Els simis i la terra promesa

Matt Reeves dirigeix l’última de les preqüeles que s’han fet d’El Planeta dels Simis (Planet of the Apes) (1968) i que se situa després de El Amanecer del Planeta de los Simios (Dawn of the Planet of the Apes) (2014). A La Guerra del Planeta de Los Simios (War for The Planet of the Apes) es mostra la guerra final entre els simis comandats per César i els humans dirigits pel Coronel. Un film amb tocs bíblics que ens transporta fins als anys previs a la pel·lícula original quan els simis es començaven a comportar com a humans i els humans com a simis. Una molt bona obra, amb moments massa grandiloqüents, però que capta l’esperit de la pel·lícula original.
Matt Reeves és el director que ja va realitzar l’últim film de la saga, El Amanecer del Planeta de los Simios Dawn of the Planet of the Apes) (2014). Aquesta és l’última pel·lícula de la saga que es va iniciar amb El origen del Planeta de los Simios (Raise of the Planet of the Apes) (2011) Una saga que, segons el director, li permet fer referència a temàtiques que serien més complicades de tractar si els protagonistes fossin éssers humans.
El film comença quan els simis dirigits per César (Andy Serkis) i els humans dirigits pel Coronel (Woody Harrelson) entren en guerra. El Coronel vol extingir tots els simis, mentre que César busca la pau. Per això, intentarà enviar un missatge de pau i de respecte entre les espècies al Coronel, mentre intenta busca un lloc segur per als simis…
La banda sonora de Michael Giacchino ens va portant cap a cada moment de l’acció: des del drama fins a l’èpica i dóna continuïtat i harmonia al film.
La fotografia de Michael Seresin ajuda al to mític del film. Les referències a pel·lícules bíbliques com Els Deu Manaments (The Ten Commandments) (1956) és clara com també a la filmografia bèl·lica: César com un Moisès que portarà els simis a la terra promesa
Andy Serkis interpreta César d’una manera brillant, darrere la gran màscara i d’un molt bon maquillatge: els espectadors veiem com la seva manera de pensar evoluciona durant la pel·lícula. Woody Harrelson com El Coronel reflecteix molt bé el caràcter agre i maquiavèl·lic del personatge.
El director ha afirmat en una entrevista que “l‘objectiu del film era crear la llegenda que significaria César per a la futura generació de simis“. Un film sobre la “Bíblia dels Simis” i sobre la figura de César, tan reverenciada pels simis en la pel·lícula original. Una obra que no deixa de banda les tradicionals afirmacions (polítiques) que conté la saga com l’autodestrucció de la humanitat o la reivindicació de la pau i la diversitat. Una molt bona pel·lícula, a cops massa grandiloqüent i un pèl exagerada, però que serveix per tancar una més que acceptable sèrie de preqüeles de la històrica pel·lícula d’El Planeta dels Simis (Planet of the Apes) (1968).
Retroenllaç: ….El amanecer del planeta de los simios (Dawn of the Planet of the Apes) (2014) | citizenjoel
Retroenllaç: ….El planeta de los simios (Planet of the apes) (1968) | citizenjoel
Retroenllaç: …El amanecer del planeta de los simios (Dawn of the Planet of the Apes) (2014) | citizenjoel
Retroenllaç: …El amanecer del planeta de los simios (Dawn of the Planet of the Apes) (2014) | citizenjoel
Retroenllaç: …El amanecer del Planeta de los Simios (Dawn of the Planet of the Apes) (2014) | citizenjoel