The Hunger Games: Mockingjay part 1

L’ocell revolucionari

Cartell/ http://www.thehungergamesexplorer.com/

Cartell/thehungergamesexplorer.com/

Francis Lawrence dirigeix l’adaptació de la tercera novel·la de The Hunger Game: Mockingjay (Sinsajo en castellà). Aquesta és la primera part de l’adaptació del tercer i últim llibre de Suzanne Collins.A Mockingjay part I, Katniss, la protagonista, es converteix en un símbol revolucionari.  El film ens mostra una societat antiutòpica on es fa espectacle i propaganda de tot ( fins i tot es juga amb conceptes com “revolució” i “contrarevolució”) sense cap tipus d’ètica  ni moral per part de cap bàndol. Es tracta d’una pel·lícula  fosca i punyent que a diferència de l’anterior no es perd en batalles, però sí a l’hora d’explicar algunes trames.

Continua llegint

Anuncis

Dos a la carta

Comèdia a la carta

Cartell/dosalacarta.com

Cartell/dosalacarta.com

El director gironí Robert Bellsolà dirigeix aquesta comèdia en defensa del turisme rural. L’excusa: un broker tornarà a la seva llar de l’Empordà després de la mort del seu pare. Llavors, descobrirà que té un germà basc. Amb la seva ajuda, haurà de vendre el negoci familiar: el restaurant Can Pitu. Es tracta d’una pel·lícula que, entre somriure i somriure aparentment innocent, defensa els locals emblemàtics de poble o ciutat que s’estan perdent enmig de les dificultats econòmiques actuals a favor de les  grans franquícies multinacionals monòtones i impersonals.

Continua llegint

The Skeleton Twins

 Esquelets sense ànima 

Cartell/imbd.com

Cartell/imbd.com

Craig Johnson dirigeix i coguionitza aquesta pel·lícula sobre la reconciliació familiar i els traumes del passat. Per fer-ho explica la història dels germans Maggie i Milo.  Dos germans que es retrobaran després de l’intent de suïcidi de Milo.  Milo anirà a viure a casa de Maggie i el seu cunyat Lance. El film s’allunya de la típica comèdia i flirteja amb la tragèdia mostrant les (petites) hipocresies del dia a dia i sap combinar un gran humor àcid amb moments molt dramàtics. Mentrestant ens convida a reflexionar sobre les relacions afectives i com aquestes estan condicionades pels traumes del passat.

Continua llegint

Interstelllar

 

 Perduts enmig dels forats negres

Cartell/://interstellar.withgoogle.com

Cartell/http://interstellar.withgoogle.com

Cristopher Nolan dirigeix i  coguionitza aquest film apocalíptic que se situa quan la Terra agonitza i els humans han de buscar un nou planeta per anar-hi a viure. El protagonista és un granger que havia estat pilot espacial i que, per una sèrie de circumstàncies, viatjarà a l’espai per buscar un nou lloc on la humanitat pugui viure.  El film té uns excel·lents principi i  final, però es perd volent ser un homenatge  als grans clàssics de la ciència-ficció com 2001: Una odissea de l’espai de Kubrick , del qual se’n  nota molt la influència, però en queda  a molta distància. Alguns temes es tracten amb un llenguatge científic excessivament  complex en el context d’un film desmesuradament ambiciós.

Continua llegint

Entrevista a Clàudia Ballester

“El cinema és una manera molt bonica de treure coses de dintre, de buidar l’ànima”

Clàudia Ballester és una sonidista  gironina. Està en plenes pràctiques i treballant en diversos Projectes de Final de Carrera de l’ ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Ja  ha participat en el rodatge d’alguns curts i actualment està treballant en una pel·lícula de Pere Vilà. En aquesta entrevista ens explica en què consisteix la seva feina i com veu el món del cinema.

Clàudia Ballester/FOTO: Joel Medir

Clàudia Ballester/FOTO: Joel Medir

Continua llegint

Dracula Untold

Quan els orígens fan perdre la identitat

Cartell/collider.com

Cartell/collider.com

Aquest film de Gary Shore busca els orígens de la llegenda de Dràcula. Per fer-ho, porta al cinema la vida del príncep Vlad Tepes, que va servir d’inspiració  per a la novel·la de  Bram Stoker.  El film se  centra en el moment en què Vlad es converteix en el monstre Dràcula. Tot i el bon plantejament inicial, la pel·lícula s’acaba perdent per la seva voluntat de voler ser un producte comercial i tracta superficialment debats interessants sobre la  mort, la vida i la religió.

Continua llegint