Anatomía de una caída (Anatomy of a Fall) (Anatomie d’une chute)

Secrets de família

cartell/imbd.com

Justine Triet dirigeix aquest film sobre la investigació i el judici d’uns fets per aclarir si va ser un suïcidi, un homicidi o va ser un assassinat. La protagonista del film és Sandra Voyter que viu amb el seu marit Samuel Maleski i el seu fill Daniel. El matrimoni són escriptors i viuen en els Alps francesos. Un dia, Samuel mort després de caure de dalt a baix de la casa on viuen. Després de la mort, Sandra és acusada pels fets. En el judici es posaran sobre la taula tots els secrets de família i tots els problemes matrimonials de la parella… Una narració que tracta sobretot de la vida en parella i del matrimoni, però també sobre la creativitat i la inspiració dels artistes. Un molt bon film, sobretot audiovisualment, que té un final massa ambigu i que deixa massa respostes pendents.

Las chicas están bien

El teatre de la vida

cartell/imbd.com

L’actriu navarresa Itsaso Arana debuta com a directora en una pel·lícula sobre el teatre i la vida. L’argument del film: Una directora juntament amb les quatre actrius de la seva obra de teatre van a un poble per assajar. Durant aquesta estada, aprofitaran la convivència per parlar de diferents temes com ara la vida, la mort, l’amor, l’art i la relació entre la interpretació i la pròpia vida. Una bona pel·lícula (excepte amb alguna escena redundant), que desprèn una gran estimació tant per l’art del teatre com del cinema.

20.000 especies de abejas

D’espècies d’abelles i d’espècies d’humans

cartell/imbd.com

Estibaliz Urresola Solaguren dirigeix aquesta pel·lícula sobre la identitat de gènere. El personatge protagonista és Aitor/Cocó/Lucia, un nen de vuit anys que se sent una nena. Aquesta descoberta i acceptació de la pròpia identitat coincideix amb la tornada de la seva mare al seu poble natal. Una narració que tracta sobre la descoberta de la pròpia identitat i com la família pot influir en les decisions personals i professionals de les persones, sobretot en societats on la religió té o ha tingut un paper preponderant. El guió, però, és fonamentalment un cant a la diversitat. Una bona pel·lícula que, tanmateix, li costa molt entrar en la temàtica principal i té un final massa ambigu.

… Shakespeare in Love (1998)

cartell/imbd.com

Avui, dia 25 de febrer de 2023, podreu veure a TV3 a les 15:46 aquesta pel·lícula de John Madden. Va guanyar 7 Oscars, entre els quals el de Millor Pel·lícula. El guió mostra com William Shakespeare va escriure “La tragèdia de Romeu i Julieta”.

El film se situa a Londres l’any 1593. El protagonista és el jove dramaturg William Shakespeare (Joseph Fiennes) que ha d’escriure una obra de teatre per eixugar els seus deutes com ha promès al seu soci Philip Henslowe (Geoffrey Rush). De moment, ja té un títol provisional “Romeu i Ethel, la filla del pirata”. La seva inspiració final serà Lady Viola De Lesseps (Gwyneth Paltrow). Lady Vilola estima tant a l’escriptor que es disfressarà d’home per interpretar el paper de Romeu en la seva obra.

El director va explicar en una entrevista: “vam fer (amb l’equip de rodatge i producció) tota la recerca que podíem imaginar, en termes del material i la informació que hi havia disponible sobre la vida de Shakespeare (…)Tom (Stoppard) va reunir cada peça d’informació que es coneixia sobre Shakespeare, en el guió“. Una molt bona pel·lícula romàntica que aconsegueix un objectiu complicat: la sensació de transmetre l’esperit de William Shakespeare i un gran amor pel teatre.

Director: John Madden

Guionistes: Marc Norman, Tom Stoppard

Repartiment: Gwyneth Paltrow, Joseph Fiennes, Judi Dench, Geoffrey Rush, Tom Wilkinson, Colin Firth, Ben Affleck, Simon Callow, Jim Carter, Martin Clunes, Antony Sher, Imelda Staunton, Mark Williams, Daniel Brocklebank, Rupert Everett, Joe Roberts

Los Fabelman (The Fabelmans)

Cinema: art, ciència i família

cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula de ficció, en la seva major part autobiogràfica, sobre un nen que durant la seva infantesa agafa afició al cinema i s’acaba convertint en director. El protagonista de la pel·lícula és Sammy Fabelman, un nen jueu que el primer dia que va anar al cinema amb els seus pares a veure L’espectacle més gran del món (The Greatest Show on Earth) (1952) de Cecil B. DeMille a la pantalla gran, va quedar impressionat i, en aquell moment, es va enamorar del cinema… A partir d’aquí, veiem com les complicades relacions familiars entre el seu pare, veterà de la Segona Guerra Mundial i informàtic, i la seva mare, pianista, marcaran la seva vida i obra. A més a més, el seu pare, per motius laborals, ha de canviar sovint de domicili, i fins i tot de ciutat i en un institut de Califòrnia, Sammy arriba a ser víctima de l’antisemitisme. La narració és una declaració d’amor al cinema, a la vegada que reivindica també la part més científica i tècnica del món audiovisual. També reflexiona sobre la relació entre la vida de l’artista i la seva obra, un fet inqüestionable per més que, a vegades, no sembli obvi. Un magnífic film que alhora és un homenatge al cinema amb tots els seus vessants i la seva història, inclòs el precinema. En alguns trams, la pel·lícula sembla pensada perquè la gaudeixin únicament els fans de Spielberg.

Blonde

Norma i la misogínia de Hollywood

cartell/imbd.com

Andrew Dominik adapta la novel·la homònima de Joyce Carol Oates, que narra la curta vida de l’actriu i icona del cinema Norma Jeane, coneguda com a Marilyn Monroe. Per començar, la seva infantesa amb la seva mare que patia greus problemes mentals i sense saber qui era el seu pare. Posteriorment, la seva complicada vida com a actriu ja famosa, amb els seus tres matrimonis i les seves múltiples relacions sentimentals. La narració retrata perfectament la misogínia de Hollywood i com les actrius, en molts casos, eren tractades com a simples objectes (sexuals). A més a més, mostra com Los Angeles estava plena de gent que practicava tota classe d’abusos. Una pel·lícula que no acaba d’aprofitar el bon material original que té i es perd amb un excessiu metratge per cercar la morbositat. D’altra banda, no mesura prou la importància dels diferents episodis de la vida de Marilyn. En tot cas, cal destacar la interpretació d’Ana de Armas.

Crímenes del futuro (Crimes of the Future)(2022)

L’art del dolor

cartell/imbd.com

David Cronenberg dirigeix aquesta pel·lícula de ciència-ficció que se situa en un futur apocalíptic, on una de les formes d’art d’avantguarda és fer espectacles mostrant nous òrgans pel cos humà. El film té el mateix títol que un altre del mateix director del 1970, amb el qual comparteixen algunes temàtiques com mostrar l’obsessió dels humans pels seus propis cossos. Els protagonistes són els artistes Saul Lenter i Caprice. Saul pateix una síndrome que fa que el cos produeixi nous òrgans sense cap funció. Durant els espectacles, Caprice opera a Saul per extirpar-los i mostrar-los als espectadors en directe. Per aquest motiu, són seguits ben de prop per l’Oficina del Registre Nacional d’Òrgans. Un dia Saul rep un encàrrec: un pare li demana que faci, com a espectacle, l’autòpsia del seu fill en directe… La narració tracta diversos temes com què és art i quins són els límits de la ciència. Una bona pel·lícula, truculenta i sàdica en molts moments, que et va portant al seu món, amb un final inesperat.

Elvis

Elvis i el coronel Parker

cartell/imbd.com

Baz Luhrmann dirigeix aquest biopic de la vida d’Elvis Presley. Per fer-ho, es basa en la relació que va tenir el cantant amb el seu mànager, el coronel Parker. De fet, el narrador és Parker que ens explica la vida de l’Elvis a partir de quan es van conèixer i es va convertir en el seu representant i li va impulsar la carrera. A partir d’aquí, anem coneixent detalls de la vida d’Elvis i també la del coronel. La narració ens parla de la falsedat d’algunes persones, i també del paper que sovint han de representar els famosos en contra de la seva autèntica voluntat. A més a més, obre el debat de fins a quin punt els artistes són producte de la seva època o construeixen una nova cultura, i quina ha de ser la seva implicació en la societat i en els canvis socials. Hem de tenir en compte que Elvis va viure la lluita pels drets socials i contra la discriminació racial dels anys seixanta. Un bon film que va de menys a més i que va agafant força a mesura que la figura d’Elvis sobrepassa la del coronel Parker.

Benediction

Els traumes d’un poeta

cartell/imbd.com

Terence Davies dirigeix aquest biopic del poeta anglès Siegfried Sassoon. La vida d’aquest poeta va estar marcada per diversos fets: la seva participació en la Primera Guerra Mundial i el fet de negar-se a tornar al front de batalla després de la mort del seu germà, convertint-se en objector de consciència i la seva conversió al catolicisme al final de la seva vida. Va tenir diverses històries d’amor homosexual, però finalment es va casar amb una dona i van tenir un fill. Tots aquests fets estan entrellaçats de manera natural, barrejant diversos moments de la vida de l’artista, amb imatges, algunes d’arxiu, muntades amb un estil realment poètic. Un molt bon film que fa honor a l’art de Siegfried Seasson, tot i que peca per narrar, amb excés de detalls, alguns moments de la seva vida.

Licorice Pizza

Declaració d’amor (al cinema i a la publicitat)

cartell/imbd.com

Paul Thomas Anderson dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en la vida real del seu amic, el productor Gary Goetzman. La pel·lícula se situa en els anys vuitanta i comença quan Gary, un jove de quinze anys, coneix la jove fotògrafa Alana. A partir d’aquí, Alana descobreix que és un actor que treballa a l’empresa de publicitat i relacions públiques de la seva mare. El noi intentarà seduir la noia, que el veurà sempre com un nen. Gary permetrà a Alana posar-se en contacte amb el món de la publicitat, i sobretot el de Hollywood… Un bon film que no aconsegueix arribar a emocionar, però que dibuixa molt bé els Estats Units dels anys vuitanta.