…Philomena (2013)

philomenaimbd
cartell/jposters.com

Avui, dia  6 d’abril de 2022, podreu veure a TV3 a les 22:07 aquesta pel·lícula de Stephen Frears. Es basa en el llibre de Martin Sixsmith, Philomena: The true strory of the mother and the son she had to give away“.

La història explica com el periodista Martin Sixsmtih (Steve Coogan) es troba en un impàs professional després de perdre la seva feina en el món de la comunicació institucional. Per casualitat, s’assabenta de la història de Philomena Lee (Judi Dench), a qui van robar el fill en un convent de monges, on estava acollida. A partir d’aquí, Philomena demana a Martin que l’ajudi en la recerca del fill robat. Aquesta investigació els conduirà fins als Estats Units.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Stephen Frears

Guionistes: Steve Coogan, Jeff Pope

Repartiment: Judi Dench, Steve Coogan, Sophie Kennedy Clark, Charlie Murphy, Barbara Jefford, Mare Winningham, Sean Mahon, Michelle Fairley, Peter Hermann, Wunmi Mosaku, Amy McAllister

No mires arriba (Don’t Look Up)

Cap on mirem?

cartell/imbd.com

Adam McKay dirigeix aquesta pel·lícula sobre un cometa que s’acosta al planeta terra i està previst que el seu impacte el destrueixi en sis mesos i catorze dies, segons els científics. Aquest fet el descobreix Kate Dibiasky, astrònoma i estudiant de doctorat de la Universitat de Michigan, sota la direcció del Doctor Randall Mandy. Tots dos intentaran avisar de la catàstrofe que s’acosta. El seu primer intent serà reunir-se amb la presidenta dels Estats Units, Janie Orlean, que no farà cas del seu avís. Després, utilitzaran els mitjans de comunicació tradicionals i les xarxes socials per fer arribar el seu missatge al gran públic. Això, primer els convertirà en víctimes d’aquests mitjans perquè els caricaturitzen. Posteriorment, es crearà un debat social sobre si l’amenaça és real o no, o si el material que conté el cometa, fins i tot podria reportar beneficis econòmics. La narració retrata molt bé la societat actual, on els temes seriosos, sovint, es tracten amb superficialitat i el poder polític només es mou a través de dos interessos: l’electoral, a curt termini i l’econòmic, a mig/llarg. Un bon film que, en certes escenes i amb alguns personatges, cau massa en la caricatura fàcil, però que compta amb un magnífic final.

Continua llegint

…Ciudadano Kane (Citizen Kane)

cartell/imbd.com

Avui, dia 12 de novembre de 2021, podreu veure a Trece a les 22:15 aquesta pel·lícula d’Orson Welles. Aquest film es basa en la història de William Randolph Heart, un famós magnat de la premsa i polític de l’època en què es va realitzar la pel·lícula.

El film comença amb la mort del multimilionari magnat del sector de la comunicació i expolític, Charles Foster Kane (Orson Welles). En el seu llit de mort, a la seva finca Xanadu, pronuncia una última paraula “Rosebud”. A partir d’aquí, comença una investigació periodística per descobrir el significat d’aquesta paraula. La narració ens explicarà la vida de Kane a través de flashbacks d’amics, coneguts, parelles i exdones del magnat…

Una pel·lícula que és considerada per molts la millor de la història del cinema. Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director:Orson Welles

Guionistes:Herman J. Mankiewicz, Orson Welles

Repartiment:Orson Welles, Joseph Cotten, Everett Sloane, George Coulouris, Dorothy Comingore, Ray Collins, Agnes Moorehead, Paul Stewart, Ruth Warrick, Erskine Sanford, William Alland, Alan Ladd, Arthur O’Connell, Fortunio Bonanova

La crónica francesa (del Liberty, Kansas Evening Sun) (The French Dispatch (of the Liberty Kansas Evening Sun))

Del periodisme al cinema

cartell/imbd.com

Wes Anderson dirigeix aquesta pel·lícula sobre periodisme. En realitat, però, el periodisme és un McGuffin per parlar de diversos temes socials, des de l’art fins a la política. La narració fictícia es basa en les experiències d’uns periodistes del diari Crònica Francesa, un diari editat a la ciutat francesa d’Ennui-sur-Blasé durant el segle XX i fundada pel periodista nord-americà Arthur Howitzer Jr. Un film dividit en quatre cròniques que, com totes les històries corals, consta de moments més interessants que d’altres. Una pel·lícula que compta amb la inconfusible firma acolorida de Wes Anderson.

Continua llegint

…Vacaciones en Roma (Roman Holyday) (1953)

cartell/imbd.com

Avui, dia 20 de setembre de 2021, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de William Wyler. Va guanyar 3 Oscars.

El film comença quan la princesa Ann (Audrey Hepburn) arriba a Roma amb el seguici reial. El doctor li dóna un sedant perquè pugui dormir. Ann, cansada de l’avorrida vida monàrquica decideix escapar-se de l’ambaixada durant la nit. A causa del sedant, Ann cau adormida en un banc a prop del Coliseu. Allà la desperta un jove periodista Joe Bradley (Gregory Peck) del Servei de Notícies Nord-Americà. Ann i Joe gaudiran d’un dia de llibertat mentre descobreixen la capital d’Itàlia.

Una pel·lícula que va tenir un problema per acreditar el guionista Dalton Trumbo a causa de la censura per l’acusació de ser comunista per part del Comitè d’Activitats Anti-Nord-Americanes. De fet, no se’l va acreditar fins a l’any 2011. Un film que va servir per portar a la fama una jove Audrey Hepburn per la seva gran interpretació com a princesa que li va valer un Oscar. Una bella obra audiovisual que és una gran narració romàntica i que ja s’ha convertit en tot un clàssic.

Director: William Wyler

Guionistes: Ian McLellan Hunter, John Dighton, Dalton Trumbo

Repartiment:Gregory Peck, Audrey Hepburn, Eddie Albert, Hartley Power, Harcourt Williams, Margaret Rawlings, Tullio Carminati, Paolo Carlini, Claudio Ermelli, Paola Borboni, Alfredo Rizzo, Laura Solari, Gorella Gori, Heinz Hindrich, John Horne, Andrea Esterhazy, Ugo De Pascale

…La dulce vida (La dolce vita) (The Sweet Life) (1960)

ladolcevitaimbd
cartell/imbd.com

Avui, dia 28 de juny de 2021, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Federico Fellini. Va guanyar la Palma d’Or en el Festival de Cannes.

El film explica la història de Marcelo Rubini (Marcello Mastroianni), un periodista romà que assisteix a totes les festes de l’alta burgesia de la  ciutat. Un dia descobreix que la famosa actriu Sylvia (Anita Ekberg) està a punt d’arribar-hi.  Marcelo la continuarà perseguint durant tot el seu recorregut per Roma i s’arribaran a conèixer i a sortir de festa per la Via Venneto junts… Després de la festa Sylvia i Marcelo van a la Fontana de Trevi i en l’escena més icònica del film i els dos s’hi banyen…

El director va explicar en una entrevista allò que volia mostrar: “El que pretenia era mostrar l’ànima de Roma, una manera de ser d’un poble (…)La premsa d’esquerres la va representar com a reportatge sobre Roma, però no havia de ser Roma: podria haver estat Bangkok o mil altres ciutats (…)Volia que fos un document, no un documental.” Un film que mostra la decadència d’una determinada societat i d’una part del periodisme que es va convertir en premsa rosa.  De fet, del nom del fotògraf amic del protagonista Paparazzo (Walter Santesso) va sorgir la paraula “paparazzi”. Una pel·lícula que ja s’ha convertit en un tot un clàssic del cinema.

Director: Federico Fellini

Guionistes: Federico Fellini, Tullio Pinelli, Ennio Flaiano, Brunello Rondi

Repartiment:Marcello Mastroianni, Anita Ekberg, Anouk Aimée, Yvonne Furneaux, Alain Cuny, Nadia Gray, Annibale Ninchi, Magali Noël, Lex Barker, Jacques Sernas, Adriano Celentano, Ida Galli

…Spotlight (2015)

sportlightposter1
cartell/imbd.com

Avui, dia 19 de juny de 2021, podreu veure a Divinity a les 22:45 aquesta pel·lícula de Tom McCarthy. Va guanyar l’Oscar a la Millor Pel·lícula i al Millor Guió Original.

El film comença quan al Boston Globe, hi va arribar el nou director, Marty Baron (Liev Schreiber) el 2001. En el diari va llegir una columna d’opinió on es parlava d’un cas de pedofília del sacerdot John Geoghan i com un advocat, Michael Garabidian (Stanely Tucci), afirmava que l’arquebisbe de Boston, el Cardenal Law (Len Cariou) ho sabia. A partir d’aquí, el director va encarregar investigar aquest fet a l’equip de reporters del diari encapçalat per Walter Robinson (Michael Keaton) i amb Michal Rezendes (Mark Ruffalo), Sacha Pffeifer (Rachel McAdams), Ben Bradlee Jr (John Slattery). La seva investigació els va portar a descobrir un complicat entramat de complicitats i silencis amb els cercles de poder de la ciutat implicats. Tot això en una època en què els diaris començaven a tenir la seva versió digital.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director:  Thomas McCarthy

Guionistes: Thomas McCarthy, Josh Singer

Repartiment: Mark Ruffalo, Michael Keaton, Rachel McAdams, Liev Schreiber, John Slattery, Stanley Tucci, Brian d’Arcy James, Gene Amoroso, Billy Crudup, Elena Wohl, Doug Murray, Sharon McFarlane, Jamey Sheridan, Neal Huff, Robert B. Kennedy, Duane Murray, Brian Chamberlain, Michael Cyril Creighton, Paul Guilfoyle, Michael Countryman

Ciutadà Kane (Ciudadano Kane) (Citizen Kane) (1941)

ciutadàkanecartellimbd
cartell/imbd.com

Aquesta és l’entrada número 1000 d’aquest bloc de cinema. Així que avui us volia parlar de la pel·lícula que em va inspirar per donar-li nom: Ciutadà Kane (Ciudadano Kane) (Citizen Kane) (1941) d’Orson Welles. Un film considerat, per molts, el millor film de la història.

Continua llegint

…Els arxius del Pentàgon (The Post) (2017)

thepostimbd
cartell/imbd.com

Avui, dia 30 d’agost de 2020,  podreu veure a TV3 a les 15:50 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Explica la història dels Papers del Pentàgon

La pel·lícula comença quan el New York Times va publicar una part dels Papers del Pentàgon que mostraven la hipocresia dels diferents governs nord-americans en relació amb la Guerra del Vietnam.  El cap de redacció del  Washington Post,  Ben Bradlee (Tom Hanks) també en va rebre una altra part, a través d’una font d’informació del periodista Ben Bagdikian (Bob Odenkirk). Això  va coincidir amb la decisió d’un jutge  que va prohibir continuar publicant-los al New York Times en nom de la seguretat nacional.  També va coincidir en el moment en què el Washington Post entrés a cotitzar a la Borsa, amb les pressions bancàries que això suposa. Aquest fet va provocar que Ben Bradlee i la directora del diari,  Kay Graham (Meryl Streep) tinguessin llargues discussions sobre si havien de publicar o no els Papers. A més a més, Kay era amiga de Robert McNamara (Bruce Greenwood), que sortia molt mal parat pel contingut dels Papers del Pentàgon que parlaven de la seva etapa com  a  Secretari de Defensa dels Estats Units.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Steven Spielberg

Guionistes:Liz Hannah, Josh Singer

Repartiment: Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk, Tracy Letts, Sarah Paulson, Matthew Rhys, Alison Brie, Carrie Coon, Jesse Plemons, Bradley Whitford, David Cross, Michael Stuhlbarg, Zach Woods, Pat Healy, Deirdre Lovejoy, Jessie Mueller, Rick Holmes, Philip Casnoff, Will Denton, Jennifer Dundas, Stark Sands, Michael Cyril Creighton, Michael Devine, Luke Slattery, Gary Wilmes, Justin Swain, Sasha Spielberg, Kenneth Tigar, Robert McKay, Dan Bittner, Bryan Burton, Coral Peña, Caleb Eberhardt

Un amigo extraordinario (A Beautiful Day in the Neighborhood)

L’heroi del barri

unamigoextraodinarioimbd
cartell/imbd.com

Marielle Heller fa un biopic diferent sobre el presentador de televisió Fred Rogers. Va ser el presentador d’un dels programes infantils de més èxit dels Estats Units, “Mister Rogers’ Neighborhood,” del 1968 al 2001. Per fer-ho, es basa en l’article que va escriure Tom Junod,”Can You Say…Hero?” a la revista Esquire. El film explica la relació que es va establir entre Tom Junod i Fred Rogers amb motiu de l’article. La narració opta per donar més èmfasi als missatges de Fred construint el personatge de Lloyd Vogel en substitució de Tom Junod. Un personatge que serveix per contraposar un Fred Rogers que representa la felicitat, mentre Lloyd metaforitza la tristesa i la ràbia davant les circumstàncies personals adverses. Una narració que ens parla sobre la vida, l’amistat i sobre com afrontar els mals moments. El missatge clar de la pel·lícula és que s’han de valorar totes les coses positives que tenim. El film, amb un ritme lent i irregular, aconsegueix transmetre la barreja justa de màgia i realisme que requeria la història.

Continua llegint