim dels soldats.
Felix Kammerer dibuixa molt bé l’evolució del protagonista, Paul Bäumer. De l’alegria d’haver aconseguit anar al front, a veure la realitat de la guerra i voler que s’acabi definitivament. També destacar Daniel Brühl com Matthias Erzberger, un comandant militar que cerca la pau. En canvi, Devid Striesow com al general Friedrichs acaba caient massa en la caricatura del militar a qui no li importen les morts ni les pèrdues humanes per guanyar una guerra.
El director va explicar en una entrevista perquè va afegir les escenes dels polítics i els dirigents militars, respecte al llibre i a la pel·lícula originals: “El llibre té cent anys. La guerra té cent anys. Els espectadors d’avui ja no tenen el context històric. Vaig pensar que era important proporcionar aquest context per capturar l’ànima, l’essència, del llibre. També, per posar la narració en una perspectiva històrica (..) El fet, inimaginable en el seu moment, després d’aquestes horribles batalles, tota aquesta destrucció, és que vint anys després hi hauria una altra guerra, amb la mateixa gent lluitant.” De fet, una cosa que deixa molt clar el final de la pel·lícula és l’ambient i el context que van propiciar la Segona Guerra Mundial. Per exemple, quan es veuen els comandaments militars alemanys enfrontats amb els polítics per firmar l’armistici i no continuar lluitant fins a guanyar-la. La narració és tot un manifest a favor de la pau. Una magnífica pel·lícula, amb alguna escena que es recrea massa amb el dolor dels protagonistes, que mostra tots els aspectes de la crueltat d’una guerra.
citizenjoel 