Spider-Man: No Way Home

Un gran poder comporta madurar

cartell/imbd.com

Jon Watts dirigeix aquesta nova pel·lícula de Spiderman de la factoria Marvel. L’acció comença quan el periodista J. Jonah Jameson revela públicament que Peter Parker és Spiderman i l’acusa d’haver matat el verdader heroi de la humanitat: Mysterio. Davant d’aquest fet, Peter visita al mag Doctor Strange perquè amb els seus poders màgics aconsegueixi que tothom oblidi que Peter Parker és Spider-Man. Enmig del truc de màgia, Peter intenta afegir-hi les excepcions de la seva família i els seus amics. Això provoca que, enmig de l’encanteri, es produeixin errors que fan que vinguin, des d’altres realitats paral·leles, tots els altres Spider-Man i els seus antagonistes… Peter Parker haurà d’intentar arreglar els problemes que ha causat. La narració ens parla del procés cap a la maduresa de les persones, en aquest cas Peter Parker. Un procés que comporta acceptar els fets desagradables de la vida i també entendre que les coses no sempre funcionen com hom vol. A més a més, serveix per contraposar l’ús de les tecnologies (i la ciència) en el món dels superherois: abans, majoritàriament, només els adversaris utilitzaven enginys electrònics, i en moltes pel·lícules actuals també els fan servir els superherois… Tot això, enmig d’una crítica al món de les xarxes socials i, fins i tot, reflecteix una confrontació generacional. Una bona pel·lícula en el seu gènere, però que no arriba a la categoria d’obra mestra que alguns li volen atorgar.

Continua llegint

Being the Ricardos

Lucille Ball en temps de maccarthisme

cartell/imbd.com

Aaron Sorkin dirigeix aquesta pel·lícula que narra una setmana en la vida del matrimoni entre l’actriu Lucillle Ball i l’actor Desi Arnaz. Tots dos protagonitzaven la sèrie de televisió I Love Lucy. La seva vida personal, aparentment feliç, quedarà afectada per la publicació de dues notícies: una que acusa Lucy de comunista i l’altra que afirma que Desi té una amant. El film ens descriu la societat americana de finals dels anys cinquanta i principis del seixanta, una societat masclista i en plena caça de bruixes cap als suposats comunistes de Hollywood. Tanmateix, és un retrat fidel del món de les sèries de televisió per dins. La pel·lícula, en format de fals documental, és molt irregular en el seu desenvolupament, tot i tenir algunes grans escenes. Destaca per les dues interpretacions protagonistes, Javier Bardem com a Desi, però sobretot la de Nicole Kidman com a Lucy.

Continua llegint

Palm Springs

Dos navegants solitaris atrapats en el temps

cartell/imbd.com

Max Barbakow debuta en el llargmetratge amb aquest film sobre persones atrapades en el temps. Els protagonistes són Nyles i Sarah, que assisteixen al casament d’Abe i Tala, germana de Sarah, el dia 9 de novembre. Nyles descobreix que la seva parella Mysty li és infidel. Nyles i Sara, que se senten incòmodes durant la cerimònia, s’aïllen de la resta de convidats. Un cop acabada la festa, s’escaparan a un desert proper. Mentre intenten fer l’amor, un home els comença a disparar. Durant l’escapada, tots dos es refugiaran dins una cova misteriosa amb una llum intensa a l’interior. A partir d’aquest moment, quedaran atrapats en un bucle temporal, on ja fa temps que hi viu Nyles. El film és una gran reflexió sobre la comoditat i la zona de confort en què ens instal·lem, encara que sigui un infern. També sobre com construïm les nostres relacions, les amoroses i les d’amistat, massa sovint basades en hipocresies. En conclusió, una pel·lícula monòtona que va de menys a més, i que compta amb la magnífica interpretació d’Andy Samberg com a protagonista.

Continua llegint