…Plácido (1961)

cartell/imbd.com

Avui, dia 24 de desembre de 2022, podreu veure a La1 a les 18:50 aquesta pel·lícula de Luis García Berlanga. Va estar nominada a l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa.

La narració explica una campanya que es va dur a terme durant el franquisme sota el lema «assegui un pobre a taula» durant la nit de Nadal en una petita ciutat. Per fer-ho, l’empresa Ollas Cocinex patrocina una subhasta amb actors i actrius vinguts de Madrid. Mentrestant el protagonista, el pobre Plácido Alonso (Cassen) ha d’aconseguir pagar les lletres del seu vehicle, un motocarro, que recorre la ciutat amb una estrella de Nadal mentre viu en uns lavabos públics.

El director va recordar en un article el procés de creació del guió: “Abans de la versió definitiva amb Azcona, vaig fer un treball amb Colina i Font. Azcona va haver de marxar a Roma per raons de treball i Colina, Font i jo treballem sobretot el que Azcona i jo teníem fet. El mètode de treball era aquí divers que amb Rafael. Amb aquest ens passem la tarda en el Cafè Comercial parlant, pren les seves notes i l’endemà, amb una precisió estupenda, porta tot ordenat en forma de guió. Però va haver-hi demores de producció i aquestes demores van donar temps al fet que Azcona tornés de Roma i fes una revisió total del guió“. També va assenyalar que la censura havia tingut dos títols aquesta pel·lícula abans del definitiu Plácido: Siente un pobre a su mesa i Los bienaventurados, aquest últim directament censurat pel franquisme. A més a més, cal recalcar que es va rodar a Manresa i a casa d’un director català amic personal de Berlanga. En conclusió, una obra mestra de Berlanga que amb tota la ironia i el sarcasme amaga una gran crítica social cap a la burgesia i a la societat franquista de l’època en general.

Director: Luis García Berlanga

Guionistes: Rafael Azcona, Luis García Berlanga, José Luis Colina, José Luis Font

Repartiment: Cassen, José Luis López Vázquez, Elvira Quintilla, Amelia de la Torre, Julia Caba Alba, Amparo Soler Leal, Manuel Alexandre, Mari Carmen Yepes, Agustín González, Luis Ciges, Antonio Ferrandis

Aftersun

Records gravats

cartell/imb.com

Charlotte Wells, fins ara directora de curtmetratges, debuta en el llargmetratge amb aquest film sobre els seus records d’infantesa. Per fer-ho, se situa en l’estiu que va passar amb el seu pare a Turquia en un complex turístic, a finals dels anys noranta. L’alter ego de la directora del film és Sophie i el del seu pare, Colum. La narració és una excusa per mostrar-nos com els records es transformen en nostàlgia amb el pas del temps i com les imatges que guardem, a través de fotos i vídeos, condicionen la nostra memòria. Una pel·lícula aparentment senzilla, que va de menys a més i que és una obra d’art audiovisual.

L’emperadriu rebel (Corsage)

Encotillada per la societat i la família

cartell/imbd.com

Marie Kreutzer dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’emperadriu Elisabet de Baviera (Sissi). Una narració que pretén fugir dels biopics tradicionals per reflectir un aspecte concret de la seva vida: el desig de llibertat total, com a monarca i com a dona. De fet, se la dibuixa com una persona molt avançada al seu temps, tant de mentalitat com d’obertura cap a les noves tecnologies, com la fotografia o, fins i tot, les primeres màquines per a filmar imatges en moviment. La narració ens parla de com la societat coarta(va) la llibertat de les dones tant estèticament com socialment. Una molt bona pel·lícula, sobretot audiovisualment parlant, que no serveix com a biopic, sobretot pels seus errors historiogràfics greus, però sí com a reivindicació de la figura de l’emperadriu Sissi com a símbol de llibertat.

Close

Amistats d’infantesa

cartell/imbd.com

Lukas Dhont dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amistat i la transició de la infància a l’adolescència, amb l’homosexualitat com a tema de fons. L’excusa: Leó i Rémi són dos amics als qui el començament de la secundària canviarà per sempre la seva relació. Tot es trasbalsarà quan li passa una cosa greu a Rémi... Aquest fet divideix la narració en dues parts ben diferenciades: la primera abans d’aquest succés i la segona quan se’n veuran les conseqüències. El tema principal del film és com el pas de la infantesa a l’adolescència pot capgirar la vida i les relacions de les persones. A més a més, ens mostra com l’homosexualitat és un tema encara tabú entre molts joves d’avui en dia que no l’accepten i cauen en l’homofòbia, sobretot quan es troben en grup. Un molt bon film, on no s’ensenya tot en imatges, un fet que en algun moment fa que costi d’entendre la narració. Això també és, a la vegada, la seva millor virtut: silencis que parlen i que criden més fort que qualsevol diàleg.