Ciutadà Kane (Ciudadano Kane) (Citizen Kane) (1941)

cartell/imbd.com

Aquesta és l’entrada número 1000 d’aquest bloc de cinema. Així que avui us volia parlar de la pel·lícula que em va inspirar per donar-li nom: Ciutadà Kane (Ciudadano Kane) (Citizen Kane) (1941) d’Orson Welles. Un film considerat, per molts, el millor film de la història.

Continua llegint

Mank

El geni oblidat

cartell/imbd.com

David Fincher porta a la pantalla gran la vida del guionista Herman Mankiewicz. La pel·lícula se centra en els dies en què va escriure el guió de Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940), per encàrrec d’Orson Welles. Aquest fet li va causar un fort enfrontament amb William Randolph Hearts, sobre el qual sembla que es basa la història de Ciutadà Kane. La narració ens mostra tots els aspectes del cinema, des del vessant més econòmic fins al més creatiu. També ens mostra la pressió a la qual estan sotmesos els guionistes. Una pressió que arriba des dels productors fins als mateixos directors. A més a més, la pel·lícula és una fotografia de l’edat d’or del cinema, dels grans directors en l’època de la Gran Depressió. Sobretot es tracta d’un film sobre el procés de realització d’un producte audiovisual i sobre fins a quin punt un guió imita la realitat o és pura ficció. A més a més, reflecteix els estralls que pot produir l’alcoholisme en una ment brillant. Un magnífic film, en blanc-i-negre, que ensenya els traumes del guionista que va escriure Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940) en una narració pensada per a cinèfils, on destaquen els grans diàlegs sobre cinema i política. El film va de menys a més, fins a acabar amb un gran final.

Continua llegint

El instante más oscuro (Darkest Hour)

L’home més enllà del mite

darkeshourimbd
cartell/imbd.com

Joe Wright dirigeix aquesta pel·lícula sobre la figura de l’exPrimer Ministre anglès Winston Churchill. La pel·lícula se situa l’any 1940 quan Churchill és elegit Primer Ministre en substitució de Neville Chamberlain. El film explica els moments complicats que va viure el mandatari en plena Segona Guerra Mundial, quan Hitler havia envaït gran part d’Europa i  les tropes angleses es varen trobar atrapades a França. Tot això passava, mentre una part del Gabinet de Guerra que havia triat Churchill volia negociar amb Hitler perquè veia la guerra completament perduda. Un bon film que no deixa de mencionar alguns errors que va cometre Churchill  durant la seva carrera política, i el mostra amb totes les seves fortaleses i debilitats, en una extraordinària actuació de Gary Oldman.

Continua llegint

…Cien años de perdón (2016)

cartellcienañosdeperdonimbd
cartell/imbd-com

Avui, dia  16 de novembre de 2017, podreu veure a FdF a les 22:20 aquesta pel·lícula de Daniel Calparsoro.  Un film que va estar nominat al Goya a Millor Guió Original.

La pel·lícula comença quan un grup de lladres liderats per  El Uruguayo (Rodrigo del Serna) pretén robar en un banc de València. Tothom es pensa que volen robar diners, però el Govern espanyol de seguida descobrirà que busquen informació comprometedora sobre Gonzalo Soriano, un exmembre del govern que va patir un accident.

El director va explicar en una entrevista que el film reflecteix els nivells de baixesa moral actual com es veu en el fet que en la narració “tothom s’enganya i es traeix (…) passa entre els atracadors i entre els polítics”. Una molt bona pel·lícula amb un gran ritme en què no et pots fiar de cap personatge.

Director:Daniel Calparsoro

Guionista: Jorge Guerricaechevarría

Repartiment: Rodrigo De la Serna, Luis Tosar, Raúl Arévalo, Patricia Vico, José Coronado, Joaquín Furriel, Marian Álvarez, Luciano Cáceres, Luis Callejo, Joaquín Climent