…Ha nacido una estrella (A Star is Born) (2018)

cartell/imbd.com

Avui, dia 19 de novembre de 2022, podreu veure a La1 a les 22:05 aquesta pel·lícula de Bradley Cooper. Va guanyar l’Oscar a la Millor Cançó Original i va tenir 8 nominacions més.

La narració comença quan Jackson Maine (Bradley Cooper) acaba de sortir d’un concert i busca un bar per continuar bevent. Allà descobreix una cambrera que aquell dia també hi actua com a cantant: Ally (Lady Gaga). Jackson Maine convertirà Ally en una estrella del món de la música.  Ally i Jackson començaran una relació personal i professional marcada per les pressions del món de la indústria musical i també per l’alcoholisme i la drogoaddicció de Jackson.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Bradley Cooper

Guionistes: Will Fetters, Bradley Cooper, Eric Roth, Frank Pierson, John Gregory Dunne, Joan Didion, Moss Hart

Repartiment: Bradley Cooper, Lady Gaga, Sam Elliott, Rafi Gavron, Andrew Dice Clay, Anthony Ramos, Bonnie Somerville, Dave Chappelle, Michael Harney, William Belli, Rebecca Field, D.J. ‘Shangela’ Pierce, Steven Ciceron, Andrew Michaels, Jacob Taylor, Geronimo Vela, Frank Anello, Ron Rifkin, Alec Baldwin, Connor Ryan, Halsey, Matthew Libatique

Blonde

Norma i la misogínia de Hollywood

cartell/imbd.com

Andrew Dominik adapta la novel·la homònima de Joyce Carol Oates, que narra la curta vida de l’actriu i icona del cinema Norma Jeane, coneguda com a Marilyn Monroe. Per començar, la seva infantesa amb la seva mare que patia greus problemes mentals i sense saber qui era el seu pare. Posteriorment, la seva complicada vida com a actriu ja famosa, amb els seus tres matrimonis i les seves múltiples relacions sentimentals. La narració retrata perfectament la misogínia de Hollywood i com les actrius, en molts casos, eren tractades com a simples objectes (sexuals). A més a més, mostra com Los Angeles estava plena de gent que practicava tota classe d’abusos. Una pel·lícula que no acaba d’aprofitar el bon material original que té i es perd amb un excessiu metratge per cercar la morbositat. D’altra banda, no mesura prou la importància dels diferents episodis de la vida de Marilyn. En tot cas, cal destacar la interpretació d’Ana de Armas.

Continua llegint

Elvis

Elvis i el coronel Parker

cartell/imbd.com

Baz Luhrmann dirigeix aquest biopic de la vida d’Elvis Presley. Per fer-ho, es basa en la relació que va tenir el cantant amb el seu mànager, el coronel Parker. De fet, el narrador és Parker que ens explica la vida de l’Elvis a partir de quan es van conèixer i es va convertir en el seu representant i li va impulsar la carrera. A partir d’aquí, anem coneixent detalls de la vida d’Elvis i també la del coronel. La narració ens parla de la falsedat d’algunes persones, i també del paper que sovint han de representar els famosos en contra de la seva autèntica voluntat. A més a més, obre el debat de fins a quin punt els artistes són producte de la seva època o construeixen una nova cultura, i quina ha de ser la seva implicació en la societat i en els canvis socials. Hem de tenir en compte que Elvis va viure la lluita pels drets socials i contra la discriminació racial dels anys seixanta. Un bon film que va de menys a més i que va agafant força a mesura que la figura d’Elvis sobrepassa la del coronel Parker.

Continua llegint

Benediction

Els traumes d’un poeta

cartell/imbd.com

Terence Davies dirigeix aquest biopic del poeta anglès Siegfried Sassoon. La vida d’aquest poeta va estar marcada per diversos fets: la seva participació en la Primera Guerra Mundial i el fet de negar-se a tornar al front de batalla després de la mort del seu germà, convertint-se en objector de consciència i la seva conversió al catolicisme al final de la seva vida. Va tenir diverses històries d’amor homosexual, però finalment es va casar amb una dona i van tenir un fill. Tots aquests fets estan entrellaçats de manera natural, barrejant diversos moments de la vida de l’artista, amb imatges, algunes d’arxiu, muntades amb un estil realment poètic. Un molt bon film que fa honor a l’art de Siegfried Seasson, tot i que peca per narrar, amb excés de detalls, alguns moments de la seva vida.

Continua llegint

Licorice Pizza

Declaració d’amor (al cinema i a la publicitat)

cartell/imbd.com

Paul Thomas Anderson dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en la vida real del seu amic, el productor Gary Goetzman. La pel·lícula se situa en els anys vuitanta i comença quan Gary, un jove de quinze anys, coneix la jove fotògrafa Alana. A partir d’aquí, Alana descobreix que és un actor que treballa a l’empresa de publicitat i relacions públiques de la seva mare. El noi intentarà seduir la noia, que el veurà sempre com un nen. Gary permetrà a Alana posar-se en contacte amb el món de la publicitat, i sobretot el de Hollywood… Un bon film que no aconsegueix arribar a emocionar, però que dibuixa molt bé els Estats Units dels anys vuitanta.

Continua llegint

…El loco del pelo rojo (Lust for Life) (1956)

lustforlifeimd
cartell/imbd.com

Avui, 7 de febrer de 2022, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Vincente Minnelli i de la qual George Cukor va dirigir-ne unes quantes escenes. Es basa en la novel·la homònima d’Irving Stone, que explica la vida del pintor Vincent van Gogh.

El film mostra el complicat trajecte vital de Vicent van Gogh (Kirk Douglas). Comença pels seus anys de joventut a Holanda. Primer, volia ser pastor com el seu pare Theodorus van Gogh (Henry Daniell). Finalment, però, un seu amic el va animar a pintar i amb el finançament del seu germà i marxant d’art Theo (James Donald) es va traslladar a París. Allà va conèixer el seu millor amic Paul Gauguin (Anthony Quinn)…

El director va afirmar en una entrevista que la pel·lícula anava seguint la vida del pintor i que era una història molt trista perquè “la seva bogeria el va atrapar i no va poder continuar endavant. Simplement, no podia continuar endavant“. Un apassionant retrat de la vida de Vicent van Gogh i que compta amb la magnífica interpretació de Kirk Douglas (DEP).

Directors: Vincente Minnelli, George Cukor

Guionista: Norman Corwin

Repartiment: Kirk Douglas, Anthony Quinn, James Donald, Pamela Brown, Everett Sloane, Jill Bennett, Henry Daniell, Niall MacGinnis, Lionel Jeffries

…Érase una vez en…Hollywood (Once Upon a Time In Hollywood) (2019)

cartell/imbd.com

Avui, dia 13 de desembre de 2021, podreu veure a Telecinco a les 22:00 aquesta pel·lícula de Quentin Tarantino. Va guanyar 2 Oscars.

El film se situa en el Hollywood de l’any 1969. Un any de transició, en molts aspectes: el vell Hollywood s’estava morint i el nou no havia acabat de néixer. També un moment en el qual les sèries de televisió començaven a competir amb el cinema. En aquest context, l’actor Rick Dalton (Leonardo DiCaprio), acostumat a fer el paper d’antagonista en westerns, i el seu doble d’acció Cliff Booth (Brad Pitt) cerquen la manera de continuar amb les seves carreres. Rick viu en un barri residencial al nord de Beverly Hills en una casa al costat del matrimoni format per Sharon Tate (Margot Robbie) i Roman Polanski (Rafal Zawierucha) …

Per aprofundir més podeu llegir la meva crítica.

Director: Quentin Tarantino

Guionista: Quentin Tarantino

Repartiment: Leonardo DiCaprio, Brad Pitt, Margot Robbie, Emile Hirsch, Margaret Qualley, Al Pacino, Kurt Russell, Bruce Dern, Timothy Olyphant, Dakota Fanning, Damian Lewis, Luke Perry, Lorenza Izzo, Michael Madsen, Zoe Bell, Clifton Collins Jr., Scoot McNairy, Damon Herriman, Nicholas Hammond, Keith Jefferson, Spencer Garrett, Mike Moh, Clu Gulager, Martin Kove, James Remar, Lena Dunham, Austin Butler, Leslie Bega, Maya Hawke, Brenda Vaccaro, Penelope Kapudija, Rumer Willis, Dreama Walker, Madisen Beaty, Sydney Sweeney, Costa Ronin, Rafal Zawierucha, Julia Butters, Bridie Latona, HaleyRae Christian Cannell

La crónica francesa (del Liberty, Kansas Evening Sun) (The French Dispatch (of the Liberty Kansas Evening Sun))

Del periodisme al cinema

cartell/imbd.com

Wes Anderson dirigeix aquesta pel·lícula sobre periodisme. En realitat, però, el periodisme és un McGuffin per parlar de diversos temes socials, des de l’art fins a la política. La narració fictícia es basa en les experiències d’uns periodistes del diari Crònica Francesa, un diari editat a la ciutat francesa d’Ennui-sur-Blasé durant el segle XX i fundada pel periodista nord-americà Arthur Howitzer Jr. Un film dividit en quatre cròniques que, com totes les històries corals, consta de moments més interessants que d’altres. Una pel·lícula que compta amb la inconfusible firma acolorida de Wes Anderson.

Continua llegint

…Cyrano de Bergerac (1990)

cyrano1990imbd
cartell/imbd.com

Avui, dia 9 d’agost de 2021, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Jean-Paul Rappeneau. Es basa en la novel·la homònima d’Edmond Rostand, inspirada de lluny en la vida de l’escriptor i filòsof Cyrano de Bergerac.

El film se situa a París l’any 1640. Cyrano de Bergerac (Gérard Depardieu) és un poeta amb un nas llarg, acomplexat per la seva lletjor i enamorat de la seva cosina, Madeleine Robin “Roxana” (Anne Brochet). Però, ella, en canvi, està boja d’amor per Christian de Neuvillette (Vincent Pérez). Christian no és bo en l’art de la paraula i encarrega a Cyrano que l’ajudi a escriure poemes a Roxana…

Un film que va guanyar, entre molts altres premis, el Globus d’Or a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa. Una obra audiovisualment brillant i una molt bona adaptació de la novel·la d’Edmond Rostand.

Director: Jean-Paul Rappeneau

Guionistes: Jean-Claude Carrière, Jean-Paul Rappeneau

Repartiment: Gérard Depardieu, Vincent Pérez, Anne Brochet, Jacques Weber, Roland Bertin, Joseane Stoleru, Philippe Volter, Philippe Morier-Genoud, Pierre Maguelon

Mank

El geni oblidat

cartell/imbd.com

David Fincher porta a la pantalla gran la vida del guionista Herman Mankiewicz. La pel·lícula se centra en els dies en què va escriure el guió de Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940), per encàrrec d’Orson Welles. Aquest fet li va causar un fort enfrontament amb William Randolph Hearts, sobre el qual sembla que es basa la història de Ciutadà Kane. La narració ens mostra tots els aspectes del cinema, des del vessant més econòmic fins al més creatiu. També ens mostra la pressió a la qual estan sotmesos els guionistes. Una pressió que arriba des dels productors fins als mateixos directors. A més a més, la pel·lícula és una fotografia de l’edat d’or del cinema, dels grans directors en l’època de la Gran Depressió. Sobretot es tracta d’un film sobre el procés de realització d’un producte audiovisual i sobre fins a quin punt un guió imita la realitat o és pura ficció. També reflecteix els estralls que pot produir l’alcoholisme en una ment brillant. Un magnífic film, en blanc i negre, que ensenya els traumes del guionista que va escriure Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940) en una narració pensada per a cinèfils, on destaquen els grans diàlegs sobre cinema i política. El film va de menys a més, fins a acabar amb un gran final.

Continua llegint