Almas en pena de Inisherin (The Banshees of Inisherin)

L’amistat i els seus límits

cartell/imbd.com

Martin McDonagh dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amistat situada en una illa d’Irlanda l’any 1923. Els protagonistes del film són Pádraic Súilleabháin i Colm Doherty, que són dos grans amics. Un dia, de cop i volta, i sense motiu aparent, Colm deixa de parlar amb Pádraic i i li diu que ja no vol ser amic seu. La narració ens parla de l’amistat i els seus límits en societats tancades i catòliques com les què mostra el film. Tots els personatges intenten actuar d’acord amb els estàndards de la religió catòlica. Una molt bona pel·lícula que reflecteix l’ambient claustrofòbic dels pobles petits, i encara més dels que estan situats dins d’una illa. El film va clarament de menys a més a mesura que avança la narració.

Continua llegint

La ballena (The Whale)

Una societat malalta

cartell/imbd.com

Darren Aronofsky dirigeix La ballena (The Whale), l’adaptació de l’obra de teatre homònima de Samuel D. Hunter. El protagonista és Charlie, un professor d’anglès divorciat, que està obsessionat en la novel·la “Moby Dick” de Herman Melville, que pateix obesitat mòrbida. La seva cuidadora es diu Liz, amb qui també té una relació amistosa. El film mostra l’última setmana de la seva vida, quan intentarà reconciliar-se amb la seva filla Allie. La narració tracta diversos temes com la solitud, el món de l’ensenyament i les complexes relacions familiars, tot això amb una crítica a la societat americana de fons. Un molt bon film, amb alguna escena massa explícita, que compta amb unes excel·lents interpretacions, sobretot de l’actor protagonista, però també de les dues actrius secundàries.

Continua llegint

Living

Viure la vida

cartell/imbd.com

Oliver Hermanus dirigeix aquest remake del film Viure (Ikiru) (生きる) d’ Akira Kurosawa, que a la vegada es va inspirar en “La mort d’Ivan Ilitx” de Lev Tolstoi. Una narració que et convida a viure la vida plenament. La pel·lícula se situa en els anys cinquanta a la Gran Bretanya. El protagonista és el senyor Williams, un funcionari britànic que rep la notícia que li queden pocs mesos de vida. Això farà que comenci a gaudir de la vida i deixi de tenir una mentalitat de funcionari, en el mal sentit de la paraula, tant en la feina com en la seva vida personal. Una molt bona pel·lícula, que va de menys a més, amb un gran final i que compta amb la brutal interpretació de Bill Nighy.

Continua llegint

Aftersun

Records gravats

cartell/imb.com

Charlotte Wells, fins ara directora de curtmetratges, debuta en el llargmetratge amb aquest film sobre els seus records d’infantesa. Per fer-ho, se situa en l’estiu que va passar amb el seu pare a Turquia en un complex turístic, a finals dels anys noranta. L’alter ego de la directora del film és Sophie i el del seu pare, Colum. La narració és una excusa per mostrar-nos com els records es transformen en nostàlgia amb el pas del temps i com les imatges que guardem, a través de fotos i vídeos, condicionen la nostra memòria. Una pel·lícula aparentment senzilla, que va de menys a més i que és una obra d’art audiovisual.

Continua llegint

Close

Amistats d’infantesa

cartell/imbd.com

Lukas Dhont dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amistat i la transició de la infància a l’adolescència, amb l’homosexualitat com a tema de fons. L’excusa: Leó i Rémi són dos amics als qui el començament de la secundària canviarà per sempre la seva relació. Tot es trasbalsarà quan li passa una cosa greu a Rémi... Aquest fet divideix la narració en dues parts ben diferenciades: la primera abans d’aquest succés i la segona quan se’n veuran les conseqüències. El tema principal del film és com el pas de la infantesa a l’adolescència pot capgirar la vida i les relacions de les persones. A més a més, ens mostra com l’homosexualitat és un tema encara tabú entre molts joves d’avui en dia que no l’accepten i cauen en l’homofòbia, sobretot quan es troben en grup. Un molt bon film, on no s’ensenya tot en imatges, un fet que en algun moment fa que costi d’entendre la narració. Això també és, a la vegada, la seva millor virtut: silencis que parlen i que criden més fort que qualsevol diàleg.

Continua llegint

…American Beauty (1999)

cartell/imb.com

Avui, dia 27 de novembre de 2022, podreu veure a Paramount a les 22:12 aquesta pel·lícula de Sam Mendes. Va ser l’òpera prima d’aquest director i el film va guanyar 5 Oscars.

El protagonista de la pel·lícula és Lester Burnham (Kevin Spacey), un home en plena crisi del quaranta. Lester està casat amb Carolyn (Annette Bening) i té una filla, Jane (Thora Birch). Un dia Lester s’enamorarà de la millor amiga de Jane, Angela Hayes (Mena Suvari)…

El director va explicar en una entrevista que el film es va voler rodar des de la perspectiva de veí voyeur de la família protagonista, Ricky (Wes Bentley): “Ricky és la consciència de la pel·lícula, la seva ànima. Al principi, creus que és un voyeur, però t’adones que en Ricky està utilitzant la seva càmera per arribar i tocar la gent, no només per gravarés la seva manera d’arribar-hi.”. Un film que conté escenes mítiques com la de Lester somiant veure l’amiga de la seva filla despullada i que compta amb la magnífica banda sonora de Thomas Newman. Algunes veus assenyalen últimament que el film no deixa de ser una projecció dels abusos sexuals que va ser acusat l’actor protagonista, Kevin Spacey.

Director: Sam Mendes

Guionista: Alan Ball

Repartiment: Kevin Spacey, Annette Bening, Thora Birch, Allison Janney, Peter Gallagher, Mena Suvari, Wes Bentley, Chris Cooper, Scott Bakula, Sam Robards, Barry Del Sherman

As bestas

Bèsties racistes

cartell/imbd.com

Rodrigo Sorogoyen dirigeix aquesta pel·lícula que mostra els conflictes que pateix un pagès francès que es va instal·lar amb la seva dona en un petit poble de Galícia. Allà hi trobarà dos veïns que li faran la vida impossible. El film té dues parts clarament diferenciades: una primera que mostra com el xoc entre aquests veïns i els francesos esdevindrà cada cop més violent i la segona on se’n mostren les conseqüències. La narració és una excusa per tractar temes com la despoblació rural i les dificultats actuals de la vida de pagès, però, sobretot el racisme. Un bon film que va de menys a més, fins a endinsar-te en un món fosc, ple d’enveges i hipocresies.

Continua llegint

Un año, una noche

Un atemptat, dos records i dos traumes

cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta porta al cinema el llibre “Paz, amor y death metal” de Ramón González. Aquest llibre explica des del punt de vista d’un supervivent les conseqüències del trauma d’un atemptat terrorista, en aquest cas l’atemptat del 2015 contra la sala de concerts Bataclan de París. A més a més, incideix en la figura dels “records inventats”. Això es dona, sobretot, en gent que ha viscut traumes i que té en la memòria moments completament diferents dels dels seus companys damnificats. Aquest és el cas d’en Ramón González i la seva parella Cèline en el film (Mariana en la vida real). Dues persones que, a més a més, van viure de manera oposada el temps posterior a l’atemptat: Ramón conscient del seu trauma i obsessionat a recordar cada detall d’aquell dia, i Cèline/Mariana sense contar-ho a la seva família i autonegant-se la condició de víctima. La narració, però, també conté grans reflexions sobre com aquests esdeveniments traumàtics poden arribar a canviar tota una societat. Un molt bon film, amb alguna escena innecessària, que en petits detalls és capaç de mostrar un gran drama individual i col·lectiu.

Continua llegint

Blonde

Norma i la misogínia de Hollywood

cartell/imbd.com

Andrew Dominik adapta la novel·la homònima de Joyce Carol Oates, que narra la curta vida de l’actriu i icona del cinema Norma Jeane, coneguda com a Marilyn Monroe. Per començar, la seva infantesa amb la seva mare que patia greus problemes mentals i sense saber qui era el seu pare. Posteriorment, la seva complicada vida com a actriu ja famosa, amb els seus tres matrimonis i les seves múltiples relacions sentimentals. La narració retrata perfectament la misogínia de Hollywood i com les actrius, en molts casos, eren tractades com a simples objectes (sexuals). A més a més, mostra com Los Angeles estava plena de gent que practicava tota classe d’abusos. Una pel·lícula que no acaba d’aprofitar el bon material original que té i es perd amb un excessiu metratge per cercar la morbositat. D’altra banda, no mesura prou la importància dels diferents episodis de la vida de Marilyn. En tot cas, cal destacar la interpretació d’Ana de Armas.

Continua llegint

Buena suerte, Leo Grande (Good Luck to You, Leo Grande)

Quan el sexe no té edat

cartell/imb.com

Sophie Hyde dirigeix aquesta comèdia sexual. La protagonista és Nancy Stokes, una professora jubilada, que contracta els serveis del jove gigoló “Leo Grande” amb l’objectiu de tenir el seu primer orgasme. Nancy és una vídua amb un fill i una filla. La narració és una excusa per tractar diverses temàtiques, però sobretot les diferents maneres d’entendre el sexe, segons cada generació. També ens mostra com actualment hi ha una gran quantitat de dones que tenen al voltant de cinquanta anys a qui els costa més gaudir-lo a causa de l’educació religiosa i patriarcal que van rebre. Una bona i senzilla comèdia que, entre riures, aporta moltes reflexions interessants, més enllà del titular fàcil del primer nu d’Emma Thompson.

Continua llegint