cartell/imbd.com
Aquest any en farà 100 que es va estrenar un film molt important en la història del cinema: El gabinet del Doctor Caligari (Das Kabinett des Dr. Caligari ). Més enllà del seu valor cinèfil, cal destacar què va significar artísticament la pel·lícula.
D’homes i de robots
cartell/cartelesdepelicula.com
Aquest clàssic de 1982 de Ridley Scott aprofita una història sobre robots per realitzar un film, on hom s’acaba formulant els grans interrogants de la història de la humanitat: qui som?, d’on venim?, quin és el nostre destí? L’obra s’ha convertit en un clàssic de la ciència-ficció, que ha marcat un abans i un després en la història d’aquest gènere. Tot i això, Ridley Scott la va qualificar d’obra del cinema negre.
La humanitat del salvatge
Cartell/enfrance.org
Aquest film de François Truffaut de l’any 1970 ens planteja com es construeix la personalitat d’un ésser humà a través de l’educació. Per fer-ho es va basar en la història real de Victor de Aveyron, un nen que va ser abandonat en el bosc als dos anys de vida, el van capturar essent salvatge i va ser educat pel doctor Jean Itard a finals del segle XVIII.
Una comèdia amb tocs hitckonians
Cartell/filmin.com
Stanley Donen va aconseguir sumar el misteri, el thriller i la comèdia en aquest film. Una pel·lícula que comença amb la misteriosa mort del senyor Charles, l’home de la senyora Reggina Lampert. Aquest assassinat portarà a la seva dona a descobrir qui era en realitat el seu marit i preguntar-se amb qui pot confiar, en el seguit d’embolics en què es veurà involucrada.
Un retrat excel·lent de la immigració
Cartell/mymovies.it
Luchino Visconti va retratar en aquest film la immigració que es va produir a Italià en finalitzar la Segona Guerra Mundial, de les zones rurals cap a les ciutats industrials. Ho fa fer posant com a exemple el trasllat de la família Parondi, de Bari, una ciutat rural, cap a Milà. La família va a Millà, després de la mort del pare, per aconseguir una vida millor i retrobar-se amb el fill gran de la família, Vincenzo. De seguida, els cincs germans intentaran adaptar-s’hi, tot i les múltiples dificultats que hi trobaran. A partir d’aquest film, Visconti es va anar allunyant progressivament del neorealisme.
Qui ens ha robat la bicicleta?
Cartell/ funflicks.org
Ens situem a la Itàlia de 1948. En aquest moment, el moviment artístic italià es decanta pel “neorealisme”. En aquest context, Vittorio de Sica filmarà la pel·lícula Ladri di biciclette, considerada per molts una de les més emblemàtiques del moviment. L’argument és gairebé minimalista: a un treballador li roben la bicicleta que necessita per a la seva feina i intentarà recuperar-la amb l’ajut del seu fill. Continua llegint
L’obra mestra d’Stanley Kubrick sobre la violència
La Taronja mecànica/ istanbul74.com
Un grup de nois de complicada definició combinen una barreja explosiva: violència i cultura. A vegades, fent servir aquesta última de context, altres fins i tot com a arma en les dures i cruentes baralles dialèctiques que tenen lloc durant el film. De fet, al protagonista li encanta Beethoven, però també provocar dolor a la gent. Finalment, acabarà sent víctima de les tècniques de rehabilitació de l’Estat, que resultaran ser infinitament més violentes.
Violència transversal
En un mundo mejor/ sosmoviers.com
Dues famílies desestructurades, dos mons diferents, però amb un element en comú: la violència. A vegades més subtil, a vegades molt directa, i la majoria amb la venjança com a factor motivador. Continua llegint
L’habilitat d’explicar la vida al revés
cartell/ movies-cine.com
La pel·lícula es basa en un escrit de Francis Scott Fritzgerald de 1921 publicat per primera vegada a la revista Colliers i que va acabar formant part del seu llibre Tales of Jazz Age. Va redactar la història basant-se en una cita de Mark Twain: “La vida seria infinitament més alegre si poguéssim néixer amb 80 anys i ens apropéssim gradualment als 18 anys”. L’autor va decidir vendre totes les seves obres a Hollywood. Continua llegint
El mite i els mites
Casablanca/ warnesbross.com
Casablanca, és sens dubte, una de les pel·lícules mítiques de la història del cinema. Pocs films com aquest hi han aportat tantes escenes i frases que ja formen part de la mitologia del cinema i que, fins i tot, l’han traspassada i s’han convertit en cites habituals.
