Las ocho montañas (The Eight Mountains) (Le otto montagne)

Muntanya, amistat i vida

cartell/imbd.com

Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch adapten al cinema el llibre homònim de Paolo Cognetti. Explica la història d’amistat entre dues persones molt diferents, des de la seva infància: Pietro, un noi de la ciutat de Torí, i Bruno, un noi que viu a Grana, als Alps italians. Tots dos es coneixen l’any 1984 quan tenien onze anys, i la narració ens explica com va evolucionant la seva relació amb el pas del temps. La història tracta sobre les circumstàncies que marquen les nostres relacions d’amistat. No cal obviar, però, com també ens convida a reflexionar sobre en quins entorns maduren les persones i sobre les dificultats del món laboral. També, com vivim en un món que ha abandonat els habitants dels pobles rurals a la seva sort. Un molt bon film, amb alguna escena massa llarga, que és una gran història sobre l’amistat i tot allò que significa.

… El bon patró (El buen patrón) (2021)

cartell/imbd.com

Avui, dia 24 de maig de 2023, podreu veure a TV3 a les 22:10 aquesta pel·lícula de Fernando León de Aranoa. Va guanyar 6 premis Goya, entre els quals el de Millor Pel·lícula.

La pel·lícula comença quan Básculas Blanco rep la notícia que és candidata al premi local a l’Excel·lència Empresarial. El seu director, l’empresari Blanco (Javier Bardem) està obsessionat a aconseguir-lo. Una setmana abans, però, comencen els contratemps… El seu millor amic i treballador, Miralles (Manolo Solo) ha abaixat el seu rendiment a causa dels problemes amb la seva dona Aurora (Mara Guil). Paral·lelament, un dels treballadors acomiadats en l’últim ERE, José (Oscar de la Fuente) comença una acampada davant la fàbrica de l’empresa perquè el readmetin. La contractació d’una nova becària en el departament de màrqueting, Liliana (Almudena Amor) també li provocarà noves dificultats.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director:  Fernando León de Aranoa

Guionista: Fernando León de Aranoa

Repartiment: Javier Bardem, Manolo Solo, Almudena Amor, Óscar de la Fuente, Sonia Almarcha, Fernando Albizu, Tarik Rmili, Rafa Castejón, Celso Bugallo, Francesc Orella, Martín Páez, Dalit Streett Tejeda

Una bonita mañana (One Fine Morning) (Un beau matin)

Un matí ple de contrastos

cartell/imbd.com

Mia Hansen-Løve dirigeix aquest drama romàntic situat a París, amb part autobiogràfic. La protagonista és Sandra Kienzler, una mare vídua que ha d’afrontar quatre reptes: cuidar la seva filla Linn, decidir a quina residència ingressar el seu pare malalt Georg, mantenir la relació amb el seu amant Clément i fer tot això compatible amb la seva feina de traductora i intèrpret. La narració tracta de com el pas del temps i els records influeixen en les nostres relacions. Tanmateix, el guió és una crítica cap a un sistema sociosanitari que no té prou cura de les persones d’edat avançada. Una pel·lícula que deixa la sensació que si hagués escollit millor els minuts que dedica a cada trama i subtrama, ens trobaríem davant d’un molt bon film.

Tot a la vegada a tot arreu (Todo a la vez en todas partes)(Everything Everywhere All at Once)

Quan el multivers (i les xarxes socials) impedeixen una reflexió serena

cartell/imbd.com

Daniel Kwan i Daniel Scheinert dirigeixen aquesta pel·lícula situada en el multivers i amb una forta crítica social. La protagonista del film és Evelyn Wang, una immigrant xinesa que viu als Estats Units i que regenta una bugaderia. La seva filla Joy Wang és lesbiana, tot i que li costa molt explicar-ho a la seva família, especialment al seu avi. Un dia, la vida tranquil·la de l’Evelyn canviarà de sobte, quan en una reunió a Hisenda apareix una versió del seu marit des d’una realitat paral·lela i li diu que només ella podrà salvar l’univers, si derrota la malvada Jobu Tupaki (que resulta ser una versió de la seva filla en una altra realitat paral·lela)… La narració tracta temes tan diversos com la família, el conflicte generacional, la immigració o el racisme. Una molt bona pel·lícula, excessivament llarga, però que perd part dels seus missatges interessants enmig de tants viatges a universos paral·lels.

…Shakespeare in Love (1998)

cartell/imbd.com

Avui, dia 25 de febrer de 2023, podreu veure a TV3 a les 15:46 aquesta pel·lícula de John Madden. Va guanyar 7 Oscars, entre els quals el de Millor Pel·lícula. El guió mostra com William Shakespeare va escriure “La tragèdia de Romeu i Julieta”.

El film se situa a Londres l’any 1593. El protagonista és el jove dramaturg William Shakespeare (Joseph Fiennes) que ha d’escriure una obra de teatre per eixugar els seus deutes com ha promès al seu soci Philip Henslowe (Geoffrey Rush). De moment, ja té un títol provisional “Romeu i Ethel, la filla del pirata”. La seva inspiració final serà Lady Viola De Lesseps (Gwyneth Paltrow). Lady Vilola estima tant a l’escriptor que es disfressarà d’home per interpretar el paper de Romeu en la seva obra.

El director va explicar en una entrevista: “vam fer (amb l’equip de rodatge i producció) tota la recerca que podíem imaginar, en termes del material i la informació que hi havia disponible sobre la vida de Shakespeare (…)Tom (Stoppard) va reunir cada peça d’informació que es coneixia sobre Shakespeare, en el guió“. Una molt bona pel·lícula romàntica que aconsegueix un objectiu complicat: la sensació de transmetre l’esperit de William Shakespeare i un gran amor pel teatre.

Director: John Madden

Guionistes: Marc Norman, Tom Stoppard

Repartiment: Gwyneth Paltrow, Joseph Fiennes, Judi Dench, Geoffrey Rush, Tom Wilkinson, Colin Firth, Ben Affleck, Simon Callow, Jim Carter, Martin Clunes, Antony Sher, Imelda Staunton, Mark Williams, Daniel Brocklebank, Rupert Everett, Joe Roberts

El triángulo de la tristeza (Triangle of Sadness)

El iot del capitalisme

cartell/imbd.com

Ruben Östlund dirigeix aquesta sàtira sobre el capitalisme. Els protagonistes de la pel·lícula són el jove model Carl i la seva parella, la influencer Yaya. Tots dos aniran de viatge en un iot exclusiu amb gent de classe alta. Tot canviarà de sobte quan el vaixell pateix un accident i els supervivents van a parar a una illa deserta. El film es divideix en tres capítols: Carl i Yaya, El iot i L’illa. La narració és una crítica descarada al capitalisme. El guió remarca les diferències entre i dins de cada classe social. A més a més, també tracta temes com les relacions de parella i, fins i tot, el masclisme i el feminisme. Un magnífic film que té alguns defectes: una durada excessiva amb escenes innecessàries i llargues, i d’altres massa escatològiques.

Los Fabelman (The Fabelmans)

Cinema: art, ciència i família

cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula de ficció, en la seva major part autobiogràfica, sobre un nen que durant la seva infantesa agafa afició al cinema i s’acaba convertint en director. El protagonista de la pel·lícula és Sammy Fabelman, un nen jueu que el primer dia que va anar al cinema amb els seus pares a veure L’espectacle més gran del món (The Greatest Show on Earth) (1952) de Cecil B. DeMille a la pantalla gran, va quedar impressionat i, en aquell moment, es va enamorar del cinema… A partir d’aquí, veiem com les complicades relacions familiars entre el seu pare, veterà de la Segona Guerra Mundial i informàtic, i la seva mare, pianista, marcaran la seva vida i obra. A més a més, el seu pare, per motius laborals, ha de canviar sovint de domicili, i fins i tot de ciutat i en un institut de Califòrnia, Sammy arriba a ser víctima de l’antisemitisme. La narració és una declaració d’amor al cinema, a la vegada que reivindica també la part més científica i tècnica del món audiovisual. També reflexiona sobre la relació entre la vida de l’artista i la seva obra, un fet inqüestionable per més que, a vegades, no sembli obvi. Un magnífic film que alhora és un homenatge al cinema amb tots els seus vessants i la seva història, inclòs el precinema. En alguns trams, la pel·lícula sembla pensada perquè la gaudeixin únicament els fans de Spielberg.

Almas en pena de Inisherin (The Banshees of Inisherin)

L’amistat i els seus límits

cartell/imbd.com

Martin McDonagh dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amistat situada en una illa d’Irlanda l’any 1923. Els protagonistes del film són Pádraic Súilleabháin i Colm Doherty, que són dos grans amics. Un dia, de cop i volta, i sense motiu aparent, Colm deixa de parlar amb Pádraic i i li diu que ja no vol ser amic seu. La narració ens parla de l’amistat i els seus límits en societats tancades i catòliques com les què mostra el film. Tots els personatges intenten actuar d’acord amb els estàndards de la religió catòlica. Una molt bona pel·lícula que reflecteix l’ambient claustrofòbic dels pobles petits, i encara més dels que estan situats dins d’una illa. El film va clarament de menys a més a mesura que avança la narració.

…Estranys en un tren (Strangers on a Train) (1951)

cartell/imbd.com

Avui, dia 21 de gener de 2023, podreu veure al Canal 33 a les 21:55 aquesta pel·lícula d’Alfred Hitchcock. Es basa en la novel·la homònima de Patricia Highsmith.

El film comença quan Guy Haines (Farley Granger), un jove campió de tenis, coneix en un tren l’advocat Bruno Antony (Robert Walker). Parlen i fan un tracte: Bruno mataria la dona de Guy, Anne Morton (Ruth Roman) a canvi que Guy mati el pare de Bruno, el senyor Anthony (Jonathan Hale)…

El director va recordar en una entrevista perquè aquest film seguia les regles del suspens: “La lògica cinematogràfica és seguir les regles del suspens. Aquí tenim una d’aquestes històries que automàticament porten a pensar: ‘Però per què no ho va explicar tot a la policia?‘ No oblideu que hem establert clarament les raons per les quals no pot anar a la policia.” . Es tracta d’una de les obres mestres del director anglès i una de les millors pel·lícules de suspens de la història.

Director: Alfred Hitchcock

Guionistes: Raymond Chandler, Czenzi Ormonde

Repartiment: Farley Granger, Ruth Roman, Robert Walker, Leo G. Carroll, Patricia Hitchcock, Howard St. John, Laura Elliott, Marion Lorne

Aftersun

Records gravats

cartell/imb.com

Charlotte Wells, fins ara directora de curtmetratges, debuta en el llargmetratge amb aquest film sobre els seus records d’infantesa. Per fer-ho, se situa en l’estiu que va passar amb el seu pare a Turquia en un complex turístic, a finals dels anys noranta. L’alter ego de la directora del film és Sophie i el del seu pare, Colum. La narració és una excusa per mostrar-nos com els records es transformen en nostàlgia amb el pas del temps i com les imatges que guardem, a través de fotos i vídeos, condicionen la nostra memòria. Una pel·lícula aparentment senzilla, que va de menys a més i que és una obra d’art audiovisual.