El año más violento (A Most Violent Year)

Fugint de la violència

cartell/collider.com

J.C. Chandor escriu i dirigeix aquesta història sobre Abel Morales, un empresari colombià que arriba a Nova York per dirigir Standard Oil l’any 1981, l’any amb més delictes violents de la història de la ciutat. Els camions d’aquesta companyia petroliera pateixen atacs constants a la ciutat com els que pateix el conductor Julian, un treballador de l’Abel. Un i altre semblen ser els únics protagonistes que volen realment fugir de l’ambient de violència i corrupció que viu el seu entorn. El film, però, no aconsegueix que el públic s’imbueixi d’aquest entorn violent, on no hi ha ningú incorruptible.

Maps to the Stars

Alliberar-se dels fantasmes  

cartell/collider.com

David Cronenberg dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’artificialitat del món de Hollywood i el preu que han de pagar la família i l’entorn dels nens o joves estrelles del cinema o de la televisió. Això acaba resultant només una simple excusa per ensenyar-nos com els fantasmes del passat i els traumes infantils i juvenils acaben afectant la nostra vida. Uns fantasmes que persegueixen els protagonistes d’aquest film en el sentit més literal: tenen visions de figures infantils relacionades amb el seu passat. Un film amb alts i baixos, però que construeix perfectament l’infern que viuen els protagonistes, en l’ambient tètric d’aquesta pel·lícula plena de relacions incestuoses.

Selma

Més enllà d’imprimir la realitat

cartell/collider.com

Aquest film d’Ava DuVernay serveix per mostrar-nos els fets de Selma de 1965. Una població d’Alabama (els Estats Units) on els negres no podien exercir el dret a vot, tot i ser-los reconegut legalment, a causa d’una Administració que els posava tots els entrebancs possibles. Davant d’aquesta situació, el doctor Martin Luther King va decidir anar-hi per liderar el moviment de protesta. Això va desembocar en la famosa marxa de Selma a Montgomery, que va acabar en la tragèdia del Bloody Sunday. La pel·lícula sap trobar el to just i en cap cas cau en la temptació de la idealització ni del moviment ni de la persona de Martin Luther King. Ens el presenta amb totes les  virtuts i els defectes i des de tots els angles possibles. El film té un problema greu: l’actor protagonista no té prou força, en determinats moments, per interpretar el personatge.