Sin novedad en el frente (All Quiet on the Western Front) (Im Westen nichts Neues)

Història de tres guerres

cartell/imbd.com

Edward Berger dirigeix aquesta pel·lícula sobre la Primera Guerra Mundial, des de la perspectiva alemanya. Ho fa basant-se en el llibre homònim d’Erich Maria Remarque. El film comença l’any 1917 i acaba el novembre de 1918, amb l’armistici. La història és narrada des de tres punts de vista: el principal, la vida dels soldats en el front de batalla; l’altre, el dels alts comandaments militars que volien continuar la guerra fins a guanyar-la tant sí com no, i, finalment el dels polítics alemanys que sí que volien la pau i la negociaven amb els francesos. La narració denuncia, sobretot, la barbaritat que significa una guerra: amb gent, sobretot jove, morint perquè els polítics són incapaços de resoldre els seus conflictes. Una molt bona pel·lícula que en algun moment es recrea massa en les escenes de combat, però que reflecteix molt bé el context històric.

El porvenir (L’avenir) (Things to come)

Vida i Pensament

cartell/imbd.com

Mia Hansen-Løve dirigeix aquest film sobre una professora de filosofia madura que es troba en un moment clau de la seva vida: el seu marit la  deixa, l’editorial li vol modificar els llibres que té publicats  i la seva mare té signes clars de demència. El film ens parla de com, actualment, el pensament està condicionat per l’eix esquerra-dreta i sovint es mostra incapaç de veure o de voler veure la complexitat dels elements que analitza. El film acaba sent una petita gran obra d’art  sobre la vida i sobre com afrontem el futur quan les coses es torcen.

Madame Marguerite

Una cantant d’òpera surrealista

cartell/imbd.com

Xavier Giannoli dirigeix aquest film sobre una dona rica obsessionada a ser cantant d’òpera sense ser conscient que desafinava molt. Una marquesa francesa del París dels anys vint que, al principi, només actuava davant dels seus cercles més íntims. Però, un periodista la va descobrir i li va dir que estava preparada per pujar als escenaris més importants de la capital francesa. L’acció transcorre finalitzada la Primera Guerra Mundial, quan l’art està vivint una revolució brutal amb les avantguardes, com ara el dadaisme. La pel·lícula ens mostra un moment de la història,  on es comença a banalitzar el concepte d'”art” i es debat profundament sobre què significa aquesta paraula. També com la hipocresia social s’imposa per mantenir les formes i no perdre les amistats considerades valuoses. Un bon film, amb tocs surrealistes, que vol tocar massa temes i això l’acaba distraient de la història central.