… El bon patró (El buen patrón) (2021)

cartell/imbd.com

Avui, dia 24 de maig de 2023, podreu veure a TV3 a les 22:10 aquesta pel·lícula de Fernando León de Aranoa. Va guanyar 6 premis Goya, entre els quals el de Millor Pel·lícula.

La pel·lícula comença quan Básculas Blanco rep la notícia que és candidata al premi local a l’Excel·lència Empresarial. El seu director, l’empresari Blanco (Javier Bardem) està obsessionat a aconseguir-lo. Una setmana abans, però, comencen els contratemps… El seu millor amic i treballador, Miralles (Manolo Solo) ha abaixat el seu rendiment a causa dels problemes amb la seva dona Aurora (Mara Guil). Paral·lelament, un dels treballadors acomiadats en l’últim ERE, José (Oscar de la Fuente) comença una acampada davant la fàbrica de l’empresa perquè el readmetin. La contractació d’una nova becària en el departament de màrqueting, Liliana (Almudena Amor) també li provocarà noves dificultats.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director:  Fernando León de Aranoa

Guionista: Fernando León de Aranoa

Repartiment: Javier Bardem, Manolo Solo, Almudena Amor, Óscar de la Fuente, Sonia Almarcha, Fernando Albizu, Tarik Rmili, Rafa Castejón, Celso Bugallo, Francesc Orella, Martín Páez, Dalit Streett Tejeda

El inocente (The Innocent) (L’innocent)

Un robatori romàntic i woodyallenesc

cartell/imbd.com

Louis Garrel dirigeix aquesta comèdia. El protagonista de la pel·lícula és Abel, que té una mare, Sylvie, amb un gust molt particular per als homes: s’enamora i es casa amb homes que estan a la presó. L’últim d’aquests, Michel, un cop ja ha sortit en llibertat, és vigilat per Abel i la seva amiga Clémence que descobriran que està preparant un robatori. Per una sèrie de circumstàncies, finalment, tant Abel com Clémence participaran en el delicte… Una narració que tracta sobre la reinserció dels presos un cop estan en llibertat i sobre la possibilitat que les persones canviïn. A més a més, també ens parla sobre l’amor després de viure experiències traumàtiques. Un bon film, a voltes massa surrealista, que conté homenatges a Woody Allen.

Tot a la vegada a tot arreu (Todo a la vez en todas partes)(Everything Everywhere All at Once)

Quan el multivers (i les xarxes socials) impedeixen una reflexió serena

cartell/imbd.com

Daniel Kwan i Daniel Scheinert dirigeixen aquesta pel·lícula situada en el multivers i amb una forta crítica social. La protagonista del film és Evelyn Wang, una immigrant xinesa que viu als Estats Units i que regenta una bugaderia. La seva filla Joy Wang és lesbiana, tot i que li costa molt explicar-ho a la seva família, especialment al seu avi. Un dia, la vida tranquil·la de l’Evelyn canviarà de sobte, quan en una reunió a Hisenda apareix una versió del seu marit des d’una realitat paral·lela i li diu que només ella podrà salvar l’univers, si derrota la malvada Jobu Tupaki (que resulta ser una versió de la seva filla en una altra realitat paral·lela)… La narració tracta temes tan diversos com la família, el conflicte generacional, la immigració o el racisme. Una molt bona pel·lícula, excessivament llarga, però que perd part dels seus missatges interessants enmig de tants viatges a universos paral·lels.

…Shakespeare in Love (1998)

cartell/imbd.com

Avui, dia 25 de febrer de 2023, podreu veure a TV3 a les 15:46 aquesta pel·lícula de John Madden. Va guanyar 7 Oscars, entre els quals el de Millor Pel·lícula. El guió mostra com William Shakespeare va escriure “La tragèdia de Romeu i Julieta”.

El film se situa a Londres l’any 1593. El protagonista és el jove dramaturg William Shakespeare (Joseph Fiennes) que ha d’escriure una obra de teatre per eixugar els seus deutes com ha promès al seu soci Philip Henslowe (Geoffrey Rush). De moment, ja té un títol provisional “Romeu i Ethel, la filla del pirata”. La seva inspiració final serà Lady Viola De Lesseps (Gwyneth Paltrow). Lady Vilola estima tant a l’escriptor que es disfressarà d’home per interpretar el paper de Romeu en la seva obra.

El director va explicar en una entrevista: “vam fer (amb l’equip de rodatge i producció) tota la recerca que podíem imaginar, en termes del material i la informació que hi havia disponible sobre la vida de Shakespeare (…)Tom (Stoppard) va reunir cada peça d’informació que es coneixia sobre Shakespeare, en el guió“. Una molt bona pel·lícula romàntica que aconsegueix un objectiu complicat: la sensació de transmetre l’esperit de William Shakespeare i un gran amor pel teatre.

Director: John Madden

Guionistes: Marc Norman, Tom Stoppard

Repartiment: Gwyneth Paltrow, Joseph Fiennes, Judi Dench, Geoffrey Rush, Tom Wilkinson, Colin Firth, Ben Affleck, Simon Callow, Jim Carter, Martin Clunes, Antony Sher, Imelda Staunton, Mark Williams, Daniel Brocklebank, Rupert Everett, Joe Roberts

Los Fabelman (The Fabelmans)

Cinema: art, ciència i família

cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula de ficció, en la seva major part autobiogràfica, sobre un nen que durant la seva infantesa agafa afició al cinema i s’acaba convertint en director. El protagonista de la pel·lícula és Sammy Fabelman, un nen jueu que el primer dia que va anar al cinema amb els seus pares a veure L’espectacle més gran del món (The Greatest Show on Earth) (1952) de Cecil B. DeMille a la pantalla gran, va quedar impressionat i, en aquell moment, es va enamorar del cinema… A partir d’aquí, veiem com les complicades relacions familiars entre el seu pare, veterà de la Segona Guerra Mundial i informàtic, i la seva mare, pianista, marcaran la seva vida i obra. A més a més, el seu pare, per motius laborals, ha de canviar sovint de domicili, i fins i tot de ciutat i en un institut de Califòrnia, Sammy arriba a ser víctima de l’antisemitisme. La narració és una declaració d’amor al cinema, a la vegada que reivindica també la part més científica i tècnica del món audiovisual. També reflexiona sobre la relació entre la vida de l’artista i la seva obra, un fet inqüestionable per més que, a vegades, no sembli obvi. Un magnífic film que alhora és un homenatge al cinema amb tots els seus vessants i la seva història, inclòs el precinema. En alguns trams, la pel·lícula sembla pensada perquè la gaudeixin únicament els fans de Spielberg.

Almas en pena de Inisherin (The Banshees of Inisherin)

L’amistat i els seus límits

cartell/imbd.com

Martin McDonagh dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amistat situada en una illa d’Irlanda l’any 1923. Els protagonistes del film són Pádraic Súilleabháin i Colm Doherty, que són dos grans amics. Un dia, de cop i volta, i sense motiu aparent, Colm deixa de parlar amb Pádraic i i li diu que ja no vol ser amic seu. La narració ens parla de l’amistat i els seus límits en societats tancades i catòliques com les què mostra el film. Tots els personatges intenten actuar d’acord amb els estàndards de la religió catòlica. Una molt bona pel·lícula que reflecteix l’ambient claustrofòbic dels pobles petits, i encara més dels que estan situats dins d’una illa. El film va clarament de menys a més a mesura que avança la narració.

…Plácido (1961)

cartell/imbd.com

Avui, dia 24 de desembre de 2022, podreu veure a La1 a les 18:50 aquesta pel·lícula de Luis García Berlanga. Va estar nominada a l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa.

La narració explica una campanya que es va dur a terme durant el franquisme sota el lema «assegui un pobre a taula» durant la nit de Nadal en una petita ciutat. Per fer-ho, l’empresa Ollas Cocinex patrocina una subhasta amb actors i actrius vinguts de Madrid. Mentrestant el protagonista, el pobre Plácido Alonso (Cassen) ha d’aconseguir pagar les lletres del seu vehicle, un motocarro, que recorre la ciutat amb una estrella de Nadal mentre viu en uns lavabos públics.

El director va recordar en un article el procés de creació del guió: “Abans de la versió definitiva amb Azcona, vaig fer un treball amb Colina i Font. Azcona va haver de marxar a Roma per raons de treball i Colina, Font i jo treballem sobretot el que Azcona i jo teníem fet. El mètode de treball era aquí divers que amb Rafael. Amb aquest ens passem la tarda en el Cafè Comercial parlant, pren les seves notes i l’endemà, amb una precisió estupenda, porta tot ordenat en forma de guió. Però va haver-hi demores de producció i aquestes demores van donar temps al fet que Azcona tornés de Roma i fes una revisió total del guió“. També va assenyalar que la censura havia tingut dos títols aquesta pel·lícula abans del definitiu Plácido: Siente un pobre a su mesa i Los bienaventurados, aquest últim directament censurat pel franquisme. A més a més, cal recalcar que es va rodar a Manresa i a casa d’un director català amic personal de Berlanga. En conclusió, una obra mestra de Berlanga que amb tota la ironia i el sarcasme amaga una gran crítica social cap a la burgesia i a la societat franquista de l’època en general.

Director: Luis García Berlanga

Guionistes: Rafael Azcona, Luis García Berlanga, José Luis Colina, José Luis Font

Repartiment: Cassen, José Luis López Vázquez, Elvira Quintilla, Amelia de la Torre, Julia Caba Alba, Amparo Soler Leal, Manuel Alexandre, Mari Carmen Yepes, Agustín González, Luis Ciges, Antonio Ferrandis

Buena suerte, Leo Grande (Good Luck to You, Leo Grande)

Quan el sexe no té edat

cartell/imb.com

Sophie Hyde dirigeix aquesta comèdia sexual. La protagonista és Nancy Stokes, una professora jubilada, que contracta els serveis del jove gigoló “Leo Grande” amb l’objectiu de tenir el seu primer orgasme. Nancy és una vídua amb un fill i una filla. La narració és una excusa per tractar diverses temàtiques, però sobretot les diferents maneres d’entendre el sexe, segons cada generació. També ens mostra com actualment hi ha una gran quantitat de dones que tenen al voltant de cinquanta anys a qui els costa més gaudir-lo a causa de l’educació religiosa i patriarcal que van rebre. Una bona i senzilla comèdia que, entre riures, aporta moltes reflexions interessants, més enllà del titular fàcil del primer nu d’Emma Thompson.

…La tentación vive arriba (The Seven Year Itch) (1955)

cartell/imbd.com

Avui, dia 8 d’agost de 2022, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Billy Wilder. Es basa en l’obra de teatre homònima de George Axelrod.

El protagonista de la pel·lícula és l’executiu de publicitat Richard Sherman (Tom Ewell), que viu amb la seva dona Helen (Evelyn Keyes) i els seus fills. Un dia van de vacances a Nova York i mentre la dona i els seus fils van a la platja a la costa de Maine, es queda sol en un apartament. Allà hi coneixerà una actriu, La Noia (Marilyn Monroe). Això provocarà que Richard es debati entre ser fidel a la seva dona o tenir una aventura amb la noia que és veïna seva en l’apartament de dalt…

El director va explicar en una entrevista com va decidir un tema tan delicat per l’època com la infidelitat: “Era una pel·lícula sense importància. La prova és que avui es podria dur a terme sense cap mena de censura... Però me’n penedeixo d’haver-la fet“. Això ho va declarar a causa que va estar-se a punt de saltar les normes del Cody Hays que li prohibien fer comèdies on apareguessin adulteris i el film va rebre crítiques per l’actitud del protagonista envers el personatge interpretat per Marilyn Monroe. Una comèdia clàssica que es va fer famosa per l’escena del vestit de Marylin Monroe voletejant la seva faldilla al voltant de les seves cames mentre es troba dempeus sobre una reixeta del metro.

Director: Billy Wilder

Guionistes: Billy Wilder, George Axelrod

Repartiment: Tom Ewell, Marilyn Monroe, Oskar Homolka, Carolyn Jones, Evelyn Keyes, Sonny Tufts, Robert Strauss, Marguerite Chapman, Victor Moore, Donald MacBride

Alcarràs

L’última collita

cartell/imbd.com

Carla Simón dirigeix aquesta pel·lícula sobre la vida al camp i la seva particular lluita per sobreviure. Per fer-ho, ens mostra la família Solé que es dedica al cultiu del presseguer. Aquesta família està a punt de perdre les seves terres després de vuitanta anys, mentre la casa del costat ja han decidit deixar l’ofici i dedicar-se a instal·lar-hi plaques solars. En aquest punt, tots els membres es reuneixen per passar l’últim estiu junts per dur a terme l’última collita. La narració evidencia els problemes de la pagesia actual, sense idealitzar-la en cap moment, exhibint-ne les coses bones, però també alguns punts foscos. A més a més, reflecteix les diverses visions del món (de la pagesia) que tenen les diferents generacions. Una magnífica pel·lícula que va de menys a més i que és tota una obra d’art audiovisual.