20.000 especies de abejas

D’espècies d’abelles i d’espècies d’humans

cartell/imbd.com

Estibaliz Urresola Solaguren dirigeix aquesta pel·lícula sobre la identitat de gènere. El personatge protagonista és Aitor/Cocó/Lucia, un nen de vuit anys que se sent una nena. Aquesta descoberta i acceptació de la pròpia identitat coincideix amb la tornada de la seva mare al seu poble natal. Una narració que tracta sobre la descoberta de la pròpia identitat i com la família pot influir en les decisions personals i professionals de les persones, sobretot en societats on la religió té o ha tingut un paper preponderant. El guió, però, és fonamentalment un cant a la diversitat. Una bona pel·lícula que, tanmateix, li costa molt entrar en la temàtica principal i té un final massa ambigu.

El inocente (The Innocent) (L’innocent)

Un robatori romàntic i woodyallenesc

cartell/imbd.com

Louis Garrel dirigeix aquesta comèdia. El protagonista de la pel·lícula és Abel, que té una mare, Sylvie, amb un gust molt particular per als homes: s’enamora i es casa amb homes que estan a la presó. L’últim d’aquests, Michel, un cop ja ha sortit en llibertat, és vigilat per Abel i la seva amiga Clémence que descobriran que està preparant un robatori. Per una sèrie de circumstàncies, finalment, tant Abel com Clémence participaran en el delicte… Una narració que tracta sobre la reinserció dels presos un cop estan en llibertat i sobre la possibilitat que les persones canviïn. A més a més, també ens parla sobre l’amor després de viure experiències traumàtiques. Un bon film, a voltes massa surrealista, que conté homenatges a Woody Allen.

Una bonita mañana (One Fine Morning) (Un beau matin)

Un matí ple de contrastos

cartell/imbd.com

Mia Hansen-Løve dirigeix aquest drama romàntic situat a París, amb part autobiogràfic. La protagonista és Sandra Kienzler, una mare vídua que ha d’afrontar quatre reptes: cuidar la seva filla Linn, decidir a quina residència ingressar el seu pare malalt Georg, mantenir la relació amb el seu amant Clément i fer tot això compatible amb la seva feina de traductora i intèrpret. La narració tracta de com el pas del temps i els records influeixen en les nostres relacions. Tanmateix, el guió és una crítica cap a un sistema sociosanitari que no té prou cura de les persones d’edat avançada. Una pel·lícula que deixa la sensació que si hagués escollit millor els minuts que dedica a cada trama i subtrama, ens trobaríem davant d’un molt bon film.