Lucy

Lucy i l’evolució de la humanitat

cartell/kdramastars.com

El director francès Luc Besson ha escrit i dirigit aquesta pel·lícula. El film explica la història d’una dona que és segrestada per uns traficants de droga per utilitzar-la com a “mula”. Durant una lluita contra els seus guardians, se li vessa la nova droga de disseny que portava dins del seu cos i una quantitat passa a la seva sang provocant-li una reacció brutal al seu cervell. A partir d’aquí començarà un compte enrere fins a adquirir el 100% de la seva capacitat neuronal. Actualment, els humans només en fem servir el 10%. Es tracta d’un bon thriller, però d’una mala pel·lícula fantàstica que té la sort que el paper protagonista l’interpreta Scarlett Johansson.

Guardians de la galàxia (Guardianes de la Galaxia) (Guardians of the Galaxy)

Una  galàxia massa poblada

cartell/marvel.com

James Gunn dirigeix i escriu aquesta pel·lícula d’aventures a la galàxia. El film explica la història de Peter Quill, un nen que va ser capturat per uns pirates galàctics dirigits per Yondu fa vint-i-sis anys després de la mort de la seva mare.  Es convertirà en un mercenari galàctic i robarà un tresor que li portarà molts problemes: un orbe (un objecte en forma de globus terraqüi). Es tracta d’una pel·lícula que pretén ser un homenatge a la ciència-ficció dels anys seixanta, setanta i vuitanta amb bons tocs d’humor i amb una magnífica banda sonora. Tot i això, el film es perd en una gran quantitat de personatges, alguns mal construïts, sobretot els malvats, i trames que es fan complicades de seguir.

Mil veces buenas noches (A Thousand Times Good Night)

Periodisme de guerra i vida familiar

cartell/.arrowfilms.co.uk

El realitzador noruec Erik Poppe dirigeix aquest film sobre la vida familiar d’una reportera de guerra.  La pel·lícula comença quan aquesta periodista torna a casa seva després de ser víctima d’un atemptat a l’Afganistan i pateix les conseqüències que té aquest fet sobre el seu entorn.  Es tracta d’un gran producte audiovisual amb un muntatge magnífic i una molt bona interpretació de Juliette Binoche. Però amb un defecte: el guió de Harald Rosenløw Eeg és previsible i deixa moltes temàtiques mig obertes o mal tancades.

Blade Runner (1982)

D’homes i de robots

cartell/cartelesdepelicula.com

Aquest clàssic de 1982 de Ridley Scott aprofita una història sobre robots per realitzar un film, on hom s’acaba formulant els grans interrogants de la història de la humanitat: Qui som? D’on venim? Quin és el nostre destí? L’obra s’ha convertit en un clàssic de la ciència-ficció, que ha marcat un abans i un després en la història d’aquest gènere. Tot i això, Ridley Scott la va qualificar d’obra del cinema negre.