La teoria del todo (The Theory of Everything)

Quan les estrelles no deixen veure l’univers

cartell/blackfilm.com

Aquest film dirigit per James Marsh vol ser un biopic sobre Stephen Hawking. Comença en els seus anys de doctorat, quan era un jove esportista ple de vitalitat.  Era l’època en què se li van manifestar els primers símptomes de la malaltia degenerativa que pateix: esclerosi lateral amiotròfica. Però, parla sobretot de la relació amb la seva primera dona, Jane. Això provoca que les tesis del científic no quedin prou reflectides ni valorades en el film, excepte en alguns recursos audiovisuals previsibles sobre les seves teories del temps i del principi de l’univers.

Siempre Alice (Still Alice)

La pèrdua de la identitat

cartell/wearemoviegeeks.com

Richard Glatzer i Wash Westmoreland dirigeixen aquesta pel·lícula que ens parla sobre la pèrdua de la identitat. Per fer-ho porten a la pantalla gran el best-seller de Lisa Genova sobre una professora de Lingüística que pateix una malaltia d’Alzheimer d’inici precoç. Un film aparentment senzill que, amb poc material, és capaç de fer-nos reflexionar com la pèrdua de la identitat, produïda per aquestes patologies de la ment,  influeix en les relacions humanes. A més a més, ens mostra la malaltia d’Alzheimer amb tot el que comporta tant per l’afectat com pel seu entorn personal i professional.

Birdman o (La Inesperada Virtud de la Ignorancia) (Birdman or (The Unexpected Virtue of Ignorance))

La necessitat de sentir-se estimat

cartell/emmastoneweb.com

Alejandro González Iñárritu ha coescrit i dirigit aquest film sobre la necessitat de sentir-se valorat i estimat. L’embolcall: una exsuperestrella de Hollywood que arriba a Broadway per versionar, dirigir i protagonitzar l’obra de Raymond Carver,  De què parlem quan parlem d’amor?. Però, té un greu problema: tothom, encara, el veu com a Birdman, el superheroi que el va portar a la fama anys enrere. Darrere l’actor, tanmateix, s’hi amaga un home deprimit i gens convençut de l’obra que està a punt de representar i dirigir, perseguit pel seu passat i inadaptat a la nova cultura mediàtica. La pel·lícula acaba convertint-se en un retrat del pitjor del món del teatre i del cinema, i vol ser el reflex d’una cultura  decadent. Així i tot, més enllà d’això ens parla de l’obra de teatre permanent que és la vida i sobre el paper que representem per als altres i per a nosaltres mateixos. Un film que sap combinar tots els gèneres, i amb un treball de càmera excepcional.

The Imitation Game (Desxifrant l’Enigma)

Un heroi silenciós (i silenciat)

cartell/thehollywoodweek.com

Morten Tyldum escriu i dirigeix aquest film basat en la figura del matemàtic Alan Turing. Explica el  paper decisiu que va tenir durant la Segona Guerra Mundial desxifrant els codis nazis creant una màquina precursora dels primers ordinadors. Alhora ens transporta a l’etapa escolar del científic, quan estava enamorat del seu company de classe Christopher, un fet decisiu per entendre la seva trajectòria posterior. La pel·lícula sap combinar perfectament la història d’un matemàtic que es va avançar al seu temps, la vida d’un heroi silenciós i silenciat de la Segona Guerra Mundial, i la problemàtica de l’homosexualitat a l’Anglaterra de moral victoriana de l’època.