A Most Violent Year

Fugint de la violència

Cartell/collider.com

Cartell/collider.com

J.C Chandor escriu i dirigeix aquesta història sobre Abel Morales,  un empresari colombià que arriba a Nova York per dirigir Standard Oil l’any 1981, l’any amb més delictes violents de la història de la ciutat. Els camions d’aquesta companyia petroliera pateixen atacs constants a la ciutat com els que pateix el conductor Julian, un treballador de l’Abel. Un i altre semblen ser els únics protagonistes que volen realment fugir de l’ambient de violència i corrupció que  viu el seu entorn. El film, però, no aconsegueix que el públic s’imbueixi d’aquest entorn violent, on no hi ha ningú incorruptible.

Continua llegint

Anuncis

Maps to the stars

Alliberar-se dels fantasmes  

Cartell/collider.com

Cartell/collider.com

David Cronenberg dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’artificialitat del món de Hollywood i el preu que han de pagar la família i l’entorn dels nens o joves estrelles del cinema o de la televisió. Això acaba resultant només una simple excusa per ensenyar-nos com els fantasmes del passat i els traumes infantils i juvenils acaben afectant la nostra vida. Uns fantasmes que persegueixen els protagonistes d’aquest film en el sentit més literal: tenen visions de figures infantils relacionades amb el seu passat. Un film amb alts i baixos, però que construeix perfectament l’infern que viuen els protagonistes, en l’ambient tètric d’aquesta pel·lícula plena de relacions incestuoses.

Continua llegint

Selma

Més enllà d’imprimir la realitat

Cartell/collider.com

Cartell/collider.com

Aquest film d’Ava DuVernay serveix per mostrar-nos els fets de Selma de 1965. Una població d’Alabama (Estats Units)  on els negres no podien exercir el dret a vot, tot i ser-los reconegut legalment, a causa d’una Administració que els posava tots els entrebancs possibles. Davant d’aquesta situació, el doctor Martin Luther King va decidir anar-hi per liderar el moviment de protesta. Això va desembocar en la famosa marxa de Selma a Montgomery, que va acabar en la tragèdia del Bloody Sunday. La pel·lícula sap trobar el to just i en cap cas cau en la temptació de la idealització ni del moviment ni de la persona de Martin Luther King. Ens el presenta amb totes les  virtuts i els defectes i des de tots els angles possibles. El film té un problema greu: l’actor protagonista no té prou força, en determinats moments,  per interpretar el personatge.

Continua llegint