Grace of Monaco

Més Mònaco que Grace

cartell/umedia.eu

Oliver Dahan porta al cinema la vida de l’actriu i posterior princesa del Principat de Mònaco, Grace Kelly. El film se centra a principis dels anys seixanta, quan Grace, ja princesa de Mònaco, va rebre la proposta d’Alfred Hitchcock de protagonitzar la pel·lícula Marnie (1964). Aquesta proposta va suposar un trasbals per a Grace i per al Principat. La pel·lícula d’Oliver Dahan, però, no té un estil definit i no se sap si vol ser un biopic de Grace Kelly, un retrat de la vida en la cort de Mònaco o si vol mostrar les estratègies de l’alta diplomàcia.

Divergente (Divergent)

Insuficientment divergent

cartell/divergentofficial.com

Neil Burger porta al cinema el best-selller de Veronica Roth, “Divergent“. Aquesta antiutopia ens transporta a una societat apocalíptica on se separa els individus segons la seva personalitat per evitar guerres. Però, hi ha un grup de persones que resulta inclassificable: els divergents, que no superen les proves per accedir a un grup determinat i són perseguits pel sistema perquè no hi encaixen. La pel·lícula és audiovisualment molt bona, així i tot, té greus problemes de guió.

L’aprenent de gigoló (Fading Gigolo)

Homenatge o paròdia?

cartell/aceshowbiz.com

John Turturro dirigeix aquest film que, en molts moments, sembla portar la firma de Woody Allen. La música i algunes temàtiques així ho semblen acreditar. La pel·lícula ens narra com la necessitat econòmica porta a dos homes a fer un de gigoló i  l’altre de proxeneta seu en un barri jueu ortodox.  El producte final, però, no arriba al nivell de les comèdies de Woody Allen i en alguns moments s’arriba a fer repetitiu.