Jurassic World: Dominion

El final d’una era juràssica

cartell/imbd.com

Colin Trevorrow dirigeix aquesta nova entrega de la franquícia de Jurassic Park. La narració d’aquest film parteix de la premissa que els dinosaures són presents a tot el planeta. L’empresa Biosyn fundada per Lewis Dogson està investigant el genoma dels dinosaures. Des que fa anys es va dur a terme la primera clonació d’aquests animals, ara, per primer cop, s’ha realitzat amb un ésser humà, Maisie Lockwood. Aquesta nena viu amb Claire, mànager del parc clausurat de Jurassic World, i Owen Grady, antic treballador del parc. Un dia Biosyn fa segrestar la noia per utilitzar-la amb finalitats científiques. Paral·lelament, la doctora Ellie Sattler descobreix una estranya plaga de llagostes que acaba amb tots els camps de cereals, excepte els cultivats amb productes de Biosyn. Per això, contacta amb el seu antic company d’aventures de Jurassic Park, el doctor Alan Grant… La narració reflexiona sobre la relació entre la natura i els humans, i els límits de la ciència. El film tot i tenir bones idees, no les executa bé del tot i acaba caient en repetir l’esquema clàssic de la franquícia, sense aportar-hi gairebé res de nou.

The Batman

Un Batman fosc per temps obscurs

cartell/imbd.com

Matt Reeves dirigeix aquesta nova versió de Batman. L’acció comença a Gotham, ciutat on se situa l’acció, quan és assassinat l’alcalde i a l’escena del crim es troben dos missatges: un on s’acusa el polític de corrupció i al mateix lloc, un altre per a Batman. A partir d’aquí, el superheroi haurà de detenir l’assassí, i descobrir la manera d’acabar amb l’amiguisme i els suborns de les classes dirigents. Una narració molt pessimista sobre la condició humana que ens parla de les desigualtats socials i com aquestes influeixen en el destí de les persones. Un bon film amb reflexions interessants sobre la condició humana, que va de menys a més i que manté l’atenció de l’espectador fins a arribar a un final massa sobtat.

Spider-Man: No Way Home

Un gran poder comporta madurar

cartell/imbd.com

Jon Watts dirigeix aquesta nova pel·lícula de Spiderman de la factoria Marvel. L’acció comença quan el periodista J. Jonah Jameson revela públicament que Peter Parker és Spiderman i l’acusa d’haver matat el verdader heroi de la humanitat: Mysterio. Davant d’aquest fet, Peter visita al mag Doctor Strange perquè amb els seus poders màgics aconsegueixi que tothom oblidi que Peter Parker és Spider-Man. Enmig del truc de màgia, Peter intenta afegir-hi les excepcions de la seva família i els seus amics. Això provoca que, enmig de l’encanteri, es produeixin errors que fan que vinguin, des d’altres realitats paral·leles, tots els altres Spider-Man i els seus antagonistes… Peter Parker haurà d’intentar arreglar els problemes que ha causat. La narració ens parla del procés cap a la maduresa de les persones, en aquest cas Peter Parker. Un procés que comporta acceptar els fets desagradables de la vida i també entendre que les coses no sempre funcionen com hom vol. A més a més, serveix per contraposar l’ús de les tecnologies (i la ciència) en el món dels superherois: abans, majoritàriament, només els adversaris utilitzaven enginys electrònics, i en moltes pel·lícules actuals també els fan servir els superherois… Tot això, enmig d’una crítica al món de les xarxes socials i, fins i tot, reflecteix una confrontació generacional. Una bona pel·lícula en el seu gènere, però que no arriba a la categoria d’obra mestra que alguns li volen atorgar.

….Rogue One: una historia de Star Wars (Rogue One: A Star Wars Story) (2016)

cartell/imbd.com

Avui, dia 11 de desembre de 2020, podreu veure a La1 a les 22:10 aquesta pel·lícula de Gareth Edwards. Va estar nominada a dos Oscars.

La història comença quan Galen Erso (Mads Mikkelsen) és segrestat pel dirigent de l’Imperi, Orson Krennic (Ben Mendelsohn). La filla de Galen, Jyn Erso, aconsegueix escapar gràcies al rebel extremista Saw Gerrera (Forest Whitaker). Tretze anys després, Galen ha acabat de dissenyar la terrorífica arma de l’Estrella de la Mort.  Galen inclou una petita errada en la confecció d’aquesta arma i decideix posar-ho en coneixement dels Rebels a través del pilot desertor Bodhi Rook  (Riz Ahmed). Mentrestant, els Rebels es posen en contacte amb Jyn Erso (Felicity Jones) per trobar a Galen. Jyn formarà un equip amb Cassian Andor (Diego Luna) i l’inseparable robot de Cassian, K-2SO (Alan Tudyk).

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Gareth Edwards

Guionistes: Chris Weitz, Tony Gilroy

Repartiment: Felicity Jones, Diego Luna, Ben Mendelsohn, Donnie Yen, Riz Ahmed, Jiang Wen, Mads Mikkelsen, Alan Tudyk, Forest Whitaker, Valene Kane, Guy Henry, Alistair Petrie, Genevieve O’Reilly, Jimmy Smits, Daniel Mays, Jonathan Aris, Ben Daniels, Ian McElhinney, Spencer Wilding, Topo Wresniwiro, Ariyon Bakare, Beau Gadsdon

Jurassic World: El reino perdido ( Jurassic World: Fallen Kingdom)

Bestialitats humanes

cartell/imbd.com

J.A. Bayona dirigeix aquesta nova entrega de Jurassic World. En aquesta, es planteja el debat sobre què s’ha de fer amb els dinosaures clonats,  ja que l’illa on habiten està a punt de ser destruïda per un volcà en erupció. Un grup d’animalistes encapçalat per Claire Dearing pretén salvar-los i portar-los a una altra illa, mentre en el Congrés dels Estats Units es debat si és millor deixar-los morir o evacuar-los. Finalment, el multimilionari Eli Mils ajuda a portar a terme aquesta iniciativa de Claire, que comptarà amb l’ajuda del seu company Owen. Un bon film, amb algun toc d’humor, que incorpora reflexions interessants sobre l’animalisme i la clonació, però amb algunes trames excessivament previsibles.

Spider-Man: Homecoming

Spider-Man 3.0

cartell/imbd.com

Jon Watts dirigeix aquest film sobre Spider-Man, que forma part del conjunt de pel·lícules sobre els Venjadors, un conjunt de superherois trets de còmics, liderats per Tony Stark (Iron Man). En aquest cas, l’acció se situa vuit anys després de  Los Vengadores (The Avengers)  (2012), quan aquests van impedir que la terra fos destruïda per la raça extraterrestre  dels Chiaturi. El govern federal dels Estats Units i Tony Stark van decidir guardar totes les armes extraterrestres que havien quedat a la terra després de la guerra. Aquest Spider-Man representa  una continuació de Capitán American: Civil War (Captain America: Civil War) (2016), en què  Tony Stark (Iron Man) va reclutar per primer cop Spider-Man (Peter Parker). En aquest film, veiem com Peter torna a casa seva i coneixem la seva faceta d’adolescent rebel i superheroi ansiós de protagonisme. Quan Peter descobreix que les armes extraterrestres del govern federal dels Estats Units han estat robades, buscarà el culpable i s’hi enfrontarà. Una bona pel·lícula de ciència-ficció capaç de traslladar les aventures de Spider-Man al món modern,  amb un paper fonamental de  la tecnologia. També  hi trobem una excessiva idealització dels herois. Tot això, però, sense deixar de mostrar unes desigualtats socials ben evidents.

La guerra del Planeta de los Simios (War for The Planet of the Apes )

Els simis i la terra promesa

cartell/imbd.com

Matt Reeves dirigeix l’última de  les preqüeles que s’han fet d’El Planeta dels Simis (Planet of the Apes) (1968) i que se situa després de El Amanecer del Planeta de los Simios (Dawn of the Planet of the Apes) (2014). A La Guerra del Planeta de Los Simios (War for The Planet of the Apes)  es mostra la guerra final entre els simis comandats per César  i els humans dirigits pel Coronel. Un film amb tocs bíblics que ens transporta fins als anys previs a la pel·lícula original quan els simis es començaven a comportar com a humans i els humans com a simis. Una molt bona obra, amb moments massa grandiloqüents, però que capta  l’esperit de la  pel·lícula original.

Rogue One: una historia de Star Wars (Rogue One: A Star Wars Story)

Els rebels contraataquen

cartell/imbd.com

Gareth Edwards dirigeix aquesta pel·lícula de la Guerra de les Galàxies. Una història que se situa després de l’episodi 3, quan vam veure Anakin convertir-se en Darth Vader,  i abans de l’episodi 4, el primer film de la saga que es va estrenar als cinemes. L’acció es desenvolupa en l’època en què l’Imperi està construint l’Estrella de la Mort, una arma de destrucció massiva dissenyada per Galen Erso, un científic segrestat per l’Imperi. Galen decideix posar un punt feble en aquesta arma. Els Rebels contactaran amb la seva filla, Jyn Erso, per trobar el seu pare i robar els plànols de l’Estrella de la Mort, l’última esperança per acabar amb l’Imperi. Un film que posa l’accent en la revolució i els límits de la revolució. En un moment fosc de la humanitat també reclama tenir fe en què les coses poden canviar. Una obra que s’intenta allunyar de les seves predecessores i que tarda massa a entrar en la galàxia de Star Wars; en una primera hora amb un nivell  baix, i que va de menys a més fins a arribar a un excel·lent final, però que definitivament resulta una obra pensada bàsicament per als fans incondicionals de la saga.

Star Trek: más allá (Star Trek Beyond)

Viatge als orígens

cartell/imbd.com

Justin Lin dirigeix aquest film de la saga Star Trek coincidint amb el 50è aniversari de l’emissió del primer capítol de la sèrie de televisió. En aquesta nova entrega, la nau Enterprise, amb el capità Kirk, inicia una nova expedició per rescatar la nau i la tripulació de Kalara, atrapada en el planeta Altamid. El film recupera l’esperit de la saga amb les seves constants picades d’ullet a tot l’univers de Star Trek  i a grans films mítics de la ciència-ficció. La pel·lícula té un bon nivell, amb una primera part fluixa, però  una segona part que resulta brillant.

Jurassic World

Una bona clonació

cartell/stevencormann.deviantart.com

Colin Trevorrow dirigeix el remake de Jurassic Park (1993) de Steven Spielberg. El film s’emmiralla en l’original i n’intenta conservar l’essència. La pel·lícula explica com ha evolucionat i com s’ha modernitzat el parc de la primera saga. Un parc amb dinosaures clonats que són la gran atracció d’una instal·lació que rep vint mil visitants diaris. Tot funciona bé, fins que està a punt d’aparèixer una nova “atracció”: un dinosaure clonat amb gens d’altres animals. La pel·lícula compta amb la inconfusible firma de Steven Spielberg, tot i que en teoria només la produeix. El seu defecte és un final molt forçat i amb unes escenes d’acció massa rebuscades. És un producte que intenta fer reflexionar a l’espectador sobre els límits de la ciència, la humanitat de les bèsties i les bestialitats dels humans.