No mires arriba (Don’t Look Up)

Cap on mirem?

cartell/imbd.com

Adam McKay dirigeix aquesta pel·lícula sobre un cometa que s’acosta al planeta terra i està previst que el seu impacte el destrueixi en sis mesos i catorze dies, segons els científics. Aquest fet el descobreix Kate Dibiasky, astrònoma i estudiant de doctorat de la Universitat de Michigan, sota la direcció del Doctor Randall Mandy. Tots dos intentaran avisar de la catàstrofe que s’acosta. El seu primer intent serà reunir-se amb la presidenta dels Estats Units, Janie Orlean, que no farà cas del seu avís. Després, utilitzaran els mitjans de comunicació tradicionals i les xarxes socials per fer arribar el seu missatge al gran públic. Això, primer els convertirà en víctimes d’aquests mitjans perquè els caricaturitzen. Posteriorment, es crearà un debat social sobre si l’amenaça és real o no, o si el material que conté el cometa, fins i tot podria reportar beneficis econòmics. La narració retrata molt bé la societat actual, on els temes seriosos, sovint, es tracten amb superficialitat i el poder polític només es mou a través de dos interessos: l’electoral, a curt termini i l’econòmic, a mig/llarg. Un bon film que, en certes escenes i amb alguns personatges, cau massa en la caricatura fàcil, però que compta amb un magnífic final.

El vicio del poder (Vice)

Poder absolut

cartell/imbd.com

Adam McKay dirigeix aquest biopic sobre l’exvicepresident dels Estats Units, Dick Cheney. El film es divideix en dues parts ben diferenciades: la primera en què veiem la joventut de Dick i la seva entrada en  política, i la segona que comença quan és president d’una important companyia petroliera i, en poc temps, passa a ser vicepresident del govern de George Bush fill.  La  pel·lícula té un narrador que es presenta com a familiar de Dick Cheney, Kurt. El film tracta temes com la “realpolitik” (la política real més enllà de la teoria), la comunicació política, la corrupció, la família i les conseqüències de les decisions individuals i col·lectives. Ens presenta una persona que entén el poder com a absolut i absolutista: disposat a tot per manar i  per prendre les decisions realment transcendents en el món, i que va aprofitar interpretacions forçades de les lleis per exercir el poder.  Va utilitzar el silenci com a gran aliat i, sense fer gaire soroll, va anar acumulant-lo. El to informal, gairebé banal, aconsegueix  mostrar com s’ha arribat a la situació  política actual dels Estats Units i del món, mentre ensenya les peculiaritats de la vida d’un home que va participar en  moments claus de la Història.