Figuras ocultas (Hidden Figures)

Heroïnes anònimes

cartell/imbd.com

Theodore Melfi porta al cinema el llibre amb el mateix títol de Margot Lee Shetterly. La pel·lícula explica la història real de tres dones que van ser claus en els anys seixanta en plena Guerra Freda i en el marc de la cursa espacial per aconseguir portar el primer americà a l’espai i, posteriorment, el primer ésser humà a la lluna: la matemàtica, física i científica espacial Katherine Johnson, la matemàtica Dorothy Vaughan i l’enginyera Mary Jackson. Les tres van patir una doble discriminació: per ser dones i per ser negres. Una  molt bona obra sobre uns personatges oblidats per la història. A més a més, mostra un exemple d’una lluita pacífica  del dia a dia, basada en el talent i en la perseverança.

La ciudad de las estrellas (La La Land)

Somnis d’artistes

cartell/imbd.com

Damien Chazelle dirigeix aquesta pel·lícula sobre la història de dos artistes, un pianista i una  actriu que treballa eventualment de cambrera, i que somien triomfar a Los Angeles: ell, obrint un bar, on només es toqui jazz i ella,  en ser una estrella de Hollywood. Els dos viuran un altre somni: la seva història d’amor. Un film que respira nostàlgia cap a una concepció del jazz més fidel als orígens i cap a un cinema clàssic que ja no tornarà. Precisament, La La Land  està ple de referències explícites i implícites a algunes grans obres mestres del passat. Un molt bon musical romàntic que serveix de declaració d’amor a aquestes dues arts: la música i el cinema.

Silencio (Silence)

La fe silenciosa

cartell/imbd.com

Martin Scorsese dirigeix aquest film sobre la fe, la religió i la diferència entre els dos conceptes. Per fer-ho, porta al cinema el llibre de Shūsaku Endō, “Silence”.  L’acció se situa en el segle XVII en plena persecució dels cristians al Japó. De fet, molts personatges que surten a la pel·lícula van existir. Explica la història de dos germans jesuïtes, Rodrigues (basat en el sacerdot Giuseppe Chiara) i Garupe que viatgen al país asiàtic a la recerca del Pare Ferreira, de qui es rumoreja que ha apostatat.  Un film que ens parla també dels diferents significats de l’espiritualitat i les diferents maneres que tenen les persones i les cultures de viure la fe. Una gran obra que es fa curta, tot i les gairebé tres hores de durada. Conté escenes de violència explícita. Un film que tanca la trilogia sobre fe i religió juntament amb La última tentación de Cristo (The Last Tempetion of Christ) (1988) i Kundun (1997).

Passengers

Amor a l’espai

cartell/imbd.com

Morten Tyldum dirigeix aquesta pel·lícula romàntica en què l’acció se situa en una nau espacial. El film explica la història de l’enginyer mecànic Jim Preston i la periodista i escriptora Aurora Lane, passatgers de la nau Avalon que ha de portar milers d’humans a viure en un altre planeta. Durant el trajecte de cent vint anys, els passatgers dormen hivernats en una càpsula. Misteriosament, Jim i Aurora es desperten trenta anys després d’haver iniciat el viatge. Entre tots dos hauran d’investigar què ha passat a la nau i sorgirà una gran història d’amor. Un amor que probablement hauria estat impossible a la terra.  Una història amb un missatge clar de reivindicació de la humanitat, amb tots els sentits del terme, confrontat amb l’automatisme tecnològic absolut que dirigeix la nau.  Un film que no aconsegueix aprofitar el gran material que té i que a vegades allarga innecessàriament algunes escenes.

Paterson

La poesia de les coses petites

cartell/imbd.com

Jim Jarmusch dirigeix aquesta pel·lícula sobre un conductor d’autobús, que escriu poemes a la seva llibreta secreta. El protagonista, Paterson, repeteix cada dia la mateixa rutina: es desperta, va a la feina i a la nit  va al bar d’en Doc quan treu el seu gos Marvin a passejar. Viu amb la Laura, una noia amb inquietuds artístiques que es dedica a conrear les seves aficions i que anima  Paterson  a publicar la seva obra. El film acaba resultant una petita joia que serveix de retrat d’una ciutat, Paterson (als Estats Units) i de la seva geografia urbana i, sobretot, humana. Una ciutat que es pot relacionar amb gent com el poeta William Carlos Williams, que li va dedicar un dels seus llibres més famosos,  i que va veure néixer el comediant Lou Costello. Una pel·lícula, lenta com a virtut i com a defecte, que ens convida a trobar poesia en els elements més insòlits com  ara una capsa de cerilles i a reivindicar que tots portem un poeta  dins nostre.