El niño 44 (Child 44)

Crims anacrònics

cartell/child44film.com

Daniel Espinosa dirigeix aquest film sobre un assassí en sèrie de nens a la Unió Soviètica de Stalin, on s’havia promulgat l’eslògan “en el paradís no hi ha crims”. L’agent Leo Demidov decideix investigar aquests fets, tot i els riscos que això li comportarà. La pel·lícula es basa en la novel·la homònima de Tom Rob Smith que explica la història del criminal Andrei Chikatilo. El film reprodueix el qüestionable anacronisme de la novel·la, que situa l’acció l’any 1952 quan els fets van ocórrer del 1976 al 1990. Un canvi significatiu, ja que en un cas parlaríem del temps de l’estalinisme pur i en l’altre d’un període de canvis polítics profunds a la Unió Soviètica, que culminarien amb la seva desaparició. A banda d’això, el film presenta diversos problemes: un començament força confús i el fet de no saber donar prou joc a idees com l’origen del mal o la corrupció i el poder en una dictadura. Dissortadament, Ridley Scott sembla haver-se limitat al paper de productor en aquest film.

Jurassic World

Una bona clonació

cartell/stevencormann.deviantart.com

Colin Trevorrow dirigeix el remake de Jurassic Park (1993) de Steven Spielberg. El film s’emmiralla en l’original i n’intenta conservar l’essència. La pel·lícula explica com ha evolucionat i com s’ha modernitzat el parc de la primera saga. Un parc amb dinosaures clonats que són la gran atracció d’una instal·lació que rep vint mil visitants diaris. Tot funciona bé, fins que està a punt d’aparèixer una nova “atracció”: un dinosaure clonat amb gens d’altres animals. La pel·lícula compta amb la inconfusible firma de Steven Spielberg, tot i que en teoria només la produeix. El seu defecte és un final molt forçat i amb unes escenes d’acció massa rebuscades. És un producte que intenta fer reflexionar a l’espectador sobre els límits de la ciència, la humanitat de les bèsties i les bestialitats dels humans.

Entrevista amb Isaki Lacuesta

“Les cartelleres estan pensades amb una finalitat financera i econòmica”

Isaki Lacuesta en el pregó de les festes de Sant Narcís (Girona)/Joel Medir

Isaki Lacuesta (Girona, 1975) és un director de cinema gironí que va guanyar la Concha de Oro a la 59a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià per la pel·lícula Los pasos dobles (2011) i últimament ha dirigit Murieron por encima de sus posiblidades, un film sobre la crisi econòmica.