Licorice Pizza

Declaració d’amor (al cinema i a la publicitat)

cartell/imbd.com

Paul Thomas Anderson dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en la vida real del seu amic, el productor Gary Goetzman. La pel·lícula se situa en els anys vuitanta i comença quan Gary, un jove de quinze anys, coneix la jove fotògrafa Alana. A partir d’aquí, Alana descobreix que és un actor que treballa a l’empresa de publicitat i relacions públiques de la seva mare. El noi intentarà seduir la noia, que el veurà sempre com un nen. Gary permetrà a Alana posar-se en contacte amb el món de la publicitat, i sobretot el de Hollywood… Un bon film que no aconsegueix arribar a emocionar, però que dibuixa molt bé els Estats Units dels anys vuitanta.

Being the Ricardos

Lucille Ball en temps de maccarthisme

cartell/imbd.com

Aaron Sorkin dirigeix aquesta pel·lícula que narra una setmana en la vida del matrimoni entre l’actriu Lucille Ball i l’actor Desi Arnaz. Tots dos protagonitzaven la sèrie de televisió I Love Lucy. La seva vida personal, aparentment feliç, quedarà afectada per la publicació de dues notícies: una que acusa Lucy de comunista i l’altra que afirma que Desi té una amant. El film ens descriu la societat americana de finals dels anys cinquanta i principis del seixanta, una societat masclista i en plena caça de bruixes cap als suposats comunistes de Hollywood. Tanmateix, és un retrat fidel del món de les sèries de televisió per dins. La pel·lícula, en format de fals documental, és molt irregular en el seu desenvolupament, tot i tenir algunes grans escenes. Destaca per les dues interpretacions protagonistes, Javier Bardem com a Desi, però sobretot la de Nicole Kidman com a Lucy.