…Els dotze del patíbul (The Dirty Dozen) (1967)

cartell/imbd.com

Avui, dia 28 de febrer de 2022, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Robert Aldrich. Es basa en la novel·la homònima d’E. M. Nathanson que explica una història real.

El film se situa a la Segona Guerra Mundial. L’acció comença quan  Reisman (Lee Marvin) de l’OSS (Office of Strategic Services) rep l’ordre de realitzar una missió suïcida que consisteix a convertir presos perillosos d’un centre penitenciari militar en un cos d’elit de l’exèrcit. Els grups de presoners el formaran Franko (John Cassavetes), Vladek (Tom Busby), Jefferson (Jim Brown), Pinkley (Donald Sutherland), Gilpin (Ben Carruthers),  Posey (Clint Walker),  Wladislaw (Charles Bronson), Sawyer (Colin Maitland), Lever (Stuart Coope), Bravos(Al Mancini), Jimenez (Trini Lopez) i Maggott (Telly Savalas).

Una pel·lícula que va formar part de la llista dels 100 millors films d’acció d’American Film Institute. Una obra mestra que combina una gran història amb magnífiques interpretacions i utilitza tot el potencial del cinema com art.

Director: Robert Aldrich

Guionistes: Nunnally Johnson, Lukas Heller

Repartiment: Lee Marvin, Charles Bronson, John Cassavetes, Ernest Borgnine, George Kennedy, Ralph Meeker, Donald Sutherland, Telly Savalas, Jim Brown, Richard Jaeckel, Trini Lopez, Robert Ryan, Clint Walker, Robert Webber

Licorice Pizza

Declaració d’amor (al cinema i a la publicitat)

cartell/imbd.com

Paul Thomas Anderson dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en la vida real del seu amic, el productor Gary Goetzman. La pel·lícula se situa en els anys vuitanta i comença quan Gary, un jove de quinze anys, coneix la jove fotògrafa Alana. A partir d’aquí, Alana descobreix que és un actor que treballa a l’empresa de publicitat i relacions públiques de la seva mare. El noi intentarà seduir la noia, que el veurà sempre com un nen. Gary permetrà a Alana posar-se en contacte amb el món de la publicitat, i sobretot el de Hollywood… Un bon film que no aconsegueix arribar a emocionar, però que dibuixa molt bé els Estats Units dels anys vuitanta.

…Matrimoni a la italiana (Matrimonio all’italiana) (1964)

cartell/imb.com

Avui, dia 14 de febrer de 2022, podreu veure a La2 a les 22:04 aquesta pel·lícula de Vittorio De Sica. Es basa en l’obra de teatre Filumena Marturano d’Eduardo De Filippo.

La pel·lícula comença quan l’home de negocis Domenico Soriano (Marcello Mastroianni) coneix la prostituta Filumena Marturano (Sophia Loren). S’enamoren i van a viure junts. Dominico la presenta a la seva mare com una treballadora més de la seva botiga. La mare reduirà la noia al paper de criada. Vint-i-dos anys després, quan Domenico es troba a punt de morir, la demana en matrimoni

Aquesta pel·lícula va guanyar el Globus d’Or a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. Una molt bona tragicomèdia que compta amb les magnífiques interpretacions de Sophia Loren i Marcello Mastroianni.

Director:  Vittorio De Sica

Guionistes: Renato Castellani, Tonino Guerra, Leonardo Benevenuti, Piero de Bernard

Repartiment: Sophia Loren, Marcello Mastroianni, Gianni Ridolfi, Marilú Toló, Aldo Puglisi, Lino Mattera, Alfio Vita, Tecla Scarano

Drive My Car (Doraibu mai kâ) (ドライブ・マイ・カ)

L’oncle Kafuku

cartell/imbd.com

Ryûsuke Hamaguchi adapta al cinema el conte homònim de Haruki Murakami. El protagonista és Yūsuke Kafuku, un director teatral, al qual se li acaba de morir la seva dona, Oto. Yūsuke participa en el Festival de Hiroshima, on dirigirà una versió de L’oncle Vània d’Anton Txékhov. Es farà responsable de tot el procés: des del càsting fins a la direcció de l’obra. A més a més, tindrà una xòfera particular, Misaki Watari. La narració és una gran reflexió sobre la vida, el teatre i també el teatre que acaba sent la vida. Aquests arguments són paral·lels als de l’obra de teatre, L’oncle Vània. Un bon film amb una introducció necessària, però massa llarga,

…E.T. el extraterrestre (E.T.: The Extra-Terrestrial) (1982)

cartell/imbd.com

Avui, dia 11 de febrer de 2022, podreu veure a Neox a les 22:00 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Va guanyar 4 Oscars.

La pel·lícula explica l’arribada d’un petit extraterrestre (Pat Welsh) a la Terra. El jove Elliott (Henry Thomas) el descobreix en un barri de Califòrnia. La seva colla la componen el seu  germà Michael (Robert MacNaughton) i els seus amics Greg (K. C. Martel), Steve (Sean Frye) i Tyler (C. Thomas Howell). Elliot i l’extraterrestre es començaran a comunicar i a fer-se amics. No compten, tanmateix, que el govern vol trobar l’extraterrestre.

El director va afirmar en una entrevista què volia aconseguir amb ET: “Volia que fos una pel·lícula sobre ‘llàgrimes’ i ‘solitud’, si existeix tal cosa. Crec que hi ha, sobre tota la resta, esperança (…)L‘esperança és que el personatge d’Elliott i la criatura visquin molt millor després de tenir aquesta experiència i que essencialment sempre estaran junts. Tenen una connexió. Es veu en la transferència de sentiments que té lloc en la primera trobada entre ET i Elliot. Poden estar a tres milles de distància (…) Però no crec que els sentiments estiguin limitats per la distància. Crec que els sentiments són infinits. I realment ho crec en el meu cor“. Un film que compta amb la ja mítica banda sonora de John Williams i que conté escenes que ja han passat a la història del cinema com el grup d’adolescents protagonistes volant amb les seves bicicletes amb l’extraterrestre. Una obra mestra que ja s’ha convertit en tot un clàssic.

Director: Steven Spielberg

Guionista: Melissa Mathison

Repartiment: Henry Thomas, Dee Wallace, Robert MacNaughton, Drew Barrymore, Peter Coyote, C. Thomas Howell, K.C. Martel, Sean Frye, Erika Eleniak, David M. O’Dell, Richard Swingler, Frank Toth, Robert Barton, Michael Darrell, David Berkson, David Carlberg, Milt Kogan, Alexander Lampone, Rhoda Makoff, Richard Pesavento, Tom Sherry, Susan Cameron, Will Fowler Jr., Barbara Hartnett, Diane Lampone

…El loco del pelo rojo (Lust for Life) (1956)

cartell/imbd.com

Avui, 7 de febrer de 2022, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Vincente Minnelli i de la qual George Cukor va dirigir-ne unes quantes escenes. Es basa en la novel·la homònima d’Irving Stone, que explica la vida del pintor Vincent van Gogh.

El film mostra el complicat trajecte vital de Vicent van Gogh (Kirk Douglas). Comença pels seus anys de joventut a Holanda. Primer, volia ser pastor com el seu pare Theodorus van Gogh (Henry Daniell). Finalment, però, un seu amic el va animar a pintar i amb el finançament del seu germà i marxant d’art Theo (James Donald) es va traslladar a París. Allà va conèixer el seu millor amic Paul Gauguin (Anthony Quinn)…

El director va afirmar en una entrevista que la pel·lícula anava seguint la vida del pintor i que era una història molt trista perquè “la seva bogeria el va atrapar i no va poder continuar endavant. Simplement, no podia continuar endavant“. Un apassionant retrat de la vida de Vicent van Gogh i que compta amb la magnífica interpretació de Kirk Douglas (DEP).

Directors: Vincente Minnelli, George Cukor

Guionista: Norman Corwin

Repartiment: Kirk Douglas, Anthony Quinn, James Donald, Pamela Brown, Everett Sloane, Jill Bennett, Henry Daniell, Niall MacGinnis, Lionel Jeffries

Belfast

Com un record d’infantesa

cartell/imbd.com

Kenneth Branagh escriu i dirigeix aquesta pel·lícula autobiogràfica, situada a la seva Belfast natal. El protagonista és el seu alter ego, Buddy. Buddy és un nen d’una família protestant que viu en un barri catòlic, en ple enfrontament entre aquestes dues comunitats, a Irlanda del Nord. Buddy és un gran aficionat del cinema i del futbol, que té com a ídol l’irlandès Danny Blanchflower del Totentham Hotspur anglès. El seu gran amor secret és una companya de classe, la catòlica Catherine. Tot això marcat, inevitablement, pel conflicte d’Irlanda del Nord… La narració ens parla de la infantesa enmig de conflictes (bèl·lics), i com aquests acaben afectant, inevitablement, les criatures. Un molt bon film en blanc-i-negre que desprèn nostàlgia i un gran amor pel cinema, però que en alguns moments se situa en la línia entre la comèdia i la frivolització del conflicte.

…Cara de ángel (Angel Face) (1952)

cartell/imbd.com

Avui, dia 4 de febrer de 2022, podreu veure a Trece a les 22:15 aquest film d’Otto Preminger. Es basa en una història de Chester Erskine.

La pel·lícula comença quan Frank Jesseup (Robert Michum), un infermer d’urgències que treballa en una ambulància acudeix a la mansió dels senyors Tremayne. Veu com la dona, Catherine (Barbara O’Neil) ha estat víctima d’una inhalació de gas, aparentment accidental. Frank coneix la fillastra, Diane (Jean Simmons), de la qual s’enamorarà…

El crític de cinema Robin Wood la va considerar una de les deu millors pel·lícules de la història. Es tracta d’un dels grans films del gènere del cinema negre, tot un clàssic, que intenta humanitzar les femmes fatals.

Director: Otto Preminger

Guionistes: Frank S. Nugent, Oscar Millard

Repartiment: Robert Mitchum, Jean Simmons, Mona Freeman, Herbert Marshall, Leon Ames, Barbara O’Neil, Kenneth Tobey, Raymond Greenleaf, Griff Barnett, Robert Gist, Morgan Farley, Jim Backus