Rogue One: una historia de Star Wars (Rogue One: A Star Wars Story)

Els rebels contraataquen

cartell/imbd.com

Gareth Edwards dirigeix aquesta pel·lícula de la Guerra de les Galàxies. Una història que se situa després de l’episodi 3, quan vam veure Anakin convertir-se en Darth Vader,  i abans de l’episodi 4, el primer film de la saga que es va estrenar als cinemes. L’acció es desenvolupa en l’època en què l’Imperi està construint l’Estrella de la Mort, una arma de destrucció massiva dissenyada per Galen Erso, un científic segrestat per l’Imperi. Galen decideix posar un punt feble en aquesta arma. Els Rebels contactaran amb la seva filla, Jyn Erso, per trobar el seu pare i robar els plànols de l’Estrella de la Mort, l’última esperança per acabar amb l’Imperi. Un film que posa l’accent en la revolució i els límits de la revolució. En un moment fosc de la humanitat també reclama tenir fe en què les coses poden canviar. Una obra que s’intenta allunyar de les seves predecessores i que tarda massa a entrar en la galàxia de Star Wars; en una primera hora amb un nivell  baix, i que va de menys a més fins a arribar a un excel·lent final, però que definitivament resulta una obra pensada bàsicament per als fans incondicionals de la saga.

Animales nocturnos (Nocturnal Animals)

El pes del passat

cartell/imbd.com

Tom Ford escriu i dirigeix l’adaptació del llibre d’Austin Wright, “Tony and Susan”. El film explica la història de la galerista d’art Susan Morrow, que un dia rep el manuscrit de la novel·la del seu exmarit Edward Sheffield. Aquesta novel·la parla d’un pare de família que veu com la seva dona i la seva filla són segrestades i assassinades i busca la manera de venjar-se. Aquesta història posarà a Susan davant dels seus propis fantasmes i contradiccions.  Una obra obscura, on la narració de la pel·lícula i del manuscrit es fonen en un marc de paral·lelismes i metàfores. El film ens parla del pes del passat i de la família i com durant l’adolescència i primera joventut mostren una clara rebel·lió a les formes de vida familiar i amb el pas dels anys tendim a reproduir-la. Una molta bona pel·lícula, en què el guió té alts i baixos, però amb una magnífica posada en escena i amb un final ambigu i obert a múltiples interpretacions.

ELLE

Enganyar-se

cartell/imbd.com

El director Paul Verhoeven adapta al cinema la novel·la “Oh…” de Philippe Djian. El film explica la història d’una dona, Michèle,  empresària del món dels videojocs. Porta una vida atzarosa: té dos amants,  la seva mare va  amb homes més joves i  el seu fill comença a viure amb una noia dominant i infidel que està embarassada. La seva trajectòria vital està marcada pel fet que el seu pare va ser un assassí en sèrie, que fa temps que és a la presó. Un dia és violada i es nega a acceptar la seva condició de víctima mentre intenta trobar la manera de venjar-se. Una pel·lícula que ens parla dels traumes i com, sovint, ens enganyem pensant que els hem superat. Un impactant thriller psicològic, que s’allarga innecessàriament, però que manté la tensió fins al final. Cal destacar  l’extraordinària actuació d’Isabelle Huppert.

Sully

El factor humà

cartell/imbd.com

Clint Eastwood porta al cinema la història de Chelsey Sullenberger, que per salvar  la vida dels passatgers de  l’avió que pilotava, va amarar en el riu Hudson quan la tragèdia semblava inevitable.  El film narra com la companyia aèria va voler acusar el pilot d’haver destrossat l’avió i d’haver fet una maniobra incorrecta, ja que, suposadament, podria haver arribat a temps a algun aeroport proper. Un magnífic film que ens mostra un món cada dia més tecnificat i deshumanitzat, on la burocràcia i les simulacions ens poden fer subestimar les gestes dels herois (anònims) moderns. Una història que serveix per reivindicar el factor humà com la millor tecnologia.