Sin tiempo para morir (No Time to Die)

Bond contra els seus fantasmes

cartell/imbd.com

Cary Joji Fukunaga dirigeix aquesta nova pel·lícula de la saga Bond. La narració comença quan Bond està de vacances a Itàlia amb la seva parella Madeleine Swan. En el poble de Matera és víctima d’un atemptat mentre va a visitar la tomba d’una seva exparella, Vesper Lynd. Durant la persecució amb els autors de l’atemptat, aquests li asseguren que la seva parella actual, la Madeleine, amaga secrets molt foscos. Cinc anys després, a un James Bond ja retirat, se li encarrega una nova missió: algú ha robat el projecte reservat Heracles al MI6, als serveis secrets britànics, un projecte que experimenta amb virus mortals… La gran novetat del film és la introducció d’una 007 femenina en una narració que es qüestiona la mateixa figura de Bond i tot el que significa i ha significat fins aquests moments. Un Bond humanitzat que s’enfronta, bàsicament, als seus fantasmes del passat. Una magnífica pel·lícula que va de menys a més amb algunes escenes d’acció massa llargues, però que tanca de manera brutal una etapa d’aquesta mítica saga.

Continua llegint

…La ciudad de las estrellas (La La Land) (2016)

lalandofficialposter
cartell/imbd.com

Avui, dia 11 de setembre de 2020, podreu veure a Divinity a les 22:45 aquesta pel·lícula de Damien Chazelle .  Va guanyar 6 Oscars.

El film ens explica les aventures i desventures de  Sebastian (Ryan Gosling), un pianista,  i Mia (Emma Stone), una cambrera que treballa en uns estudis de Hollywood i que somia en ser actriu. Tots dos viuen a Los Angeles, un dia es coneixen i sorgeix l’amor. Mentrestant intentaran complir els seus somnis: en Sebastian, obrir un bar de jazz, i la Mia, convertir-se en una gran actriu. Una història d’amor entre dos nostàlgics d’un món clàssic que ja no tornarà, però que de tant en tant es reivindica. Una història d’amor entre el jazz, com a art sinònim de llibertat, i el cinema, com a art que permet somiar en mons nous.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Damien Chazelle

Guionista: Damien Chazelle

Repartiment:Emma Stone, Ryan Gosling, John Legend, Rosemarie Dewitt, J.K. Simmons, Finn Wittrock, Sonoya Mizuno, Jessica Rothe, Jason Fuchs, Callie Hernandez, Trevor Lissauer, Phillip E. Walker, Hemky Madera, Kaye L. Morris, Lexie Contursi

…La ciudad de las estrellas (La La Land) (2016)

lalandofficialposter
cartell/imbd.com

Avui, dia 17 de març de 2019 podreu veure a La1 a les 22:05 aquesta pel·lícula de Damien Chazelle.  Va guanyar 6 Oscars.

El film ens explica les aventures i desventures de  Sebastian (Ryan Gosling), un pianista, i Mia (Emma Stone), una cambrera que treballa en uns estudis de Hollywood i que somia en ser actriu. Tots dos viuen a Los Angeles, un dia es coneixen i sorgeix l’amor. Mentrestant intentaran complir els seus somnis: en Sebastian, obrir un bar de jazz, i la Mia, convertir-se en una gran actriu. Una història d’amor entre dos nostàlgics d’un món clàssic que ja no tornarà, però que de tant en tant es reivindica. Una història d’amor entre el jazz, com a art sinònim de llibertat, i el cinema, com a art que permet somiar en mons nous.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Damien Chazelle

Guionista: Damien Chazelle

Repartiment:Emma Stone, Ryan Gosling, John Legend, Rosemarie Dewitt, J.K. Simmons, Finn Wittrock, Sonoya Mizuno, Jessica Rothe, Jason Fuchs, Callie Hernandez, Trevor Lissauer, Phillip E. Walker, Hemky Madera, Kaye L. Morris, Lexie Contursi

La ciudad de las estrellas (La La Land)

Somnis d’artistes

lalandofficialposter
cartell/imbd.com

Damien Chazelle dirigeix aquesta pel·lícula sobre la història de dos artistes, un pianista i una  actriu que treballa eventualment de cambrera, i que somien triomfar a Los Angeles: ell, obrint un bar, on només es toqui jazz i ella,  en ser una estrella de Hollywood. Els dos viuran un altre somni: la seva història d’amor. Un film que respira nostàlgia cap a una concepció del jazz més fidel als orígens i cap a un cinema clàssic que ja no tornarà. Precisament, La La Land  està ple de referències explícites i implícites a algunes grans obres mestres del passat. Un molt bon musical romàntic que serveix de declaració d’amor a aquestes dues arts: la música i el cinema.

Continua llegint