No mires arriba (Don’t Look Up)

Cap on mirem?

cartell/imbd.com

Adam McKay dirigeix aquesta pel·lícula sobre un cometa que s’acosta al planeta terra i està previst que el seu impacte el destrueixi en sis mesos i catorze dies, segons els científics. Aquest fet el descobreix Kate Dibiasky, astrònoma i estudiant de doctorat de la Universitat de Michigan, sota la direcció del Doctor Randall Mandy. Tots dos intentaran avisar de la catàstrofe que s’acosta. El seu primer intent serà reunir-se amb la presidenta dels Estats Units, Janie Orlean, que no farà cas del seu avís. Després, utilitzaran els mitjans de comunicació tradicionals i les xarxes socials per fer arribar el seu missatge al gran públic. Això, primer els convertirà en víctimes d’aquests mitjans perquè els caricaturitzen. Posteriorment, es crearà un debat social sobre si l’amenaça és real o no, o si el material que conté el cometa, fins i tot podria reportar beneficis econòmics. La narració retrata molt bé la societat actual, on els temes seriosos, sovint, es tracten amb superficialitat i el poder polític només es mou a través de dos interessos: l’electoral, a curt termini i l’econòmic, a mig/llarg. Un bon film que, en certes escenes i amb alguns personatges, cau massa en la caricatura fàcil, però que compta amb un magnífic final.

Cruella

El naixement d‘una malvada

cartell/imbd.com

Craig Gillespie dirigeix aquesta pel·lícula sobre Cruella, la dolenta dels “101 dàlmates” (The Hundred and One Dalmatians”. La narració comença amb el naixement de Stellla i explica la seva evolució fins a convertir-se en Cruella Devil. Es quedarà orfe a dotze anys i, sense casa ni família, passarà la seva adolescència fent de lladre pels carrers de Londres, juntament amb dos companys de la seva edat que també s’han de buscar la vida. Stella que sempre havia somiat en ser dissenyadora de moda, aconsegueix una feina de netejadora en una casa de moda de Londres. Per una sèrie de circumstàncies casuals, la famosa dissenyadora, la Baronessa, s’interessarà per un vestit de l’aparador que resultarà ser fet per Stella. Aquest fet marcarà l’inici de la relació entre ella i la Baronessa, que acabarà convertint-se en un enfrontament laboral i personal… Un magnífic film, amb algunes escenes repetitives i massa llargues, on destaquen les magnífiques actuacions d’Emma Stone i d’Emma Thompson.

El vicio del poder (Vice)

Poder absolut

cartell/imbd.com

Adam McKay dirigeix aquest biopic sobre l’exvicepresident dels Estats Units, Dick Cheney. El film es divideix en dues parts ben diferenciades: la primera en què veiem la joventut de Dick i la seva entrada en  política, i la segona que comença quan és president d’una important companyia petroliera i, en poc temps, passa a ser vicepresident del govern de George Bush fill.  La  pel·lícula té un narrador que es presenta com a familiar de Dick Cheney, Kurt. El film tracta temes com la “realpolitik” (la política real més enllà de la teoria), la comunicació política, la corrupció, la família i les conseqüències de les decisions individuals i col·lectives. Ens presenta una persona que entén el poder com a absolut i absolutista: disposat a tot per manar i  per prendre les decisions realment transcendents en el món, i que va aprofitar interpretacions forçades de les lleis per exercir el poder.  Va utilitzar el silenci com a gran aliat i, sense fer gaire soroll, va anar acumulant-lo. El to informal, gairebé banal, aconsegueix  mostrar com s’ha arribat a la situació  política actual dels Estats Units i del món, mentre ensenya les peculiaritats de la vida d’un home que va participar en  moments claus de la Història.

Moonlight

La recerca de la pròpia identitat

cartell/imbd.com

Aquest film de Barry Jenkins porta al cinema l’obra de teatre In Moonlight Black Boys Look Blue de Tarell Alvin McCraney.  La narració  explica la història de Chiron, un nen homosexual, que encara ignora la seva condició. Chiron viu en un barri marginal i és maltractat al carrer pels seus companys de classe. Un dia, fugint-ne, es refugia en una casa abandonada, lloc habitual de consum de drogues. Precisament  allà, es trobarà amb un traficant que l’ajudarà a  tornar a casa seva i que, a la llarga, exercirà el paper de pare. La narració ens mostrarà com el protagonista inicia un procés d’autoconeixement, mentre configura la seva pròpia identitat. Una pel·lícula que tot i no tractar directament el tema del racisme, aquest hi és molt present, ja que mostra les dificultats dels negres als Estats Units per ascendir a l’escala social.  Una magnífica obra, dividida en tres capítols (infància, adolescència i vida adulta), que tracta amb realisme, qüestions tan delicades com la pobresa, la violència, les drogues i, sobretot, l’homofòbia i l’homosexualitat.

Els homes lliures de Jones (Los hombres libres de Jones) (Free State of Jones)

Cant a la llibertat

cartell/imbd.com

Gary Ross dirigeix aquest film que reivindica  la figura històrica de Newton Knight,  un soldat de l’exèrcit del Sud durant la Guerra Civil dels Estats Units fins que va decidir desertar l’any 1862. Va tornar  a la seva regió natal, Jones (Mississipí)  i va crear un estat lliure juntament amb altres fugitius de la guerra i  esclaus alliberats.  A més a més, es va aparellar amb una d’aquestes esclaves. Això va provocar que un dels seus descendents, Davis Knight  no pogués casar-se amb una noia blanca i portés al cas a judici ja en ple segle XX i vuitanta-cinc anys després del començament de l’acció. Una molt bona pel·lícula i un excel·lent document sobre la Guerra Civil Americana i la posterior Reconstrucció, però també representa molt més: un  cantant a llibertat i contra el racisme  i tota forma d’esclavisme.