Mia Hansen-Løve dirigeix aquest drama romàntic situat a París, amb part autobiogràfic. La protagonista és Sandra Kienzler, una mare vídua que ha d’afrontar quatre reptes: cuidar la seva filla Linn, decidir a quina residència ingressar el seu pare malalt Georg, mantenir la relació amb el seu amant Clément i fer tot això compatible amb la seva feina de traductora i intèrpret. La narració tracta de com el pas del temps i els records influeixen en les nostres relacions. Tanmateix, el guió és una crítica cap a un sistema sociosanitari que no té prou cura de les persones d’edat avançada. Una pel·lícula que deixa la sensació que si hagués escollit millor els minuts que dedica a cada trama i subtrama, ens trobaríem davant d’un molt bon film.
David Cronenberg dirigeix aquesta pel·lícula de ciència-ficció que se situa en un futur apocalíptic, on una de les formes d’art d’avantguarda és fer espectacles mostrant nous òrgans pel cos humà. El film té el mateix títol que un altre del mateix director del 1970, amb el qual comparteixen algunes temàtiques com mostrar l’obsessió dels humans pels seus propis cossos. Els protagonistes són els artistes Saul Lenter i Caprice. Saul pateix una síndrome que fa que el cos produeixi nous òrgans sense cap funció. Durant els espectacles, Caprice opera a Saul per extirpar-los i mostrar-los als espectadors en directe. Per aquest motiu, són seguits ben de prop per l’Oficina del Registre Nacional d’Òrgans. Un dia Saul rep un encàrrec: un pare li demana que faci, com a espectacle, l’autòpsia del seu fill en directe… La narració tracta diversos temes com què és art i quins són els límits de la ciència. Una bona pel·lícula, truculenta i sàdica en molts moments, que et va portant al seu món, amb un final inesperat.
Wes Anderson dirigeix aquesta pel·lícula sobre periodisme. En realitat, però, el periodisme és un McGuffin per parlar de diversos temes socials, des de l’art fins a la política. La narració fictícia es basa en les experiències d’uns periodistes del diari Crònica Francesa, un diari editat a la ciutat francesa d’Ennui-sur-Blasé durant el segle XX i fundada pel periodista nord-americà Arthur Howitzer Jr. Un film dividit en quatre cròniques que, com totes les històries corals, consta de moments més interessants que d’altres. Una pel·lícula que compta amb la inconfusible firma acolorida de Wes Anderson.
Cary Joji Fukunaga dirigeix aquesta nova pel·lícula de la saga Bond. La narració comença quan Bond està de vacances a Itàlia amb la seva parella Madeleine Swan. En el poble de Matera és víctima d’un atemptat mentre va a visitarla tomba d’una seva exparella, Vesper Lynd. Durant la persecució amb els autors de l’atemptat, aquests li asseguren que la seva parella actual, la Madeleine, amaga secrets molt foscos. Cinc anys després, a un James Bond ja retirat, se li encarrega una nova missió: algú ha robat el projecte reservat Heracles al MI6, als serveis secrets britànics, un projecte que experimenta amb virus mortals… La gran novetat del film és la introducció d’una 007 femenina en una narració que es qüestiona la mateixa figura de Bond i tot el que significa i ha significat fins aquests moments. Un Bond humanitzat que s’enfronta, bàsicament, als seus fantasmes del passat. Una magnífica pel·lícula que va de menys a més amb algunes escenes d’acció massa llargues, però que tanca de manera brutal una etapa d’aquesta mítica saga.
La pel·lícula se situa a la Segona Mundial en plena ocupació nazi de França. La narració comença quan Shosanna Dreyfus (Mélanie Laurent) veu com el coronel nazi Hans Landa (Christoph Waltz) executa el seu pare. Mentrestant un grup de soldats jueus liderat per Aldo Raine (Brad Pitt) amb l’actriu alemanya Bridget von Hammersmark (Diane Kruger) que tenen com a únic objectiu matar nazis. La casualitat farà que coincideixin amb Shosanna…
El director va explicar en una entrevista perquè els personatges eren tots ficticis i sobre per què la narració canvia la història real: “Els meus personatges no ‘ho saben’ que hi ha coses que no poden fer. Mai no he tingut aquesta mena de principi sobre cap dels meus personatges, mai, i ara no era el moment de començar a tenir-ne. Hi ha un moment cap al final de la pel·lícula on la història va per un camí i jo passo per un altre. Això no va passar, perquè els meus personatges no existien, però si ‘haguessin existit’, tot el que passa a la pel·lícula hauria estat molt possible.”. Un film amb un nivell de violència molt alt que barreja l’humor, la ironia i uns diàlegs molt intel·ligents.
Director: Quentin Tarantino
Guionista: Quentin Tarantino
Repartiment: Brad Pitt, Christoph Waltz, Mélanie Laurent, Diane Kruger, Michael Fassbender, Daniel Brühl, Eli Roth, Til Schweiger, B.J. Novak, August Diehl, Mike Myers, Omar Doom, Sylvester Groth, Denis Menochet, Richard Sammel, Jacky Ido, Martin Wuttke, Julie Dreyfus, Samm Levine, Gedeon Burkhard, Rod Taylor, Christian Berkel, Léa Seydoux, Eva Löbau
La pel·lícula se situa a la Segona Mundial en plena ocupació nazi de França. La narració comença quan Shosanna Dreyfus (Mélanie Laurent) veu com el coronel nazi Hans Landa (Christoph Waltz) executa el seu pare. Mentrestant un grup de soldats jueus liderat per Aldo Raine (Brad Pitt) amb l’actriu alemanya Bridget von Hammersmark (Diane Kruger) que tenen com a únic objectiu matar nazis. La casualitat farà que coincideixin amb Shosanna…
El director va explicar en una entrevista perquè els personatges eren tots ficticis i sobre per què la narració canvia la història real: “Els meus personatges no ‘ho saben’ que hi ha coses que no poden fer. Mai no he tingut aquesta mena de principi sobre cap dels meus personatges, mai, i ara no era el moment de començar a tenir-ne. Hi ha un moment cap al final de la pel·lícula on la història va per un camí i jo passo per un altre. Això no va passar, perquè els meus personatges no existien, però si ‘haguessin existit’, tot el que passa a la pel·lícula hauria estat molt possible.”. Un film amb un nivell de violència molt alt que barreja l’humor, la ironia i uns diàlegs molt intel·ligents.
Director:Quentin Tarantino
Guionista: Quentin Tarantino
Repartiment: Brad Pitt, Christoph Waltz, Mélanie Laurent, Diane Kruger, Michael Fassbender, Daniel Brühl, Eli Roth, Til Schweiger, B.J. Novak, August Diehl, Mike Myers, Omar Doom, Sylvester Groth, Denis Menochet, Richard Sammel, Jacky Ido, Martin Wuttke, Julie Dreyfus, Samm Levine, Gedeon Burkhard, Rod Taylor, Christian Berkel, Léa Seydoux, Eva Löbau
Avui, dia 25 de febrer de 2019 podreu veure a Divinity a les 23:00 aquesta pel·lícula de Wes Anderson. Va guanyar 4 Oscars.
El narrador del film és un desconegut que se’ns presenta com l’Autor (Tom Wilkinson) que explica la història d’un dels seus llibres a l’espectador basant-se en una experiència del passat. En el Gran Hotel Budapest va conèixer Zero Moustafa (F. Murray Abraham) el seu propietari. Aquest li va narrar com van acusar d’assassinat el seu mestre i protector, el conserge, Monsieur Gustave H. (Ralph Fiennes) anys endarrere quan era un jove (Tony Revolori) que tot just acabava d’arribar a Europa.
Si voleu saber-ne més, podeu llegir la meva crítica aquí.
Director: Wes Anderson
Guionistes: Wes Anderson, Hugo Guinness
Repartiment: Ralph Fiennes, Tony Revolori, Saoirse Ronan, Edward Norton, Jeff Goldblum, Jude Law, Willem Dafoe, F. Murray Abraham, Adrien Brody, Tilda Swinton, Harvey Keitel, Mathieu Amalric, Jason Schwartzman, Tom Wilkinson, Larry Pine, Bill Murray, Léa Seydoux, Owen Wilson, Giselda Volodi, Florian Lukas, Karl Markovics, Wallace Wolodarsky, Bob Balaban, Volker Michalowski, Fisher Stevens, Waris Ahluwalia, Lucas Hedges
Avui, dia 24 de juny de 2017, podreu veure a La 2 a les 22:00 aquesta pel·lícula d’Abdellatif Kechiche. Una obra que va guanyar entre molts altres premis la Palma d’Or en el Festival Cannes de l’any 2013 i que es basa en la novel·la gràfica de Julie Maroh, “Le Bleu est une couleur chaude“.
El film es divideix en dues parts: en la primera, Adèle (Adèle Exarchopoulos) és una noia de quinze anys que coneix a Emma (Léa Seydoux), una jove de cabells blaus, de la qual s’enamorarà i començaran una relació. La segona part, narra els seus primers anys de convivència.
El director va afirmar en una entrevista que el film no només explica la història d’amor entre dues dones, sinó també entre dues dones que pertanyen a classes socials diferents. Una pel·lícula que, a més a més, ens mostra el pas de nena a adulta de la protagonista.
Sam Mendes dirigeix una nova entrega de la sèrie de James Bond. En aquesta pel·lícula, s’explora la infantesa del mític espia i es fa un recordatori especial d’alguns dels grans personatges de la saga. El film s’emmarca en la lluita de James Bond contra l’organització SPECTRE, dirigida per Franz Oberhauser, una persona teòricament morta. Aquesta banda criminal vol causar pànic a tot el món. Paral·lelament, el nou cap del Centre Nacional de Seguretat vol eliminar la secció 00. La pel·lícula aprofita tots aquests elements per parlar del destí, de la mort i de la mort de la privacitat. Un bon film, però que no està al nivell de l’anterior, tot i que compta amb grans moments com les escenes del final.
Wes Anderson dirigeix aquest gran homenatge al cinema amb l’excusa de la història d’un gigoló, conserge d’un hotel de luxe a qui acusen d’assassinat. Aquesta acusació portarà una sèrie d’embolics i malentesos i la pel·lícula barrejarà tota mena d’estils per repassar una bona part de la història del segle XX a través de la figura del personatge principal Monsieur Gustave H.
citizenjoel 